Vegueria episcopal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La vegueria episcopal (dita algun cop vegueria mitrada) és la representació que des del 1346 històricament tenia el bisbe d'Urgell a Andorra, com a cosenyor d'aquest país. L'altre cosenyoriu, el del rei de França o president de la República Francesa, era representat per la vegueria francesa. Amb la Constitució andorrana (1993) aquesta figura institucional va ser suprimida, i actualment hi ha una simple representació del bisbat.

Veguers[modifica]

Tradicionalment, el bisbe d'Urgell nomenava una mateixa persona per els càrrecs de veguer episcopal i de batlle de la Seu d'Urgell, de manera que sovint s'esmentava l'elegit com a Veguer de la Seu i d'Andorra. El decret de Nova Planta modificà la forma d'elecció dels alcaldes i li llevà al bisbe la capacitat de designar-los; en conseqüència, el càrrec de veguer episcopal, que havia de ser una persona de confiança del bisbe, ja no es vinculava necessàriament amb el del batlle de la Seu. Tot i això, ambdós càrrecs també coincidiren freqüentment d'aleshores endavant.[1][2]

« El bisbe d'Urgell, senyor jurisdiccional de la Seu i cosenyor d'Andorra entre altres indrets, nomenava el veguer episcopal d'Andorra i també el batlle de la Seu d'Urgell. Segurament, per la proximitat geogràfica i per una qüestió eminentment pràctica, els bisbes acostumaven a nomenar la mateixa persona per als dos càrrecs. Aquesta pràctica, que ja trobem documentada al segle XIV, va perdurar fins a l'aplicació del Decret de Nova Planta, que modificava el sistema d'elecció del batlle de la Seu. »
— Lluís Obiols i Climent Miró Batlles, veguers i síndics [1]
Inici Fi Nom Notes
(1372) Huguet d'Areny batlle de la Seu
(1393) Francesc Guillem de Navès batlle de la Seu[3]
(1442) Joan Sulla batlle de la Seu
(1447) Guillem de Campa
10.3.1463 (1473) Pere de Paüls batlle de la Seu [4]
(1505) Josep de Riba
(1516) (1516) Damià Simon [4]
(1554) Joan de Sulla batlle de la Seu [4]
(1571) Joanot Ribot [5]
1580 1582 Joan Roig i de Castellví [5][1]
(1587) Boquet veguer de la Seu
1602 Isidor d'Aguilar
3.2.1628 Alexandre de Taverner i de Montornés [2]
(1679) Anton Pera i de Tord batlle de la Seu
(1705) (1715) Francesc Carreu batlle de la Seu
1736? 1737? Antoni Peguera? batlle de la Seu
1737 1748 Antoni Fiter i Rossell
1748 (1754) Pere Fiter i Rossell
1756 1777 Guillem Moles i Rossell
1770 1780 Pere Mateu Moles
1777 Guillem d'Areny i Montargull (1730-1806) batlle de la Seu
1780 Pere Mateu Moles
1845 1858 Bonaventura Riba
1858 (1860) Guillem Torres
(1863) Rossell
Manuel Arnalot
9.8.1868 1881 Pere Dalleres i Sucrana
22.1.1881 Pere Canturri
1.7.1881 1882 Josep Oriol Dodero i Ponte
27.7.1882 1885 Francesc Pallerola i Gabriel
16.4.1885 1886 Antoni Cerqueda
8.11.1886 1915 Francesc Pallerola i Gabriel
17.5.1915 1924 Josep Riba
agost 1924 1934 Enric de Llorens i Ribas advocat a la Seu
3.2.1934 1972 Jaume Sansa i Nequí
19.4.1972 1993 Francesc Badia i Batalla Amb la constitució andorrana del 1993, desapareix la figura del veguer

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Obiols i Perearnau, Lluís; Miró i Tuset, Climent «Batlles, veguers i síndics. Els càrrecs de govern de la ciutat d'Urgell i Andorra en el procés de consolidació de la nacionalitat». La nacionalitat andorrana, 26a. Diada Andorrana, 2014, pàg. 201-205. DOI: 10.2436/15.8060.02.1.
  2. 2,0 2,1 Obiols i Perearnau, Lluís «La documentació municipal de la Seu d'Urgell en els estudis històrics referents a Andorra». Papers de recerca històrica, 7, 2013, pàg. 35-43. DOI: 10.2436/20.0110.03.52.
  3. Creus, Laia «Els límits dels termes i dels emprius de les poblacions de Sant Julià de Lòria i d'Arcavell als segles XIV-XV». Quaderns d'Estudis Andorrans, núm. 9, 2012, pàg. 81.
  4. 4,0 4,1 4,2 Castell Granados, Pau. Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-SVI). Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013. 
  5. 5,0 5,1 Luengo, A «La Inquisició i els Ribot: crònica d'una...¿obsessió?». Bondia, 19-12-2016.