Vicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre et Miquelon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaVicariat apostòlic de les Illes de Saint-Pierre e Miquelon
Vicariatus Apostolicus Insularum Sancti Petri et Miquelonensis
Imatge
La catedral de Saint Pierre

Localització
Map
 46° 47′ N, 56° 12′ O / 46.78°N,56.2°O / 46.78; -56.2
EstatFrança
Col·lectivitatSaint-Pierre i Miquelon Modifica el valor a Wikidata
Parròquies2
Població humana
Població6.200 (2017) Modifica el valor a Wikidata (25,51 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Superfície243 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1763
Dissolució1r. de març de 2018
Següentbisbat de La Rochelle i Saintes Modifica el valor a Wikidata
CatedralSant Pere

Lloc webles5clochers.org


El vicariat apostòlic de les Illes de (francès: Vicariat apostolique de Saint-Pierre et Miquelon, llatí: Vicariatus Apostolicus Insularum Sancti Petri et Miquelonensis) era una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu. Al 2014 tenia 5.900 batejats sobre una població de 6.185 habitants.

Territori[modifica]

La diòcesi comprenia les illes de Saint-Pierre i Miquelon, possessions franceses situades davant de la costa canadenca. La seu del vicariat era la ciutat de Saint-Pierre, on es trobava la catedral de Sant Pere. El territori s'estén sobre 245 km², i està dividit en dues parròquies: San Pietro e Notre Dame des Ardilliers.

Història[modifica]

La prefectura apostòlica de les Illes de Saint Pierre i de Miquelon va ser erigit el 1763, i va obtenir el seu territori de l'diòcesi de Quebec. El 16 de novembre de 1970, la prefectura apostòlica va ser elevada a vicariat apostòlic amb la butlla Catholicae Ecclesiae del Papa Pau VI. L'1 de març de 2018, el vicariat apostòlic va ser suprimit i fusionat amb la diòcesi de La Rochelle.[1]

Cronologia episcopal[modifica]

  • Girard, C.S.Sp. † (22 de gener de 1766 - 1767)
  • Julien-François Becquet, C.S.Sp. † (28 d'abril de 1767 - 1775 renuncià)
  • Jean de Longueville † (1788 - 1793 renuncià)
  • James Louis O'Donel, O.F.M.Obs. † (22 de gener de 1796 - 1 de gener de 1807 renuncià)
  • Olivier † (1816 - 7 de setembre de 1842 renuncià)
  • Amator Charlot, C.S.Sp. † (1842 - 1853)
  • Jean-Marie Le Helloco, C.S.Sp. † (22 de juny de 1853 - 1866 renuncià)
  • Letournoux † (13 de desembre de 1866 - 1892 renuncià)
  • Tibéri † (1892 - 1899)
  • Christophe-Louis Légasse † (14 de novembre de 1899 - 6 de desembre de 1915 nomenat bisbe d'Orano)
  • Giuseppe Oster, C.S.Sp. † (1916 - 1922 mort)
  • Charles Joseph Heitz, C.S.Sp. † (9 de novembre de 1922 - 1933 renuncià)
  • Alfonso Poisson, C.S.Sp. † (1933 - 1945 mort)
  • Raimondo Enrico Martín, C.S.Sp. † (23 de novembre de 1945 - 1966)
  • François Joseph Maurer, C.S.Sp. † (17 de maig de 1966 - 17 de febrer de 2000 jubilat)
  • Lucien Prosper Ernest Fischer, C.S.Sp. (17 de febrer de 2000 - 19 de juny de 2009 jubilat)
  • Pierre-Marie François Auguste Gaschy, C.S.Sp. (19 de juny de 2009 - 1 de març de 2018 jubilat)

Estadístiques[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 5.900 batejats sobre una població de 6.185 persones, equivalent al 95,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1963 5.228 5.248 99,6 6 6 871 18 3
1967 5.260 5.285 99,5 8 3 5 657 5 17 2
1976 5.860 5.910 99,2 6 1 5 976 6 15 3
1980 6.250 6.332 98,7 4 4 1.562 4 14 3
1990 6.155 6.200 99,3 4 1 3 1.538 3 10 3
1997 6.215 6.255 99,4 2 2 3.107 2 7 3
2000 6.310 6.316 99,9 2 2 3.155 2 7 2
2001 6.312 6.326 99,8 2 2 3.156 2 7 2
2002 6.309 6.321 99,8 2 2 3.154 2 7 2
2003 6.314 6.330 99,7 2 2 3.157 2 7 2
2004 6.300 6.325 99,6 2 2 3.150 2 6 2
2010 5.989 6.020 99,5 2 2 2.994 2 7 2
2014 5.900 6.185 95,4 2 2 2.950 2 6 2

Notes[modifica]

Fonts[modifica]