Mare de Déu del Tura

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Verge del Tura)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Mare de Déu del Tura
Esgl.MaredeDéu Tura IPA-10254 3553.jpg
Dades
TipusEdifici modifica
Característiques
Estil arquitectònicBarroc
Ubicació geogràfica
Garrotxa
LocalitzacióC. del Tura - c. Valls Nous - c. Proa
 42° 10′ 56″ N, 2° 29′ 29″ E / 42.182289°N,2.491391°E / 42.182289; 2.491391Coord.: 42° 10′ 56″ N, 2° 29′ 29″ E / 42.182289°N,2.491391°E / 42.182289; 2.491391
BCIL
IdentificadorIPAC: 10254
Activitat
Diòcesibisbat de Girona modifica  (parròquia de Sant Esteve d'Olot) modifica
Religiócatolicisme modifica

Mare de Déu del Tura és una església d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.

La Mare de Déu del Tura és la patrona d'Olot, capital de la comarca de la Garrotxa. La imatge de Maria amb el Nen que es venera actualment al santuari olotí és una bella talla de fusta d'estil romànic, del tipus ripollès, feta de noguera i àlber, segurament durant el segle XII. Cal recordar que l'any 1097 el petit districte d'Olot fou cedit pel comte de Besalú Bernat, a l'abat de Ripoll, que n'esdevingué el seu senyor.

Descripció[modifica]

Imatge de Santa Maria del Tura després de la restauració

Edifici de façana simètrica. Consta de dues parts. La inferior, que presenta una porta amb un escut a la part superior i dues columnes estriades a cada cantó que sostenen un fris amb una inscripció. La part superior presenta una rosassa al mig, i a cada cantó dues escultures posades dins unes capelles decorades amb pilastres. Per sobre hi ha decoracions amb formes d'inspiració clàssica. La decoració interior s'inspira en el barroc. Presenta pilastres amb capitells policromats. Darrere l'altar hi ha la verge, dins un element arquitectònic de columnes i capitells decorats. El sostre està molt decorat amb pintures al fresc.[1]

Pel que fa a la part dels segles XV-XVI, al mur est de la nau, pel costat del carrer Proa, es pot veure una bonica porta amb àmplies dovelles, avui cegada. Al mig hi ha una clau de volta molt desgastada que representa la Mare de Déu amb el Nen. Realitzada per Enric Julià, picapedrer de Girona. Va representar la verge, igual que la Puríssima del Carme, amb la lluna per peanya, malgrat ser una Verge Mare, iconografia poc emprada en l'època.[1] Al seu interior es conserva la talla romànica de la Mare de Déu del Tura i l'escultura de l'Ecce Homo, feta per Ramon Amadeu l'any 1782 així com pintures del segle XIX i el retaule de l'altar major del segle XIX de J.Carles Panyó.[1]

Història[modifica]

Santuari de Santa Maria del Tura, Olot.

El temple de Santa Maria d'Olot apareix citat, per primera vegada, l'any 872. Una altra referència, de la que fou, segurament, la segona església, és de 1221, quan ja formava part del nucli urbà. L'any 1559 fou ampliat, novament, pel mestre d'obres gironí Enric Julià. La fàbrica actual correspon a la reedificació i ampliació de Francesc Mas dins les línies del barroc classicista. El projecte originari comportava una planta de creu llatina i una sola nau. L'interior fou totalment transformat per Joan Carles Panyó entre 1790 i 1814. La façana fou acabada per J. Danés el 1928. El campanar d'agulles del 1784 fou retallat durant la darrera Guerra.[1] L'interior fou restaurat per l'arquitecte Aubert a principis de la dècada dels 40, atenint-se molt versemblantment a l'estat original del qual només en restaven pictòricament, els frescos de la cúpula.[1]

El primer document històric conservat on s'esmenta Olot és una pragmàtica del rei franc Carles el Calb, signada l'any 872 i escrita en llatí, fa donació d'una església que qualifica d'antiga, Sancta Maria Olotis, i els seus entorns, a l'abat dels monestirs benedictins de Sant Llorenç de Sous i de Sant Aniol d'Aguja, ambdós enrunats des de fa segles. Una placa de pedra a la façana del santuari ho recorda. Segons Francesc Roca i Codina, en aterrar l'església que havia estat engrandida el 1595, després des destructors terratrèmols de 1427-28, per construir-hi el temple actual, bastit entre 1736-48, "es trobaren els fonaments d'altres dues esglésies anteriors, els uns dins dels altres". És històricament provat, doncs, que Olot va créixer al redós d'una esglesiola, possiblement visigòtica, dedicada a Santa Maria. Les restes més antigues visibles són les d'un pany de mur a la banda meridional, al carrer de la Proa, on s'obre una porta de mig punt, la qual fou tancada en la següent reedificació, que va desplaçar l'entrada a la banda de ponent, per on s'entra actualment, i on hi ha la façana, construïda el 1930, sota la direcció de l'arquitecte olotí Josep Danés i Torras. La traça de la "Vila nova d'Olot", l'anomenat nucli antic, va ser construïda entre 1427-33, a ponent del santuari del Tura,[2] i segueix l'orientació de l'eix de la nau del santuari del Tura.

L'origen del topònim Tura es vincula a una tradició del segle XV, segons la qual un bou anava cada dia a rascar el terra, prop del mas Caritat, encara existent a la vora d'Olot, fins que un dia el llaurador, amo del bou, estranyat de la insistència de l'animal va cavar al lloc i va trobar la imatge de la Mare de Déu. D'aquesta llegenda àuria (comú, amb petites variants, a altres marededéus trobades importants, com la de Montserrat o Núria), en prové el nom actual, ja que tura, en català antic, significa bou i el nom, per tant, equival a Mare de Déu del bou. Des del segle XVI, el nom de Tura és comú, entre les dones, a Olot i rodalia.

A semblança d'altres Verges trobades, la festivitat de la Mare de Déu Tura se celebra, segons el calendari de l'església romana, el dia de la Nativitat de la Verge Maria 8 de setembre, situat al mig del signe zodiacal de Virgo (Verge), i va donar lloc a la festa major d'Olot, anomenada Festes del Tura. Actualment el santuari de Santa Maria del Tura depèn de la Parròquia de Sant Esteve d'Olot. En té cura un capellà custodi i dos pabordes olotins.

Després de segles d'haver estar venerada com una Verge bruna, la restauració de la policromia de la imatge, feta l'any 1988 per experts del Centre de Conservació i Restauració de la Generalitat de Catalunya, va mostrar que el seu color original no era negre, sinó que s'havia enfosquit degut al fum de les llànties i ciris que havien cremat al seu costat durant segles,[3] en què fou objecte d'intensa devoció. A la base del tron de la imatge hi ha pintades les quatre barres grogues i vermelles que corresponen a l'antiga casa comtal de Barcelona.[4] La devoció a Santa Maria d'Olot ha tingut, històricament, manifestacions molt diverses, i s'hi han documentat nombrosos fets miraculosos en l'obra històrica de Josep M. Danés (1965) "L'església de la Mare de déu del Tura d'Olot", basada en el treball inèdit del seu pare, el Dr. Joaquim Danés i Torras.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu del Tura
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mare de Déu del Tura». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2016].
  2. Puigvert, Xavier. La reconstrucció de la vila d'Olot després dels terratrèmols 1427-33 (en català). Col·lecció Beques Ciutat d'Olot.. Olot: Arxiu Històric Comarcal d'Olot - Museu Comarcal de la Garrotxa, 1996, p. 161-166. ISBN 84-922264-0-4. 
  3. Ainaud i de Lasarte Xarrié i Rovira, Joan Josep Maria «La Mare de Déu del Tura i la seva restauració.». Vitrina - Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa, 1989, pàg. 68-76.
  4. Ainaud de Lasarte Xarrié i Rovira, Joan Josep Maria «La Mare de Déu del Tura i la seva restauració». Vitrina - publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa, 1989, pàg. 72.