Saint-Pierre (Martinica)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSaint-Pierre
Blason ville fr Saint-Pierre (Martinique).svg
Saint-Pierre (Martinique) avec Montage Pelée.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 14° 44′ 35″ N, 61° 10′ 31″ O / 14.7431°N,61.1753°O / 14.7431; -61.1753
EstatFrança
RegióMartinica
DistricteDistricte de Saint-Pierre (Martinica)
Cantócantó de Saint-Pierre Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total4.123 (2017) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat106,48 hab/km²
Geografia
Superfície38,72 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRivière Roxelane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1635
Identificador descriptiu
Codi postal97250 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websaint-pierre-mq.fr Modifica el valor a Wikidata
Situació de Saint-Pierre

Saint-Pierre és un municipi francès, situat a la regió de Martinica. El 2009 tenia 4.632 habitants. Es troba a 31 km al nord de Fort-de-France, a la costa sud del Carib, a l'oest del mont Pelée.

La ciutat va ser fundada en 1635 per Pierre Belain de Esnambuc. Va ser l'antiga capital comercial de Martinica fins a 1902, quan l'erupció del mont Pelée. Va acollir el Palau del Governador de 1635 a 1692, quan es va traslladar a Fort-de-France. Això significa que la ciutat de Saint-Pierre va ser oficialment la capital administrativa de la Martinica el 1635-1692.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1961 1967 1974 1982 1990 1999 2006
6.559 6.180 5.438 5.007 4.439 4.581

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1943-1945 Charles Marques
1945-1962 Pierre-Paul Charles
1962-1977 Eugene-Pierre Charles
1977-1988 Jean Maurice
1988-2001 Louis-Pierre Charles
2001- Raphaël Martine RDM

Història[modifica]

Els primers colons de la Martinica s'instal·laren a Saint-Pierre el 1.635 i d'aquí van conquerir la resta de l'illa. Per evitar ser sotmesos al jou colonial, els darrers autòctons de la Martinica, els kali'na, optaren pel suïcidi saltant des d'un penya-segat al nord de la ciutat, anomenat de la Tomba dels Caribs.

La ciutat es desenvolupà gràcies a la indústria sucrera i el comerç d'esclaus. Al port de Saint-Pierre hi arribaven vaixells i comerciants de tot el món. Anomenada la petita París, el París de les Illes, la Perla de les Antilles o la Venècia tropical, la ciutat va ser la capital, no sols econòmica sinó també cultural de totes les Antilles. En 1900 a Saint-Pierre, ca únic a la regió, hi havia una xarxa d'enllumenat elèctric urbà, un tramvia de cavalls, un teatre amb capacitat per a 800 persones, una cambra de comerç, un jardí botànic i port actiu.

El 8 de maig de 1902, després de l'erupció del Mont Pelée, un núvol de foc arrasà en uns segons tota la ciutat, matant 26.000 persones i destruint 40 vaixells al port. Un pres anomenat Cyparis, protegit pels murs gruixuts de la seva cel·la, va poder sobreviure a la catàstrofe. El sabater Léon Compère també va sobreviure, també protegit pels murs gruixuts.

La ciutat restà en cendres durant diverses dècades abans de ser reconstruïda a poc a poc (la Cambra de Comerç està actualment reconstruïda, una de les obres arquitectòniques més belles de l'illa).

La vila en ruïnes després l'erupció.

Personatges il·lustres[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saint-Pierre