Vegetació tropical (Martinica)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'obra artísticaVegetació tropical
Végétation tropicale, Martinique
Martinique Landscape Paul Gauguin, 1887.jpg
Tipus quadre
Artista Paul Gauguin
Data creació 1887
Tècnica Oli sobre tela
Gènere paisatge i art de gènere
Dimensions 117 (Alçada) × 89.8 (Amplada) cm
Col·lecció National Gallery of Scotland
Catalogació
Codi museu  NG 2220
Catàleg Gauguin: I Catalogue:(232)
L'opera completa di Gauguin Tradueix:(61)
Gauguin: Catalogue de l’œuvre peint, 1873-1888 Tradueix:(248)
Modifica les dades a Wikidata

Vegetació tropical, o Paisatge de la Martinica (en francès Végétation tropicale, Martinique), és un quadre de Paul Gauguin fet 1887 a l'illa Martinica. Es conserva a Edimburg, a la Galeria Nacional d'Escòcia[1] Es coneix per la referència número 232 del catàleg Wildenstein-Cogniat (W.232).

Context[modifica]

Gauguin va estar uns mesos a la Martinica, junt amb el pintor Charles Laval. Venien de treballar en el canal de Panamà per pagar-se el viatge. Es van instal·lar a Le Carbet, prop de l'antiga capital Saint-Pierre. Escriu a la seva dona:

«Ens hem instal·lat en una cabana de negres i és un paradís al costat de l'istme [de Panamà]. Per sota nostre hi ha el mar adornat de cocoters; per sobre, arbres fruiters de totes les espècies a vint-i-cinc minuts de la vila.»[2]

La badia de Saint-Pierre ofereix una vista esplèndida des de Morne d'Orange, el turó situat al sud prop de Le Carbet. A dalt del turó hi ha un pla sense vegetació, i un monument a Notre-Dame-du-Port. Al nord s'hi troba la Montagne Pelée, un volcà que va entrar en erupció el 1902, quinze anys després de pintar el quadre, destruint l'antiga capital i tota la zona.

Descripció[modifica]

El paisatge és la vista de la badia de Saint-Pierre des de Morne d'Orange, però Gauguin hi afegeix intencionadament la vegetació eliminant tots els elements de la civilització. Probablement, la vegetació pintada era la que hi havia prop de Le Carbet i Gauguin la trasllada a dalt del turó afegint-hi darrere el paisatge de la badia.[3]

Al cantó de baix a la dreta porta la inscripció «1887 / P.Gauguin».

El caràcter exòtic del paisatge queda expressat pels colors brillants. Al fons es veuen els últims vessants del volcà prop del mar. Retallant el cel hi ha un arbre de papaia de dues branques. El fullam en primer pla està fet amb pinzellades visibles d'estil impressionista, en canvi la vegetació baixa i els arbres tenen una forma més estilitzada amb colors plans. L'harmonia de colors i la simplificació de formes són els primers passos del post-impressionisme.[4]

Entre els arbusts apareix un gall, segurament un símbol de la presència francesa. Poc abans Gauguin havia estat en les obres del canal de Panamà i havia vist com la cultura occidental modificava el paisatge i costums autòctons.[3]

L'experiència exòtica de la Martinica va ser el preludi de la maduració adquirida anys més tard a Tahití.

Historial[modifica]

Paisatge de la Martinica, Charles Laval

Charles Laval va pintar la mateixa escena a Paisatge de la Martinica. El quadre el va incloure en l'Exposició del Cafè Volpini, però durant un temps va ser atribuït a Gauguin. Avui és d'una col·lecció particular, venut el 2001 per 69.500 lliures esterlines.[5]

El quadre de Gauguin el va vendre ell mateix al compositor Ernest Chausson, probablement per 500 francs. El 1960 va ser donat per Sir Alexander Maitland al museu nacional d'Escòcia en memòria de la seva dona Rosalind.

L'obra està publicada en el catàleg Cogniat-Wildenstein de 1964 amb el número 232, en el catàleg de Gabriele Sugana de 1972 amb el número 61, i en el catàleg de Daniel Wildenstein del 2001 amb el número 248.

Referències[modifica]

  1. «Martinique Landscape». Online Collection. National Galleries of Scotland. [Consulta: 29 novembre 2015].
  2. «A sa femme, Saint-Pierre, 20 juin 1887». Lettres choisies : Paul Gauguin. París: Fondation d'entreprise La Poste. [Consulta: 7 gener 2009].
  3. 3,0 3,1 Josep M. Minguet (ed). Paul Gauguin. Sant Adrià de Besós: Instituto Monsa, 2008, pàg. 9-12 (Galería de pintores). ISBN 978-84-96823-09-9. 
  4. Vickers, Philip «Martinique: in Gauguin's footsteps - painter Paul Gauguin». Contemporary Review [Oxford], juny 1997 [Consulta: 7 gener 2009].
  5. «Lot 121: Charles Laval» (en anglès). Impressionist and Modern Art: part II. Sotheby's, 06-02-2001. [Consulta: 25 agost 2010].