Vicenç de Roca i Pi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVicenç de Roca i Pi
Monument a Roca i Pi.jpg
Monument a Roca i Pi (1894), obra de Torquat Tasso, situat a la Rambla de Badalona.
Biografia
Naixement (es) Vicente de Roca y Pi
18 de juliol de 1780
Barcelona
Mort 9 de juliol de 1852(1852-07-09) (als 71 anys)
Badalona
Causa de mort Apoplexia
Lloc d'enterrament Sant Gervasi de Cassoles 
Religió Catòlica
Es coneix per Filantropia
Activitat
Ocupació Empresari i comerciant
Altres
Títol Baró de Marmellar
Pares Joaquim Roca i Batlle
Raimunda Pi
Parents Joaquim, Raimunda, Jacinta i Mercè (germans)
Premis
Monument escultura cos sencer, obra de Torquat Tasso
Modifica les dades a Wikidata

Vicenç de Paül Elies de Roca i Pi (Barcelona, 18 de juliol de 1780 - Badalona, 9 de juliol de 1852)[1][2], baró de Marmellar, fou un empresari i filàntrop català que va fer fortuna amb el negoci familiar comerciant amb Amèrica. Es retirà a Badalona on va dedicar-se a exercir la caritat.[3][4]

Biografia[modifica]

Nascut al carrer de Mercaders de Barcelona en el si d'una família acomodada, els seus pares van ser Joaquim Roca i Batlle i Raimunda Pi que tingueren cinc fills (Vicenç, Joaquim, Raimunda, Jacinta i Mercè).[5] Estudià amb els Pares Escolapis, on va aprendre humanitats. En la seva maduresa, el seu pare l'ensenyà el negoci familiar basat en el comerç marítim amb vaixells propis i contractats. Gaudí de respecte i estimació entre altres comerciants d'Espanya i l'estranger i tingué èxit en la millora dels negocis familiars.[1]

A la mort dels seus pares, Roca i Pi va passar a viure a Fontana, a la vila de Gràcia, amb els seus germans Joaquim i Raimunda. Va casar-se però el matrimoni va resultar infructuós i es retirà a viure en tranquil·litat a Badalona vers 1835, instal·lant-se al carrer de Mar, número 60, que es va convertir en un indret per als necessitats. Des d'aleshores, Roca i Pi va dedicar-se a les obres de caritat per a pobres, desvalguts o malalts.[2] El maig de 1846 començà a notar els símptomes d'indisposició que s'anaren agreujant fins que morí d'apoplexia la tarda del 9 de juliol de 1852, poc abans de complir els 72 anys. Va ser enterrat al cementiri de Sant Gervasi de Cassoles.[2][5]

Llegat[modifica]

Article principal: Fundació Roca i Pi

En el seu testament va deixar un important llegat als seus germans Joaquim i Raimunda, morts sense descendència. El testament indicava que llavors els seus béns havien de quedar per als pobres domiciliats a Badalona:[4] «en socorro de los pobres enfermos, sus esposas y familia de Badalona, pagándoles en sus enfermedades el medico o facultativo que ellos elegieren, toda suerte de medicinas, con buen caldo de gallina y la mujer o mujeres necesarias para que sean bien atendidos de día y de noche y en su convalescència les suministrarán lo que tengan menester para conseguir su perfecto restablecimiento». Després de la mort dels seus germans Raimunda i de Joaquim, va generar-se un conflicte d’interessos que va durar 9 anys. A la mort de tots els germans de Vicenç de Roca i Pi, inclosa Mercè, la jove d’aquesta, Maria Ventura d'Abadal, vídua de Joaquim Prat i Roca, va impugnar el testament i va reclamar tot el patrimoni familiar per a ella i la seva descendència.[6] Aquest fet va trobar l'oposició de la ciutat en conjunt, on es formaren les Juntes Populars, amb el suport de l'alcalde Guixeras, de El Eco de Badalona, publicació capdavantera de la campanya, i de personalitats com Vicenç Bosch, Antoni Ferratges, marquès de Mont-roig, o Evarist Arnús. Finalment, el 1886, el Tribunal Suprem ratificà el testament i la voluntat de Roca i Pi, fet molt celebrat a la ciutat.[3] Es constituí una institució benèfica amb les rendes de les propietats per als pobres de Badalona, administrades pel rector i vicari de Santa Maria, amic del difunt,[4] que es va anar instal·lant a diversos indrets fins a ubicar-se a Can Gusi, al barri de Bufalà.

Homenatge[modifica]

El 15 d'agost de 1894, dia de la Festa Major,[7] la ciutat de Badalona, en agraïment, li dedicà un monument, a la Rambla, projectat per l'arquitecte Pons i Trabal, damunt de la qual es situà una escultura de cos sencer, obra de Torquat Tasso.[8] El monument va estar des de la seva inauguració fins a l'any 1936 al centre del passeig, quan va ser desmuntat per substituir-lo per un de nou, però per problemes econòmics no es va arribar a construir mai el nou,[9] sinó que es va posar en una nova localització a la Rambla, davant del final del carrer del Carme. L'estàtua s'ha convertit en un dels elements més característics del passeig.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 90.
  2. 2,0 2,1 2,2 Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 91.
  3. 3,0 3,1 Villarroya i Font, Joan (dir.); AADD. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999, p. 141. ISBN 84-88758-03-0. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Fundació Llegat Roca i Pi. «Història de la fundació». [Consulta: 20 juliol 2013].
  5. 5,0 5,1 Alsina i Valls, Salvador. El I Centenari de la mort de Vicenç de Roca i Pi. 9 Juliol 1852. Badalona: Ajuntament de Badalona i Patronat del llegat de Roca i Pi, Nov 1954. 
  6. Rosés Castellsaguer, Sílvia «El monument a Vicenç de Roca i Pi». Carrer dels Arbres. Revista anuari del Museu de Badalona, 2007, p. 72 [Consulta: 24 agost 2016].
  7. 7,0 7,1 Sadurní i Puigbò, Núria. L'Abans: Recull gràfic de Badalona (1888-1965). Editorial Efadós, 2005. ISBN 84-95550-45-8. 
  8. «Monument a Roca Pi». Pobles de Catalunya. [Consulta: 20 juliol 2013].
  9. Redacció de Tot Badalona, Montgat i Tiana. «Badalona. Història gràfica d'una transformació» p. 96. Subirats & Subirats Editors. [Consulta: 14 agost 2013].

Bibliografia[modifica]