Vés al contingut

Vicent Pitarch i Almela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:01, 7 abr 2010 amb l'última edició de 81.37.156.7 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Vicent Pitarch i Almela (Vila-real, Plana Baixa, 1942) és un filòleg i sociolingüista valencià. Va estudiar Filosofia i Lletres a les universitats de València i Barcelona; en aquesta es doctorà en Filologia Catalana. Ha estat catedràtic de batxillerat, professor associat a la Universitat Jaume I de Castelló i és membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de la Societat Catalana de Sociolingüística (antic Grup Català de Sociolingüística, del qual fou cofundador). Ha estat autor de llibres de text de llengua i literatura catalanes i ha publicat treballs de sociolingüística, sobre la cultura catalana al País Valencià contemporani i sobre senderisme.

Fundà (1969) i dirigí a Vila-real el programa radiofònic Nosaltres els valencians de Ràdio Popular; posteriorment va ser cofundador (1975) del Parvulari El Rotgle, la primera escola en català a Castelló de la Plana. El 1982 dirigí l'Esquerra Independent de Castelló, un dels partits que s'integraren en Unitat del Poble Valencià (UPV), del qual fou un dels portanveus. Participà en l'organització dels cursos de català de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de la Universitat de València. Des del 1985 es membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. És vicepresident de la Fundació Carles Salvador i membre del patronat de la Fundació Huguet.

El 1983 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla i el 1994 el I Premi Socarrat Major, de l'AC Socarrats, guardó que en el temps ha compartit amb Raimon (2003), Enric Valor (1997), Isabel Clara Simó (2001), la Universitat Jaume I (1999) i el propi Institut d'Estudis Catalans (2008). Ha rebut la Distinció Cívica de l’Associació Cultural Alambor (2000), el Premi Enric Soler i Godes a la Innovació Educativa (2003) de la Fundació Càtedra Soler i Godes, i el Miquelet d‘Honor (2006) de la Societat Coral El Micalet. També és Premi d’Assaig 1997 dels Escriptors Valencians i IV Premi Ulisses (2002) de narrativa.

Obres

  • Defensa de l'idioma (1972)
  • Curs de llengua catalana (1977)
  • Reflexió crítica sobre la llei d'ús i ensenyament del valencià (1984)
  • Fets i ficcions. Llenguatge i desequilibris socials (1988)
  • Parlar i (con)viure al País Valencià (1994)
  • L'eix castellonenc de la cultura contemporània (1995)
  • Control lingüístic o caos (1996)
  • Discripción de Catí, de G. Verdú (2000)
  • Llengua i església durant el barroc valencià (2001)
  • Converses amb J. Simon, E. Valor i R.Súria. Homenatge a les Normes de Castelló (2002)
  • Les Normes de Castelló. Textos i contextos (2002)
  • De camí a Fisterra (2003)
  • Gaetà Huguet. Els valencians de secà (2003)
  • La Via de la Plata (2005)
  • El combat per la premsa. Al Vent i Nosaltres els valencians (2009) (En col·laboració)

Enllaços externs