Arquebisbat de Quebec

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Arquebisbat de Quebec
Archidioecesis Quebecensis
Archidiocèse de Québec
Archdiocese of Québec
La catedral de Quebec
Localització
País Canadà Canadà
Territori bandera del Quebec Quebec
Província eclesiàstica Quebec
Diòcesis sufragànies Chicoutimi, Sainte-Anne-de-la-Pocatière, Trois Rivières
Coordenades 46° 48′ 58″ N, 71° 13′ 27″ O / 46.81611°N,71.22417°O / 46.81611; -71.22417Coord.: 46° 48′ 58″ N, 71° 13′ 27″ O / 46.81611°N,71.22417°O / 46.81611; -71.22417
Estadístiques
Àrea 35,180 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2011)
1.195.261
1.040.690 (87,1%)
Parròquies 219
Informació
Ritus romà
Establiment 11 d'abril de 1658
Catedral Nostra Senyora de la Pau
Sant patró Immaculada Concepció (8 de desembre)
Sant Lluís rei de França (25 d'agost)
Sacerdots diocesans 701
Lideratge actual
Papa Francesc
Arquebisbe metropolità i Primat del Canadà cardenal Gérald Cyprien Lacroix, I.S.P.X.
Bisbe auxiliar Paul Lortie,
Gaétan Proulx, O.S.M.
Bisbe emèrit Maurice Couture, R.S.V.,
cardenal Marc Ouellet, P.S.S.
Mapa

En vermell apareix el territori de la diòcesi
Web
Modifica dades a Wikidata
Escut de l'arxidiòcesi
Interior de la catedral

L'arquebisbat de Quebec (francès: Archidiocèse de Québec ; anglès: Archdiocese of Québec; llatí: Archidioecesis Quebecensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Quebec. En ser la primera seu episcopal del Nou Món al nord de Mèxic, l'arquebisbat de Quebec és també la seu Primada del Canadà El 2010 tenia 1.040.690 batejats d'un total d'1.195.261 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe cardenal Gérald Cyprien Lacroix, I.S.P.X..

Territori[modifica]

L'arxidiòcesi comprèn la ciutat de Quebec, on es troba la basílica catedral de Nostra Senyora de Quebec.

El territori està dividit en 219 parròquies.

Història[modifica]

Nova França[modifica]

Des de l'inici de la colonització del Nou Món, l'Església influencià les polítiques de Nova França. Fins i tot durant els primers viatges de Jacques Cartier al segle xvi, els missioners acompanyaren els exploradors en els seus viatges al Nou Món. Després de dos intents fracassats d'establir-se a Acàdia, el 1608 Samuel de Champlain fundà la ciutat de Quebec, donant a l'Església una base sòlida per escampar la fe cristiana a les poblacions indígenes. El 1615, els Recol·lectes arribaren al Quebec, seguit pels missioners jesuïtes deu anys després, missioners que depenien directament de la Santa Seu. La seva presència ajudaria a conduir les colònies, donant als colons una raó moral per a la seva presència, a més de donar a l'Església una posició d'influència en la política domèstica i local. Quan els jesuïtes tornaren al Quebec el 1632, les missions van ser posades sota la jurisdicció de l'arquebisbe de Rouen.

L'11 d'abril de 1658, el Papa Alexandre VII establí el vicariat apostòlic de Nova França, 124 anys després del primer viatge de Jacques Cartier el 1534; el qual s'estenia sobre totes les colònies franceses a l'Amèrica Septentrional, fins al Mississippi i la Louisiana. El vicari apostòlic va ser François de Laval. Com a Vicari Apostòlic de Quebec, Laval era un membre central del Consell Sobirà de Nova França. Es podria dir que, mentre que només estava encarregat amb només les qüestions espirituals de Nova França, tenia la major influència de l'Església, a més que tenia unes relacions excel·lents amb el rei Lluís XIV. En el moment de la seva fundació només existien onze esglésies i capelles. El 1663, Laval va establir el Seminari de Quebec, el 1664 la primera parròquia, que seria seguida per onze més al 1678.

L'1 d'octubre de 1674, mentre que la població de Nova França creixia ràpidament i el Seminari de Quebec rebia més estudiants, el Papa Climent X elevà el vicariat apostòlic a diòcesi, la qual dependria directament de la Santa Seu; aquesta previsió posteriorment asseguraria la seva permanència després que Nova França passés a mans del Regne Unit el 1760. El 1688 el bisbe Laval renuncià i va obtenir del rei de França les abadies de Maubec, Lestrées i Benevent. El va succeir Jean-Baptiste de la Croix Chevrière de Saint Vallier, que prosseguí l'obra d'organització de la diòcesi, augmentant la quantitat de parròquies i promovent les missions jesuïtes a Illinois.

Però es va atreure molts enemics quan en 1692 va fer parròquies independents del seminari. El rei va demanar la seva renúncia, que el bisbe es va oposar amb una negativa. Va ser retingut a París entre 1694 i 1697 i, a continuació, va ser fet presoner pel britànics entre 1704 i 1709, i de nou detingut a França fins a 1713. No obstant això, durant la seva estada a Europa, ell no va poder aconseguir la unió d'abadies atorgades al seu predecessor amb la diòcesi de Quebec.

En el seu moment màxim, la diòcesi de Quebec cobria tot el continent americà fins al golf de Mèxic. Només les colònies britàniques que després esdevindrien els Estats Units i la colònia espanyola de Florida no estaven sota l'autoritat del bisbe de Quebec.

Mandat britànic[modifica]

Sota el mandat britànic, les gents del Quebec van ser discriminades a causa de la seva fe catòlica i el seu idioma. Qualsevol persona de l'Imperi Britànic que volgués ocupar qualsevol càrrec havia de fer un jurament on feia pública la seva fe. Com que tots els colons eren catòlics francòfons, la Prova del Jurament evitava que la població local participés en la política local. Malgrat tot, el 1774 el Parlament britànic aprovà l'Acta del Quebec, on es permetia al Quebec restaurar l'ús de la llei de costums francesa ("Coutume de Paris") en els afers privats conjuntament al sistema legal britànic comú, i permetia a l'Església recollir delmes sobre els negocis i propietats catòlics. El 1763 va cedir part del seu territori per a la creació, respectivament, de la Prefectura Apostòlica de les illes de Saint-Pierre i Miquelon (avui vicariat apostòlic).

Després del Tractat de París de 1783 la jurisdicció de la diòcesi va coincidir amb les fronteres del Canadà.

El 30 de maig de 1784, el 4 de juliol de 1817 i el 12 de gener de 1819 va cedir part del seu territori per tal de l'erecció, respectivament, de la prefectura apostòlica de Terranova (ara arquebisbat de St. John's, Newfoundland) i dels vicariats apostòlics de Nova Escòcia (ara arquebisbat de Halifax-Yarmouth) i Alt Canadà (actual arquebisbat de Kingston).

El mateix 12 de gener de 1819, la diòcesi va ser elevada al rang de d'arxidiòcesi amb el breu In summa Apostolatus del Papa Pius VII, però l'arquebisbe va haver de demanar al Papa permís per no utilitzar el títol d'arquebisbe, per evitar ofendre al govern britànic.

L'1 de febrer de 1820, en virtut del breu Inter multiplices del papa Pius VII va cedir l'illa Anticosti i part de Labrador al vicariat apostòlic de Terranova (avui arquebisbat de St. John's).

Successivament, va cedir diverses parts més del territori per a la creació de noves circumscripcions eclesiàstiques:

El 12 de juliol de 1844 va ser elevat a seu metropolitana sota el breu Cum per similes del papa Gregori XVI.

Fins i tot després d'haver estat elevada a seu metropolitana cedí porcions de territori per a la creació de noves diòcesis:

Avui[modifica]

És habitual, tot i que no és inherent al títol, que els arquebisbes de Quebec siguin creats cardenals mentre serveixen com a tals o bé quan són traslladats a una arxidiòcesi major o a un càrrec a la Cúria Romana.

Primat del Canadà[modifica]

Des del 24 de gener de 1956, l'arquebisbe de Quebec té el títol cerimonial de Primat del Canadà. El títol va ser concedit pel Papa Pius XII.

Cronologia episcopal[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2010, la diòcesi tenia 1.040.690 batejats sobre una població d'1.195.261 persones, equivalent al 87,1% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 622.000 632.100 98,4 1.451 1.100 351 428 399 6.500 285
1966 710.421 716.864 99,1 1.565 1.052 513 453 1.360 7.720 275
1970 761.728 768.351 99,1 1.581 1.005 576 481  ? 6.992 272
1976 873.165 885.601 98,6 1.517 957 560 575 26 1.479 6.500 276
1980 954.359 993.138 96,1 1.508 894 614 632 35 1.319 6.223 274
1990 1.041.116 1.063.406 97,9 1.158 704 454 899 62 1.045 4.657 273
1999 1.042.762 1.075.188 97,0 917 568 349 1.137 79 763 3.816 254
2000 1.014.361 1.047.001 96,9 906 550 356 1.119 81 778 3.812 249
2001 1.027.948 1.072.950 95,8 896 535 361 1.147 82 762 3.771 234
2002 1.040.227 1.080.135 96,3 869 518 351 1.197 86 747 3.766 233
2003 1.047.425 1.098.212 95,4 860 518 342 1.217 93 767 3.502 229
2004 1.076.180 1.149.301 93,6 846 498 348 1.272 91 734 3.282 227
2010 1.040.690 1.195.261 87,1 701 418 283 1.484 95 629 2.729 219

Notes[modifica]

Fonts[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquebisbat de Quebec Modifica l'enllaç a Wikidata