Saint-Pierre (Martinica)
| ||||
| Tipus | municipi francès  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | França | |||
| Regió | Martinica | |||
| Districte | Districte de Saint-Pierre (Martinica) | |||
| Cantó | cantó de Saint-Pierre | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 3.961 (2023) (102,3 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Fort-de-France unitat urbana de Saint-Pierre | |||
| Superfície | 38,72 km² | |||
| Banyat per | Roxelane | |||
| Limita amb | ||||
| Creació | 1635 | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 97250 | |||
| Lloc web | saintpierre-mq.fr | |||
.svg)
_avec_Montage_Pelée.JPG?lang=ca)
Saint-Pierre és un municipi francès, situat a la regió de Martinica. El 2009 tenia 4.632 habitants. Es troba a 31 km al nord de Fort-de-France, a la costa sud del Carib, a l'oest del mont Pelée.
La ciutat va ser fundada en 1635 per Pierre Belain d'Esnambuc. Va ser l'antiga capital comercial de Martinica fins a 1902, quan l'erupció del mont Pelée. Va acollir el Palau del Governador de 1635 a 1692, quan es va traslladar a Fort-de-France. Això significa que la ciutat de Saint-Pierre va ser oficialment la capital administrativa de Martinica el 1635-1692.
Demografia
[modifica]| 1961 | 1967 | 1974 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 6.559 | 6.180 | 5.438 | 5.007 | 4.439 | 4.581 | |||||||||||
Administració
[modifica]| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1943-1945 | Charles Marques | |
| 1945-1962 | Pierre-Paul Charles | |
| 1962-1977 | Eugene-Pierre Charles | |
| 1977-1988 | Jean Maurice | |
| 1988-2001 | Louis-Pierre Charles | |
| 2001- | Raphaël Martine | RDM |
Història
[modifica]Els primers colons de Martinica s'instal·laren a Saint-Pierre el 1.635 i d'aquí van conquerir la resta de l'illa. Per evitar ser sotmesos al jou colonial, els darrers autòctons de Martinica, els kali'na, optaren pel suïcidi saltant des d'un penya-segat al nord de la ciutat, anomenat de la Tomba dels Caribs.
La ciutat es desenvolupà gràcies a la indústria sucrera i el comerç d'esclaus. Al port de Saint-Pierre hi arribaven vaixells i comerciants de tot el món. Anomenada la petita París, el París de les Illes, la Perla de les Antilles o la Venècia tropical, la ciutat va ser la capital, no sols econòmica sinó també cultural de totes les Antilles. En 1900 a Saint-Pierre, ca únic a la regió, hi havia una xarxa d'enllumenat elèctric urbà, un tramvia de cavalls, un teatre amb capacitat per a 800 persones, una cambra de comerç, un jardí botànic i port actiu.
El 8 de maig de 1902, després de l'erupció del Mont Pelée, un núvol de foc arrasà en uns segons tota la ciutat, matant 26.000 persones i destruint 40 vaixells al port. Un pres anomenat Cyparis, protegit pels murs gruixuts de la seva cel·la, va poder sobreviure a la catàstrofe. El sabater Léon Compère també va sobreviure, també protegit pels murs gruixuts.
La ciutat restà en cendres durant diverses dècades abans de ser reconstruïda a poc a poc (la Cambra de Comerç està actualment reconstruïda, una de les obres arquitectòniques més belles de l'illa).
Personatges il·lustres
[modifica]Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]
