Saint-Pierre (Martinica)
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Regió | Martinica | ||||
Districte | Districte de Saint-Pierre (Martinica) | ||||
Cantó | cantó de Saint-Pierre ![]() | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Total | 4.107 (2020) ![]() | ||||
• Densitat | 106,07 hab./km² | ||||
Geografia | |||||
Entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Fort-de-France unitat urbana de Saint-Pierre ![]() | ||||
Superfície | 38,72 km² ![]() | ||||
Banyat per | Roxelane ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Creació | 1635 | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 97250 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | saint-pierre-mq.fr ![]() |
Saint-Pierre és un municipi francès, situat a la regió de Martinica. El 2009 tenia 4.632 habitants. Es troba a 31 km al nord de Fort-de-France, a la costa sud del Carib, a l'oest del mont Pelée.
La ciutat va ser fundada en 1635 per Pierre Belain d'Esnambuc. Va ser l'antiga capital comercial de Martinica fins a 1902, quan l'erupció del mont Pelée. Va acollir el Palau del Governador de 1635 a 1692, quan es va traslladar a Fort-de-France. Això significa que la ciutat de Saint-Pierre va ser oficialment la capital administrativa de Martinica el 1635-1692.
Demografia[modifica]
1961 | 1967 | 1974 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
6.559 | 6.180 | 5.438 | 5.007 | 4.439 | 4.581 | |||||||||||
Administració[modifica]
Període | Identitat | Partit |
---|---|---|
1943-1945 | Charles Marques | |
1945-1962 | Pierre-Paul Charles | |
1962-1977 | Eugene-Pierre Charles | |
1977-1988 | Jean Maurice | |
1988-2001 | Louis-Pierre Charles | |
2001- | Raphaël Martine | RDM |
Història[modifica]
Els primers colons de Martinica s'instal·laren a Saint-Pierre el 1.635 i d'aquí van conquerir la resta de l'illa. Per evitar ser sotmesos al jou colonial, els darrers autòctons de Martinica, els kali'na, optaren pel suïcidi saltant des d'un penya-segat al nord de la ciutat, anomenat de la Tomba dels Caribs.
La ciutat es desenvolupà gràcies a la indústria sucrera i el comerç d'esclaus. Al port de Saint-Pierre hi arribaven vaixells i comerciants de tot el món. Anomenada la petita París, el París de les Illes, la Perla de les Antilles o la Venècia tropical, la ciutat va ser la capital, no sols econòmica sinó també cultural de totes les Antilles. En 1900 a Saint-Pierre, ca únic a la regió, hi havia una xarxa d'enllumenat elèctric urbà, un tramvia de cavalls, un teatre amb capacitat per a 800 persones, una cambra de comerç, un jardí botànic i port actiu.
El 8 de maig de 1902, després de l'erupció del Mont Pelée, un núvol de foc arrasà en uns segons tota la ciutat, matant 26.000 persones i destruint 40 vaixells al port. Un pres anomenat Cyparis, protegit pels murs gruixuts de la seva cel·la, va poder sobreviure a la catàstrofe. El sabater Léon Compère també va sobreviure, també protegit pels murs gruixuts.
La ciutat restà en cendres durant diverses dècades abans de ser reconstruïda a poc a poc (la Cambra de Comerç està actualment reconstruïda, una de les obres arquitectòniques més belles de l'illa).

Personatges il·lustres[modifica]
- Cyrille Bissette
- Pierre-Marie Pory-Papy
- Marius Hurard
- Louis Delgrès
- Henri Lémery
- Auguste-François Perrinon
- Alcide Delmont (1874-1959)
- Louis-Auguste Cyparis
Enllaços externs[modifica]
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saint-Pierre |