Valerià Pujol i Bosch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaValerià Pujol i Bosch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1952 Modifica el valor a Wikidata
Premià de Dalt (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1992 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Premià de Dalt (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia i novel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis

Valerià Pujol i Bosch (Premià de Dalt, 28 de febrer de 1952 - Premià de Dalt, 29 de març de 1992) fou un poeta i escriptor català.[1] Llicenciat en Filologia Romànica, va ser professor a l'ensenyament secundari.[2][3]

Biografia[modifica]

Pujol va patir la terrible poliomielitis dels anys 1950. Malgrat que la malaltia el va afectar físicament, aviat va ser reconegut com un dels autors joves que més va contribuir a superar el realisme de postguerra i encetar camins d'experimentació i transgressió formal i temàtica.[4]

Va col·laborar amb diaris i publicacions com ara Diari de Barcelona, Última Hora, Avui, El País i El Periódico de Catalunya. Es va iniciar escrivint poesia, fortament influïda pel corrent filosòfic de l'existencialisme. En narrativa, va publicar contes eròtics, una narració titulada Terra de crims (1987) i dues novel·les. Va guanyar importants premis literaris com el Carles Riba, el Documenta i el Nacional de la Crítica. Com a traductor, va destacar la seva versió de la Història de l'ull, de Georges Bataille.[5]

En paral·lel a l'obra literària, Pujol va ser un dels fundadors de Comissions Obreres a l'ensenyament, regidor per Iniciativa per Catalunya (IC) a l'Ajuntament de Premià de Dalt, candidat al Senat i membre de la Comissió Política Nacional d'IC.[4]

Amb motiu del 70è aniversari del naixement del poeta, com també del 30è aniversari de la seva mort, l’associació Can Vallerià va designar l'any 2022 com a «Any Valerià Pujol».[4]

Poesia[modifica]

  • El crit i la paraula (1973)
  • Tricefàl·lia (1975, amb Salvador Solé i Joan Foni)
  • Doble fons (1977)
  • Destinatari d'albes (1980)
  • Limito al nord només amb el teu sexe (1981)
  • La trista veu d'Orfeu i el tornaveu de Tàntal, 1982. ISBN 847588010X. 
  • La xarxa del Númida (1986)
  • Els breus estius (1989)
  • Poesia completa I (2023). Pròleg de David Castillo. Cossetània-Quaderns de la Font del Cargol.

Narrativa breu[modifica]

  • Mantis i altres transformacions (1983)
  • Els conys saborosos (1986)
  • Terra de crims (1987)[6]

Novel·la[modifica]

  • Interruptus (1981)
  • Palmira (1991)

Referències[modifica]

  1. ↑ «El escritor catalán Valeriá Pujol i Bosch muere a los 40 años» (en castellà). El País [Madrid], 29-03-1992. ISSN: 1134-6582.
  2. ↑ «Commemoració de l'any Valerià Pujol» (en castellà). TVE, 29-05-2022. [Consulta: 22 agost 2022].
  3. ↑ «Bibliografia de Valerià Pujol». El Punt Avui, 29-03-2012. [Consulta: 22 agost 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Vallbona, Rafael. «Valerià Pujol sota la lluna». Núvol, 22-08-2022. [Consulta: 22 agost 2022].
  5. ↑ [enllaç sense format] https://www.uib.cat/catedra/camv/denc/autorspujol.html
  6. ↑ Miralles, Esteve. «Valerià Pujol i el crim com a mirall del passat». Núvol, 08-05-2018. [Consulta: 22 agost 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valerià Pujol i Bosch
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Valerià_Pujol_i_Bosch&oldid=33312199»