Usuari:Vsalam/proves

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Vsalam/proves (desambiguació)».
Infotaula de llenguaVenètic
Parlants
Llengua morta des del segle I a.C. principalment a Península italiana
Rànquing -
Parlat a Itàlia
Oficial a Cap País
Italic-map
Classificació lingüística
Indoeuropeu
Característiques
Institució de normalització No regulada
Cal no confondre amb el modern Idioma véneto, llengua romanç.

El venètic es una llengua indoeuropea extinguida, parlada a l'antiguitat a la regió italiana de Véneto, entre el delta del ríu Po i les estribacions meridionals dels Alps, així com en algunes parts de l'actual Eslovènia.

S'han descobert prop de 300 inscripcions que daten entre el segle VI a.C. i el segle I encara que se suposa que aquesta llengua s'utilitzava des del segle XII a.C.. Els seus habitants han sigut identificats com l'antic poble anomenat pels romans com a vénetos i Enetoi per grecs.


Aspectes històrics, socials i culturals[modifica]

Història[modifica]

Els vénetos antics del segle XII a. C., rebien el nom de paleovénetos. Vàren ser els fundadors de vàries ciutats com Altino, Este, Pàdua i Gainaga.

Aquesta llengua no deu confondre's amb el venecià, una llengua romanç parlada actualment en la mateixa regió.

Extinció[modifica]

El venètic va deixar de parlar-se degut a la emergent culturització que va venir de la mà de l'imperi Romà. La seva extinció va començar per l'abandonament de la escritura i posteriorment per la llengua vernàcula al fil del segle I. Un cop els antics vènetos van unir-se al Imperi Romà al segle I a.C., les inscripcions comencen a fer ús del alfabet llatí arribant a trobar inscripcions en ambdós idiomes.

Classificació[modifica]

El venètic es clarament una llengua indoeuropea, encara que es debat la seva pertinença a d'altres llengües europees. Alguns especialistes han fet conjetures respecte als parentius amb llengës itàliques,germàniques i d'algunes llengües paleobalcàniques parlades als Balcans occidentals. El venètic mostra algunes similituds amb el Llatí amb les llengües latino-falisques, pel que inicialment va ser classificat junt a aquestes llengües suposant que el venètic i el llatí-falisc haurien quedat geogràficament separades per l'arribada de parlants de Osco-Umbro (hipòtesis sostinguda per Beeler, Porzig, Krahe, Hamp, Lejeune y Georgiev).

També s'han trobat paral·lelismes importants amb les lengües germàniques, especialment en les formes pronominals:

  • Venètic: ego = "jo", acusatiu mego = "me"
Gòtico: ik, acusatiu mik
Alemany: ich, acusatiu mich
(LLatí: ego, acusatiu me)
  • Venètic: sselboisselboi = "a si mateix"
Antic alt alemant: selb selbo
Alemany: sich selber
(Llatí: sibi ipsi)
(Pokorny 1959: 708-709, 882-884)

Basant-nos amb aqueste similituts, certs investigadors (Polomé, Safarewicz, Hirunuma, Campanile) afirmen que el venètic es una llengua indoeuropea apart. Per altra banda, aquestes semblances únicament es troben al vocabulari, el que explicaria perque els canvis produïts per l'època en que els parlants de les llengües itàliques convivien amb els de les llengües germàniques i les llengües eslaves.


Descripció lingüística[modifica]

Fonología[modifica]

En venètic, les oclusives sonores protoindoeuropees *bh, *dh y *gh es transforman en /f/, /f/ y /h/, respectivament, al començamant de paraula (com en llatí i osco-umbres), i en /b/, /d/ i /g/ en posició interna intervocàlica (com en llatí). Les transformacions de *bh y *dh estàn clarament comprovades en venètic. El Falisc y el Osco-Umbre conserven /f/, /f/ y /h/ en posició interna.

També hi ha indicis dels desenvolupaments de PIE *gw- > w-, PIE *kw > *kv y PIE *gwh- > f- en venètico, de manera paral·lela al llatí, aíxí com l'assimilació regressiva de la seqüència protoindoeuropea *p...kw... > *kw...kw..., un fenòmen que solament s'ha trobat en les llegües itàliques i celtas (Lejeune 1974: 141-144).

Gramàtica[modifica]

El sistema flexiu nominal del venètic tindría sis o inclós set casos, i hi hauría quatre conjugacions verbals (similar al LLatí). Es coneixen al voltant de 60 paraules, però algunes son [[Préstec lingüístic|préstecs] del llatí (ven. liber.tos. < lat. libertus) o Etrusc. La majoría d'elles mostren un clar origen indoeuropeu, com vhraterei < PIE *bhraterei, "al germà".

Alfabet[modifica]

L'alfabet emprat pels antics vènets, d'origen etruscos, fou adoptat en el període 550 a. C.-450 a. C., amb la inevitable dificultat intrínseca que suposa l'utilitzar un alfabet disenyat per un altre sistema lingüístic. Per exemple, la llengua etrusca no posseía oclusives sonores (/b/, /d/, /g/), i per tant els signes grecs corresponents no s'utilitzaven en l'alfabet que van aprendre els vénets. Per aquests sons vàren emprar els signes etruscos Φ, z i χ, com pot veure's als exemples d'inscripcions. De la mateixa manera, per a representar el so /f/ utilitzaven vh.

L' alfabet llatí utilizat pels romans va començar a refermar-se a l'entorno vènet en torn al 100 a. C. Moltes de les lletres del alfabet llati son idéntiques a les del venètic, gairebé redondeajades o simplement especulades. El venètic, de fet, s'escribía en mode bustrofedon, es a dir, línies escrites alternativament en direccions opuesades: d'esquerra a dreta en una línea, i de dreta a esquerra en la següent.

Inscripciones[modifica]

El venético se conoce por un alto número de inscripciones provenientes mayoritariamente de la ciudad de Este, que es considerado el centro principal, así como de Padua, Vicenza, el valle del Piave y otros lugares como Trieste y Carinzia. Las inscripciones se hallan en diversos objetos votivos.

  • Un ejemplo de inscripción en venético, encontrado en un clavo de bronce en Este (Es 45):
Venético: mego donasto śainatei reitiiai porai egeotora aimoi ke louderobos
Latín (literal): me donavit sanatrici Reitiae bonae Egetora pro-Aemo que liberis
Español: diome Egetora para la buena Reitia, la sanadora, en nombre de Aemo y los niños
(Prosdocimi en Pellegrini 1967: 149-150)
  • Otra inscripción, encontrada en una situla (urna) en Cadore (Ca 4 Valle):
Venético: eik goltanos doto louderai kanei
Latin (literal): hic Goltanus dedit Liberae Cani
Español: Goltano sacrificó esto para la virgen Canis
(Prosdocimi in Pellegrini 1967: 464-468)
  • Otro ejemplo usando transcripción literal del alfabeto venético:
Venético: meχo zona.s.to e.φ. vhaφa.i.tśa p|ora.i. .o.p io|roφo.s.
Latín: me donavit ex voto (?) Fabatia Porae ob horna
(Pisani, p. 255)

Puntuación[modifica]

Una interesante característica de la escritura venética (presente esporádicamente también en algunos textos etruscos) es la denominada "puntuación", esto es, la evidencia de algunas letras marcadas con un punto antes y otro después. Más concretamente, se puntuaban las consonantes no seguidas de vocal (por ejemplo, en zona.s.to, la s seguida de la consonante t) y las vocales no seguidas de consonantes (por ejemplo, en .o.p, el sonido o al inicio de palabra). Esta curiosa costumbre es importante para la historia del alfabeto, pues permite apreciar cómo el alfabeto etrusco-venético, proveniente del fenicio (una lengua semítica) a través del alfabeto griego, tuvo, de manera semejante, un origen más silábico (abugida) que alfabético, por lo cual cada letra era considerada en realidad una sílaba de la forma consonante + vocal, con lo que los signos con valor único (una sola vocal o consonante) eran considerados "particulares", y como tal se reflejaban.

Vocabulario[modifica]

Muestra de vocabulario venético
Español Venético Latín Germano *Proto-Indoeuropeo
yo ego ego ich (alemán) *eghom
me mego me mich (alemán) *me(gho)
esto eik hic hēr (aquí) (gótico) *k(e)i
caballo ekvon1 equus eoh (anglosajón) *ekwos
hermano fraterei2 frāter Bruder (alemán) *bhrāter
donativo donon dōnum - *dō-
huir fougontai3 fugere - *bheug-
sanadora sainatei sānātio (curación) - *sāno-s (salud)
doncella louderobos4 lībera5 (exenta, niña) liudan (crecer) (gótico) *leudh- (crecer, prole)
y (conjunción) ke -que ni-h6 (no, ni) (gótico) *kwe
tejedora vebelei - Weberin (alemán) *webh- (tejer)
a sí (mismo) sselboi sibī silba (gótico) *se-, *suēdh-
madre, protectora porai puer (niño/a) fula (potro) (gótico) *pō[u]-lo-s
(él) hizo fagsto fēcit tun (hacer) (alemán) *dhē- (poner, colocar)
vivo vivoi vīvus qius (gótico) *gw(vivir)

1 acusativo singular
2 dativo singular
3 (HALLAR SIGNIFICADO)
4 dativo, ablativo plural, latín -bus, PIE *-bhyos
5 Līber era el dios del crecimiento y de la procreación, līberī eran los niños
6 Latín neque, nec

Véase también[modifica]

Referencias[modifica]

  • Lejeune, Michel. Manuel de la langue vénète. Heidelberg: Carl Winter - Universitätsverlag, 1974.  (en francés)
  • Mallory, Adams. Encyclopedia of Indo-European Culture, 1997.  (en inglés)
  • Pokorny, Julius. Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch. Leiden University, 1969. ISBN 3-7720-0947-6 [1].  (en alemán)
  • Pellegrini, Giovanni Battista; Prosdocimi; Aldo Luigi. «I- Le iscrizioni, II- Studi». A: La Lingua Venetica. Padova, 1967.  (en italiano)
  • Brugnatelli, Vermondo. «Tifinagh e alfabeto etrusco-venetico. A proposito della concezione alfabetica della scrittura». A: Circolazioni culturali nel Mediterraneo antico (a cura di P. Filigheddu, in Sassari). Cagliari: Ed. Corda, 1991. p. 47-53.  (en italiano)
  • Devoto, Giacomo. «p. 56-58». A: Il linguaggio d'Italia. Milano: Rizzoli, 1974.  (en italiano)
  • Conway, R. S.. The Italic Dialects. Cambridge: Cambridge University Press, 1897, reprinted 1967.  (en inglés)
  • Pisani, Vittore. Le lingue dell'Italia antica oltre il latino. Torino: Rosenberg & Sellier, 1964.  (en italiano)
  • Sergent, Bernard. Les Indo-Européens. Paris: Payot, 1995.  (en francés)

Enlaces externos[modifica]

Venético Venético Categoría:Grupos Centum