Venus Victrix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaVenus Victrix

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGermaine Dulac Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióIrène Hillel-Erlanger Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMaurice Forster (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1917 Modifica el valor a Wikidata
Durada1.510 m Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut i drama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0008732 Letterboxd: venus-victrix TCM: 508641 TMDB.org: 709244 Modifica el valor a Wikidata

Venus Victrix és una pel·lícula francesa escrita per Irène Hillel-Erlanger, dirigida per Germaine Dulac i estrenada el 28 d'agost de 1917.[1] Aquesta pel·lícula s'ha perdut.[2]

Aquesta és la seva tercera pel·lícula, en la qual ja brilla el seu interès per la mística oriental, que esdevé predominant en diverses de les seves pel·lícules posteriors.[3] Una inspiració per a aquesta pel·lícula va ser Ida Rubinstein.[4]

Dulac associa l'orientalisme i l'hinduisme amb l'alliberament de la dona.[5]

Sinopsi[modifica]

Un propietari d'un teatre benestant té el pla de deixar la seva dona per una ballarina d'estil hindú, Djali, interpretada per Napierkowska.[3] Tot i que el protagonista és un home, la pel·lícula se centra en el desenvolupament i la realització de personatges femenins.[6]

Repartiment[modifica]

Fonts[modifica]

  • Tami Michelle Williams, Beyond Impressions: The Life and Films of Germaine Dulac from Aesthetics to Politics, ProQuest, 2007, 366 pages. Google books

Notes[modifica]

  1. Irène Hillel-Erlanger. Voyages en kaléidoscope. Editions Allia, 1919, p. 183. ISBN 978-2-911188-00-8. .
  2. Tami Williams, Germaine Dulac: A Cinema of Sensations, University of Illinois Press, 2014-07-15 - 296 pages, p.136.
  3. 3,0 3,1 Williams, p. 97.
  4. Williams, pàg. 173.
  5. Williams, pàg. 23.
  6. Williams, pàg. 88.

Enllaços externs[modifica]