Velu Nachiyar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVelu Nachiyar
Velu Nachchiyar 2008 stamp of India.jpg
Segell indi de Velu Nachchiyar, de l'any 2008 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1730 Modifica el valor a Wikidata
Ramanathapuram Modifica el valor a Wikidata
Mort1796 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Sivaganga Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica, revolucionària i monarca Modifica el valor a Wikidata

Rani Velu Nachiyar (3 de gener de 1730 - 25 de desembre de 1796) fou una reina de l'estat de Sivaganga de finals del segle XVIII. Va ser la primera reina que va lluitar contra la potència colonial britànica a l'Índia.[1][2] És coneguda pels tàmils com Veeramangai ("dona valenta").[3]

Vida[modifica]

Velu Nachiyar era la princesa de Ramanathapuram i l'única filla del raja (rei) Chellamuthu Vijayaragunatha Sethupathy i la Rani (reina) Sakandhimuthathal del regne Ramnad.

Nachiyar va ser entrenat en l'ús d'armes de partit de guerra, arts marcials com Valari, Silambam, equitació i tir amb arc. Era erudita en molts idiomes com el francès, l'anglès i l'urdú entre d'altres.[2] Es va casar amb el rei de Sivagangai, amb qui va tenir una filla. Quan el seu marit, MuthuvaduganathaperiyaUdaiya Thevar, va ser assassinat pels soldats britànics i el fill del Nawab d'Arcot, prengué part en la batalla. Va escapar amb la seva filla.[4]

Durant aquest període, va formar un exèrcit i va buscar una aliança amb Hyder Ali amb l'objectiu d'atacar els britànics, als quals va combatre amb èxit el 1780. Quan Velu Nachiyar va trobar el lloc on els britànics emmagatzemaven les municions, va organitzar amb èxit un atac suïcida.[5][6][7] Nachiyar va ser un dels pocs governants que va recuperar el seu regne i el va governar durant deu anys més.[8] El 1790, el tron va ser heretat per la seva filla Vellacci.[9]

Velu Nachiyar va ser la primera reina índia que va lluitar per alliberar-se del domini britànic. Va concedir poders a la seva filla amb els germans Marudu per ajudar a administrar el país el 1780. Velu Nachiyar va morir uns anys més tard, el 25 de desembre de 1796.[10]

El Palau Sivagangai amb l'estàtua de Rani Velu Nachiyar

Cultura popular[modifica]

El 31 de desembre de 2008, es va posar a la venta un segell commemoratiu al seu nom.[11]

L'acadèmia de dansa OVM de Chennai presentà "VELU NACHIYAR" un espectacle musical inspirat en la reina Sivaganga.

L'artista hip-hop tamilamericà Professor A.L.I., va publicar el 2016 una cançó dedicada a Velu Nachiyar titulada "Our Queen" com a part del seu àlbum Tamilmatic.[12]

El 21 d'agost de 2017 es va dur a terme un espectacle de dansa a Naradha Gana Sabha a Chennai, que representava la història de la vida de la reina Velu Nachiyar. L'obra va ser dirigida per Sriram Sharma, que va investigar la biografia de la reina durant gairebé una dècada.

Referències[modifica]

  1. Rohini Ramakrishnan (10 August 2010) Women who made a difference. The Hindu.
  2. 2,0 2,1 Remembering Queen Velu Nachiyar of Sivagangai, the first queen to fight the British. The News Minute. 3 January 2017
  3. «Veeramangai Velu Nachiyar». The Hindu Business Line [Chennai, India], 18-01-2019.
  4. Soma Basu «Uphill, for history's sake». The Hindu [India], 24-12-2007.
  5. «Of woman power and Tamizh glory». IBN Live [Chennai, India], 14-06-2011.
  6. «Tamil Nadu to build memorial for freedom fighter Kuyili». Times of India [Chennai, India], 16-05-2013 [Consulta: 13 agost 2014].
  7. «A Durga A Day-Day 6: Mata Katyayini-Rani Velu Nachiyar and Kuyili». [Chennai, India], 15-10-2018.
  8. Rohini Ramakrishnan (14 August 2010) Women who made a difference. The Hindu.
  9. Venkatarama Ayyar, K. R.. A Manual of the Pudukkóttai State. Sri Brihadamba State Press, 1938, p. 720. 
  10. «History-Sivaganga district». Sivaganga dist. – Tamil Nadu govt., India. [Consulta: 24 novembre 2011].
  11. «India Post – Stamps 2008». Postal department, Government of India.
  12. «International Women's Day Dedication to Queen Velu Nachiyar». professorali.com, 07-03-2016.