Usuari:Townie/proves15

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Freedom of Speech (en català, Llibertat d'expressió) és la primera de les quatre pintures de la sèrie Four Freedoms de Norman Rockwell, inspirades pel discurs de l'estat de la Unió del president nord-americà Franklin D. Roosevelt's conegut com Four Freedoms (Quatre llibertats), que va pronunciar el 6 de gener de 1941.[1]

Freedom of Speech fou publicat el 20 de febrer de 1943 a The Saturday Evening Post, acompanyat d'un assaig de Booth Tarkington.[2] Rockwell va considerra que aquesta obra, juntament amb Freedom of Worship, van ser les més reeixides de la sèrie.[3] No és d'estranyar que aquesta imatge descrigui un fet real donat que Rockwell preferia representar la vida tal com la sentia o la veia.

Context[modifica]

Freedom of Speech fou la primera d'una sèrie de quatre pintures a l'oli titulada Four Freedoms, obra de Norman Rockwell. Les obres estaven inspirades en el discurs que va pronunciar el llavors president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, en el discurs d'estat de la Unió al Congrés dels Estats Units el 6 de gener de 1941.[1] De les quatre llibertats, les dues úniques descrites a la Constitució dels Estats Units eren la llibertat d'expressió i la llibertat de culte.[4] Les quatre llibertats es van acabar incorporant a la Carta Atlàntica,[5][6] i també es van incloure a la carta de les Nacions Unides.[1] La sèrie de pintures es va publicar a The Saturday Evening Post setmanalment acompanyada d'assajos d'escriptors de renom: Freedom of Speech (20 de febrer), Freedom of Worship (27 de febrer), Freedom from Want (6 de març) and Freedom from Fear (13 de març). Les obres es van distribuir posteriorment en pòsters, i van ser una peça central de la campanya de bons de guerra del govern dels Estats Units.

Descripció[modifica]

"La primera és la llibertat d'expressió—arreu del món."

——Franklin Delano Roosevelt en el seu discurs d'estat de la Unió el 6 de gener de 1941, on introduïa el concepte de les Quatre Llibertats

Freedom of Speech mostra una escena d'una assemblea ciutadana on Jim Edgerton, l'únic en oposar-se a la proposta del consell de construir una nova escola, té el torn de paraula com a part del protocol.[7] L'antic col·legi s'havia incendiat.[8] Després de concebre aquesta escena per representar la llibertat d'expressió, Rockwell va decidir emprar els seus veïns de Vermont com a models per la sèrie de Four Freedoms.[9] L'obrer vesteix amb una camisa de quadres i una jaqueta de cuir. Té les mans brutes i és de complexió més fosca que la resta de participants.[10] Els altres assistents duen camises blanques, corbates i jaquetes.[11] Malgrat que un dels homes porta un anell de casament, Edgerton no.[11] La seva joventut i mans d'obrer es complementen amb el gec gastat i tacat, fet que contrasta amb la resta, aparentment més vells i amb robes més formals. Edgerton apareix "ben dret, amb la seva boca oberta, els seus ulls brillant fixats, diu el que pensa, sense i traves i sense por." Edgerton està representat de tal forma que s'assembla a Abraham Lincoln.[4] Segons Bruce Cole de The Wall Street Journal, la figura més propera a la pintura revela el motiu de la trobada, "una discussió sobr l'informe anual de la ciutat".[4] Segons John Updike, l'obra està pintada sense pinzell.[12] Robert Scholes assegura que, a l'obra, els membres del públic estan atents i mostren una mena d'admiració cap a l'orador solitari protagonista.[13]

Producció[modifica]

L'obra final de Rockwell és el resultat de dos mesos de feina, en els quals va tornar a començar l'obra fins a quatre vegades.[8][10] Segons Scholes, el protagonista s'asseembla a un personatge interpretat per Gary Cooper o Jimmy Stewart en una pel·lícula de Frank Capra.[13] Totes les versions mostraven l'obrer vestint roba informal, però cadascuna era des d'un angle diferent.[10] Les primeres versions tenien altres personatges que terien protagonisme a l'obrer, i que en combinació amb una mala perspectiva, no permetien transmetre el missatge de forma prou clara.[14] Un veí d'Arlington (Vermont), Carl Hess, va servir de model per l'obre jove tímid, i un altre ciutadà, Jim Martin, que apareix en tots els quadres de la sèrie, també surt en aquest.[15] L'ajudant de Rockwell, Gene Pelham, va proposar Hess, un propietari d'una gasolinera a la ciutat els fills del qual anaven a escola amb els fills de Rockwell.[8] Segons Pelham, Hess "tenia un cap noble".[16] També apareixen a l'obra el pare de Hess (un immigrant alemany;[11] només la seva orella esquerra), Jim Martin (a la vora inferior dreta), Harry Brown (part superior – dreta del cap i només l'ull), Robert Benedict, Sr. i Rose Hoyt a l'esquerra. També apareix l'ull del propi Rockwell a la vora esquerra.[8] Pelham era el propietari de la jaqueta de cuir.[11] Hess va posar per Rockwell en vuit ocasions diferents per aquesta obra, i tota la resta de models van posar per Rockwell individualment.[11]

An early draft had Hess surrounded by others sitting squarely around him. Hess felt the depiction had a more natural look, Rockwell objected, "It was too diverse, it went every which way and didn't settle anywhere or say anything." He felt the upward view from the bench level was more dramatic.[8] Rockwell explained to Yates at The Post that he had to start Freedom of Speech from scratch after an early attempt because he had overworked it.[17] Twice he almost completed the work only to feel it was lacking. Eventually, he was able to produce the final version with the speaker as the subject rather than the assembly.[18] For the accompanying essay, Post editor Ben Hibbs chose novelist and dramatist Tarkington who was a Pulitzer Prize winner.[2] People who purchased war bonds during the Second War Bond Drive received a full-color set of reproductions of the Four Freedoms that had a commemorative cover with Freedom of Speech on it.[19]

Essay[modifica]

Tarkington's accompanying essay published in the February 20, 1943 issue of The Saturday Evening Post was really a fable or parable in which youthful Adolf Hitler and youthful Benito Mussolini meet in the Alps in 1912. During the fictional meeting both men describe plans to secure dictatorships in their respective countries via the suppression of freedom of speech.[20]

Critical review[modifica]

This image was praised for its focus, and the empty bench seat in front of the speaker is perceived as inviting to the viewer. The solid dark background of the blackboard helps the subject to stand out but almost obscures Rockwell's signature.[14] According to Deborah Solomon, the work "imbues the speaker with looming tallness and requires his neighbors to literally look up to him."[10] The speaker represents a blue-collar unattached and sexually available, likely ethnic, threat to social customs who nonetheless is accorded the full respect from the audience.[11] Some question the authenticity of white-collar residents being so attentive to the comments of their blue-collar brethren.[11] The lack of female figures in the picture gives this an Elks club meeting feel rather than an open town meeting.[11]

Laura Claridge said, "The American ideal that the painting is meant to encapsulate shines forth brilliantly for those who have canonized this work as among Rockwell's great pictures. For those who find the piece less successful, however, Rockwell's desire to give concrete form to an ideal produces a strained result. To such critics the people looking up at the speaker have stars in their eyes, their posture conveying celebrity worship, not a room full of respectful dissent."[21]

Cole describes this freedom as an "active and public" subject that Rockwell formulated "his greatest painting forging traditional American illustration into a powerful and enduring work of art." He notes that Rockwell uses "a classic pyramidal composition" to emphasize the central figure, a standing speaker whose appearance is juxtaposed with the rest of the audience that by participating in democracy defends it. Cole describes Rockwell's figure as "the very embodiment of free speech, a living manifestation of that abstract right—an image that transforms principle, paint and, yes, creed, into an indelible image and a brilliant and beloved American icon still capable of inspiring millions world-wide".[4] He notes that the use of a New England town-hall meetings incorporates the "long tradition of democratic public debate" into the work while the blackboard and pew represent church and school, which are "two pillars of American life."[4]

Hibbs said of Speech and Worship "To me they are great human documents in the form of paint and canvas. A great picture, I think is one which moves and inspires millions of people. The Four Freedoms did – do so."[22] Westbrook notes that Rockwell presents "individual dissent" that acts to "protect private conscience from the state."[20] Another writer describes the theme of the work as "civility", a theme of days gone by.[23]

See also[modifica]

Notes[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «100 Documents That Shaped America:President Franklin Roosevelt's Annual Message (Four Freedoms) to Congress (1941)». U.S. News & World Report. U.S. News & World Report, L.P.. Arxivat de l'original el April 12, 2008. [Consulta: December 29, 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 Murray and McCabe, p. 61.
  3. ↑ Hennessey and Knutson, p. 102.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Cole, Bruce. «Free Speech Personified: Norman Rockwell's inspiring and enduring painting». The Wall Street Journal, October 10, 2009. [Consulta: December 31, 2013].
  5. ↑ Boyd, Kirk. 2048: Humanity's Agreement to Live Together. ReadHowYouWant, 2012, p. 12. ISBN 1459625153. 
  6. ↑ Kern, Gary. The Kravchenko Case: One Man's War on Stalin. Enigma Books, 2007, p. 287. ISBN 1929631731. 
  7. ↑ Heydt, Bruce. «Norman Rockwell and the Four Freedoms». America in WWII, February 2006. [Consulta: December 29, 2013].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Meyer, p. 128.
  9. ↑ «Norman Rockwell in the 1940s: A View of the American Homefront». Norman Rockwell Museum. Arxivat de l'original el May 9, 2008. [Consulta: December 29, 2013].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Solomon, p. 205.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 Solomon, p. 207.
  12. ↑ Updike, John. Always Looking: Essays on Art. Alfred A. Knopf, 2012, p. 22. ISBN 9780307957306. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Scholes, Robert. Crafty Reader. Yale University Press, 2001, p. 98–100. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Hennessey and Knutson, p. 100.
  15. ↑ «Art: I Like To Please People». Time. Time Inc., June 21, 1943. [Consulta: December 29, 2013].
  16. ↑ Murray and McCabe, p. 35.
  17. ↑ Claridge, p. 307.
  18. ↑ Murray and McCabe, p. 46.
  19. ↑ Murray and McCabe, p. 79.
  20. ↑ 20,0 20,1 Westbrook, Robert B.. Fox, Richard Wightman and T. J. Jackson Lears. The Power of Culture: Critical Essays in American History. University Of Chicago Press, 1993, p. 218–20. ISBN 0226259544. 
  21. ↑ Claridge, p. 309.
  22. ↑ Murray and McCabe, p. 59.
  23. ↑ Janda, Kenneth, Jeffrey M. Berry and Jerry Goldman. The Challenge of Democracy. Cengage Learning, 2011, p. 213. ISBN 1111341915. 

References[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Townie/proves15&oldid=31147966»