Malaltia de Ménière
 | |
  | |
| Tipus | hidropesia endolimfàtica, malaltia otorinolaringològica genètica i trastorn genètic del sistema nerviós |
|---|---|
| Epònim | Prosper Menière |
| Especialitat | otorinolaringologia i logopèdia |
| Clínica | |
| Símptomes | vertigen, tinnitus i sensorineural hearing loss (en)  |
| Exàmens | audiometria |
| Patogènesi | |
| Afecta | orella interna |
| Classificació | |
| CIM-11 | AB31.0 |
| CIM-10 | H81.0 i H81.09 |
| CIM-9 | 386.00 i 386.0 |
| Recursos externs | |
| OMIM | 156000 |
| DiseasesDB | 8003 |
| MedlinePlus | 000702 |
| eMedicine | 1159069 |
| MeSH | D008575 |
| Orphanet | 45360 |
| UMLS CUI | C0025281 |
| DOID | DOID:9849 |
La malaltia de Ménière o síndrome de Ménière o vertigen de Ménière és un trastorn de l'orella interna que es caracteritza per episodis de sensació que el món està girant (vertigen), brunzit a les orelles (tinnitus), pèrdua d'audició (hipoacúsia), i sensació de plenitud en l'orella.[1][2] En general només s'afecta una orella, almenys al principi. No obstant això, amb el temps es poden afectar les dues orelles.[1] Els episodis generalment duren entre 20 minuts a unes poques hores.[3] El temps entre els episodis varia.[1] La hipoacúsia i el tinnitus poden arribar a ser persistents.[2]
La causa de la malaltia de Ménière no és clara, però probablement hi ha implicats tant factors genètics com ambientals.[1][4] Hi ha diferents teories per explicar-ne la causa constriccions en els vasos sanguinis, infeccions virals i reaccions autoimmunes.[1] Al voltant del 10% dels casos es donen en famílies.[2] Els símptomes es creu que es produeixen com a resultat d'una major acumulació de líquid en el laberint de l'orella interna. El diagnòstic es basa en els símptomes i amb freqüència una prova d'audició.[1] Altres trastorns que poden produir símptomes similars inclouen la migranya vestibular i l'accident isquèmic transitori.[4]
No existeix una cura.[1] Els atacs sovint són tractats amb medicaments que ajudin amb les nàusees i l'ansietat. Les mesures per prevenir els atacs no tenen prou grau d'evidència. S'ha aconsellat dieta baixa en sal, diürètics i glucocorticoides.[2] La fisioteràpia pot ajudar amb l'equilibri i l'assessorament pot ajudar amb l'ansietat.[2][1] Quan fallen les mesures anteriors pot considerar-se les injeccions a l'orella o la cirurgia, però estan associats amb riscos.[3][1]
La malaltia de Ménière es va identificar per primera vegada en la dècada de 1800 per Prosper Ménière.[3] Afecta entre el 0,3 i el 1,9 per cada 1.000 persones.[4] Amb major freqüència comença entre els 40 i 60 anys.[1] És més freqüent en dones que en homes.[4] Després de 5-15 anys les crisis, generalment, s'aturen i la persona es queda amb lleu pèrdua de l'equilibri, moderadament mala audició en l'orella afectada, i el tinnitus.[3]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 «Ménière's Disease», 1 juny 2016. [Consulta: 18 juliol 2016].
- 1 2 3 4 5 Seemungal, Barry; Kaski, Diego; Lopez-Escamez, Jose Antonio «Early Diagnosis and Management of Acute Vertigo from Vestibular Migraine and Ménière's Disease». Neurologic Clinics, 33, 3, 8-2015, p. 619–628, ix. DOI: 10.1016/j.ncl.2015.04.008. ISSN: 1557-9875. PMID: 26231275.
- 1 2 3 4 «Meniere's disease». BMJ (Clinical Research Ed.), 349, 2014, p. g6544. DOI: 10.1136/bmj.g6544. PMID: 25391837.
- 1 2 3 4 Lopez-Escamez, Jose A.; Carey, John; Chung, Won-Ho; Goebel, Joel A.; Magnusson, Måns; Mandalà, Marco; Newman-Toker, David E.; Strupp, Michael; Suzuki, Mamoru «Diagnostic criteria for Menière's disease». Journal of Vestibular Research: Equilibrium & Orientation, 25, 1, 2015, p. 1–7. DOI: 10.3233/VES-150549. ISSN: 1878-6464. PMID: 25882471.
Enllaços externs
[modifica]- «Malaltia de Ménière». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.