Valea Viilor

Plantilla:Infotaula geografia políticaValea Viilor
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 02′ 59″ N, 24° 21′ 08″ E / 46.049825°N,24.352165°E / 46.049825; 24.352165
EstatRomania
JudețProvíncia de Sibiu Modifica el valor a Wikidata
CapitalValea Viilor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Motiș (en) Tradueix
Valea Viilor (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.962 (2021) Modifica el valor a Wikidata (44,43 hab./km²)
Geografia
Superfície44,16 km² Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Valea Viilor (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataIlie Avram Pinte (2000–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal557290 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc webvalea-viilor.ro Modifica el valor a Wikidata

Valea Viilor és el poble de residència de la comuna del mateix nom al comtat de Sibiu, Transsilvània (Romania). La localitat s'anomena col·loquialment Vorumloc o Vorumbloc, i en maghiară Nagybaromlak, col·loquial Baromlaka, en trad. "Fira del bestiar", en el dialecte saxó Wormloch, Vurmliχ, en germană Wurmloch. L'església fortificada del segle XIV, dedicada originalment a Sant Pere, forma part de la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 1999.

Ubicació[modifica]

Valea Viilor es troba al nord del comtat de Sibiu, a una distància de 14 km. de la ciutat de Mediaș, a la carretera comarcal 142G Motiș - Valea Viilor - DN14.

El poble està situat en una zona vitivinícola coneguda.

Història[modifica]

Les excavacions arqueològiques aporten testimonis materials d'un habitatge des de l'antiguitat, per això al territori del poble es van descobrir una destral de pedra neolítica i un braçalet de bronze de principis de l'edat del fer. L'any 1875, al lloc anomenat "Saló", es van descobrir dos recipients de fang i una destral de bronze amb un forat a la cua, datats de l'edat del bronze. Al límit del poble, a la part sud-oest, es van descobrir blocs de pedra amb forma i restes d'una capa de cultura provincial romana.

La ciutat s'esmenta per primera vegada a la història l'any 1263 com posessio Barwmlak.[1] El 1305, després de la mort del comte Apafi, el propietari de la comuna, els seus fills Gregor i Jacob, van compartir diverses possessions, inclosa la terra de Baromlak.[2] El 1357 Gebhard de Vorumloc era el líder dels sacerdots sol·licitants del deganat xeic contra el bisbe d'Alba Iulia, en matèria del delme.[2] El 1411, l' abat de Cluj-Mănăștur va reclamar la ciutat de Vorumloc, que considerava la seva possessió.[2]

Des de 1999, tot el jaciment arqueològic és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

l'Església[modifica]

Sembla que a l'emplaçament de l'actual església fortificada hi havia una església romànica més antiga, les restes de la qual es veien sota el terra de la sagristia. Durant el segle xiv s'iniciaren les obres de l'església gòtica dedicada a Sant Pere. A principis del segle xvi, l'església va sofrir algunes modificacions i es va fortificar.

Al costat de l'església actual hi ha una capella dedicada a Sant Ciriac (Chiriac o Țiriac),[3] testimoniada l'any 1446.[4]

Fortificació[modifica]

L'església està envoltada per un únic recinte ovalat, al qual s'accedeix per una volta de volta situada a la banda de ponent, que es podria tancar amb una grada. Encara es conserven tres baluards als flancs, als quatre punts cardinals. Els murs arriben als 6–7 metres d'alçada i tenen muralles i forats de llançament recolzats en consoles.

Variar[modifica]

Un dels personatges de la novel·la Atemschaukel, per la qual Herta Müller va rebre el Premi Nobel de Literatura l' any 2009, és Sarah Kaunz, una dona saxona de Wurmloch, deportada a la Unió Soviètica juntament amb "l'altra Sarah" - Sarah Wandschneider, de Kastenholz. (Casolț).[5]

Economia[modifica]

L'economia d'aquesta localitat es basa en: activitats en l'àmbit de les construccions i materials de construcció, la indústria primària de transformació de la fusta, la producció de peces d'automòbil, freseria i fleca, comerç, serveis i turisme. Tanmateix, l'activitat principal és predominantment agrícola, basada en el cultiu de plantes i la ramaderia.

Monuments[modifica]

Església fortificada saxona
  • Església evangèlica, construïda al segle XV XIV - XVI
  • Església Ortodoxa dedicada als "Arcàngels Miquel i Gabriel"
  • Casa commemorativa de Marțian Negrea
  • Bust de Marțian Negrea, inaugurat el 2003 [6]
  • Monument als Herois Saxons de la Primera Guerra Mundial

El monument dels herois romanesos de la Segona Guerra Mundial es troba a la str. Principal núm. 200 i es va donar a conèixer l'any 1950, en memòria dels herois romanesos caiguts a la Segona Guerra Mundial. El monument té forma de piràmide, amb una base de 2/1,5 m, essent de formigó mosaic, i la tanca està feta amb una tanca d'acer de formigó. Al frontispici hi ha una inscripció commemorativa.

Fills il·lustres[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Valea Viilor, Motiș - monografia, Jampa Elena, Impremta CRISSERV, Mediaș, 2006.
  • Istoria Protopopiatui Greco-Catolic Mediaș, prin protopopi, V. Stoian, V. Mărculeț, I. Mărculeț, ISBN 973-0-02618-X Error en ISBN: suma de verificació no vàlida, București, 2002.
  • Comtat de Sibiu, Monografia, I. Moise. Editorial Turística Esportiva de Bucarest 1981
  • L'Església Romanesa Unida amb Roma (grega catòlica) de la regió de Mitjana. 1700-2005, V. Mărculeț, I. Mărculeț, Cătălina Mărculeț, Edit. Arxidiòcesi Romanesa Unida amb Roma (grec catòlica), Mediaș, Bucarest, 2005.
  • Districte de l'arxidiòcesi grega catòlica medieval. Enciclopèdia històrica i geogràfica, V. Mărculeț, Cătălina Mărculeț, I. Mărculeț, Edit. Sant Jerarca Nicolae, Brăila, 2011.
  • Sibiu County Archaeological Repertory, Sabin A. Luca, Z. Karl, A. Georgescu. ISBN 973-590-856-5
  • Comtat de Sibiu, N. Caloianu, Ghe. Dragu, L. Badea. Ed. de l'Acadèmia RSR Bucarest 1976
  • Esglésies fortificades a Transsilvània

Referències[modifica]

  1. Hermann Fabini, Atlas der siebenbürgisch-säschsischen Kirchenburgen und Dorfkirchen, Bd. I, Heidelberg 2002, pag. 823.
  2. 2,0 2,1 2,2 Franz Zimmermann, Carl Werner, Urkundenbuch zur Geschichte der Deutschen in Siebenbürgen, vol.
  3. Unul din cei Paisprezece ajutători.
  4. Hermann Fabini, Atlas der siebenbürgisch-säschsischen Kirchenburgen und Dorfkirchen, Bd. I, Heidelberg 2002, pag. 826.
  5. Herta Müller, Atemschaukel, München 2009, pag. 43 și urm.
  6. Bustul lui Marțian Negrea a fost dezvelit în Valea Viilor[Enllaç no actiu]

Vegeu també[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

Enllaços externs[modifica]