Vicent Usó i Mezquita

Vicent Usó i Mezquita
Biografia
Naixement	1963 (62/63 anys); Vila-real (la Plana Baixa)
Activitat
Ocupació	escriptor
Premis
	(2002) Premi Andròmina de narrativa; Premi Ciutat de Vila-real ;
	Veu: Vicent Usó i Mezquita (català)

Vicent Usó i Mezquita (Vila-real, 1963) és un escriptor, periodista i guionista valencià. Llicenciat en història contemporània, ha desenvolupat una carrera literària diversa, amb una destacada activitat en la narrativa, la crítica literària i la traducció d'obres clàssiques de teatre, en col·laboració amb Hadi Kurich. Ha escrit també guions per al cinema i la televisió. La seva obra se centra especialment en la novel·la, amb una influència notable de les seves arrels valencianes i del context històric.

Trajectòria literària^[1]

El debut literari de Vicent Usó va tenir lloc el 1992 amb la publicació de "La cançó de la terra estimada", una novel·la que aborda el retorn de l'exili, amb la Guerra Civil com a teló de fons. Tres anys després, va publicar "I en els arbres i en el vent", una obra que homenatja la seva infantesa, el món rural de Vila-real i, en particular, la figura del seu avi. Ambdues obres van ser guardonades amb el premi Ciutat de Vila-real. Aquestes dues novel·les breus van ser reunides en un únic volum el 2002 sota el títol "La memòria del vent".

El 1995, va publicar "La mirada de Nicodemus", una novel·la d'intriga centrada en la construcció de la catedral de Sant Pere de Roma i la figura de Michelangelo Buonarroti. L'obra es va reeditada el 2017 amb el títol de "La mirada de Michelangelo". Posteriorment, va escriure "Tan oberta com sempre", una obra que combina elements del gènere eròtic, psicològic i de la novel·la negra. El 2000 va aparèixer "Maig era un mes sense pluja", i el 2001, va publicar "La taverna del Cau de la Lluna", novel·la que va consolidar la seva carrera com a narrador, segons l'escriptor Manel García Grau.

Amb "L'herència del vent del sud", publicada poc després, Usó va reprendre el tema de la postguerra espanyola, utilitzant un enfocament coral que barreja la comèdia i la tragèdia. La seva següent obra, "Crònica de la devastació", va guanyar el premi Andròmina de narrativa i va representar una reflexió poètica sobre les causes profundes de la guerra.

Entre 2004 i 2008, Vicent Usó va quedar finalista en dues edicions del premi Sant Jordi de narrativa amb les obres "Les ales enceses" i "El músic del bulevard Rossini", respectivament. La primera tracta sobre un joglar que narra històries pels pobles, i la segona, sobre un violinista virtuós atrapat per una màfia. Ambdues obres mostren la capacitat de l'autor per fusionar registres literaris molt diversos.

Obres posteriors i narrativa juvenil

En 2016, Usó va publicar "L'anarquista imprevist", una novel·la breu situada a l'època de la revolta anarquista, i "La retratista d'ànimes", la seva primera incursió en la narrativa juvenil, que va guanyar el premi Vila de Catarroja de narrativa juvenil. Aquesta obra aborda la figura d'un retratista que, més enllà de captar la imatge de les persones, és capaç de retratar les ànimes dels difunts.

A l'any següent, va publicar "El toll Blau", ambientada a Morella, i, en 2018, "El paradís a les fosques", una reflexió sobre els silencis familiars i el preu de l'èxit personal. Més tard, publica "No sabràs el teu nom" (2020), on aborda la problemàtica dels xiquets robats del Franquisme, i "Dotze" (2023), on narra les peripècies d'una dona condemnada a viure sola i aïllada al seu pis, sense poder baixar al carrer. Finalment, en 2025, Usó va reunir en el volum "Les ferides del món" la seua producció de narrativa breu.

Crítica literària i formació

A més de la seva carrera com a novel·lista, Vicent Usó ha col·laborat com a crític literari en diversos mitjans. Des de 1999, va publicar regularment a Cuadernos del Mediterráneo, on es va centrar en la divulgació de la literatura catalana. També va escriure per als diaris Avui i revistes especialitzades com Caràcters i Lletres Valencianes. A partir de 2013, imparteix diversos tallers d'escriptura narrativa a través de la UNED.

El 2017, va publicar "L'arquitectura de la ficció. Claus per escriure narrativa", una obra que recull les tècniques i recursos utilitzats pels autors de ficció narrativa.

Reconeixements i influència

L'estil literari de Vicent Usó ha estat elogiat per la seva originalitat i profunditat. Segons l'escriptora Esperança Camps, cada novel·la d'Usó és un "desafiament a les lleis de la termodinàmica" i un desafiament tant per a l'escriptor com per al lector. L'escriptor Vicent Pallarés destaca la seva capacitat per dibuixar escenaris i personatges mitjançant pinzellades breus, obligant el lector a imaginar-se'n la psicologia a través de les seves accions.

Vicent Usó és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la cooperativa El Pont i de l'Associació Cultural Socarrats, que li va concedir el premi Socarrat Major 2017.

Obres: novel·la

La cançó de la terra estimada (1992)
I en els arbres i en el vent (1995)
La mirada de Nicodemus (1997)
Tan oberta com sempre (1998)
La taverna del Cau de la Lluna (2001)
La memòria del vent (2002)
L'herència del vent del sud (2002)
Crònica de la devastació (2003)
Les ales enceses (2004) finalista del Premi Sant Jordi.
Els inconvenients de la felicitat (2006)
El músic del bulevard Rossini (2009) finalista del Premi Sant Jordi.
La mà de ningú (2011)
Les veus i la boira (2015)
L'anarquista imprevist (2016)
La retratista d'ànimes (2016)
El toll Blau (2017)
El paradís a les fosques (2018)
No sabràs el teu nom (2020)
Dotze (2023)

Obres: narrativa breu

Les ferides del món (2025)

Obres: assaig

L'arquitectura de la ficció (2017)

Premis literaris

^[2] Ciutat de Vila-real de narrativa, 1992: La cançó de la terra estimada
^[2] Ciutat de Vila-real de narrativa, 1995: I en els arbres i en el vent
^[3] Ciutat d'Elx de narrativa, 1995: La mirada de Nicodemus
^[4] Premi de narrativa breu Amadeu Pi 1996 (ex aequo), a Falset, pel conte "El protagonista".
^[4] Premi de relats breus de Montroig 1996 pel conte "Blanca i bruna la noia".
^[4] Universitat de Lleida de novel·la de gènere, 1997: Tan oberta com sempre
^[2] Premi Rafael Comenge de narrativa breu 1998 pel conte "Susanna i els vells".
^[5] Ulisses de narrativa, 2000: La taverna del cau de la lluna
Fiter i Rossell, 2001: L'herència del vent del sud^{[cal citació]}
^[4] Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002: La taverna del cau de la lluna
^[6] Premis Octubre-Andròmina de narrativa, 2002: Crònica de la devastació
^[7] Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 2003: Crònica de la devastació
^[8] Finalista del premi Sant Jordi de novel·la, 2004: Les ales enceses
^[9] Finalista del premi Sant Jordi de novel·la, 2008: El músic del bulevard Rossini
^[10] Premi València - Alfons el Magnànim de novel·la, 2015: Les veus i la boira
^[11] Premi Vila de Catarroja de narrativa juvenil, 2015: La retratista d'ànimes
^[12] Premi Enric Valor de novel·la, 2017: El paradís a les fosques
^[13] Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa, 2019: El paradís a les fosques (Bromera)
^[14] Premi Ciutat d'Alzira de novel·la, 2019: No sabràs el teu nom (Bromera)

Adaptacions teatrals

^[15] Amb Hadi Kurich: Adaptació lliure en català del Tartuf, de Moliére, per al Centre Dramàtic de Vila-real. Estrenada a Vila-real, Auditori, 25 de maig de 2013.
^[16] Amb Hadi Kurich: Adaptació lliure en català de Marguerite Gautier, la dama de les camèlies, d'Alexandre Dumas, fill, per al Centre Dramàtic de Vila-real. Estrenada a Vila-real, Auditori, 14 de març de 2015.

Referències

↑ «Vicent Usó i Mezquita | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 setembre 2025].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Vicent Usó i Mezquita | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 agost 2017].
↑ Forner, Enric «La presència de Vila-real en la narrativa de Vicent Usó» (en anglès). Font. Publicació d'investigació i estudis vila-realencs, núm. 13. 2011.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «Vicent Usó « El Pont Cooperativa de Lletres». [Consulta: 11 agost 2017].
↑ associats, Partal, Maresma i «Tàndem edicions presenta la novel·la 'La taverna del cau de la lluna', de Vicent Usó». VilaWeb.cat.
↑ Premi Andròmina de narrativa
↑ CATALANA, ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA. «Cronologia dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians | ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA». Arxivat de l'original el 2016-02-16. [Consulta: 11 agost 2017].
↑ «Vicent Usó». [Consulta: 11 agost 2017].
↑ Premi Sant Jordi de novel·la
↑ Mediterráneo, El Periódico «Vicent Usó gana el Alfons el Magnànim 2015». El Periódico Mediterráneo.
↑ «Catarroja presenta les obres guanyadores dels seus premis literaris 2015 | Valencia Extra». València Extra, 01-12-2016.
↑ «La obra ganadora del último Premi Enric Valor, ‘El paradís a les fosques', llega a las librerías de todo el país | Portal de la Excma. Diputación Provincial de Alicante» (en castellà). [Consulta: 18 juny 2019].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Vicent Usó, Ramon Ramon i Àngels Gregori guanyen els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians | Vilaweb». Vilaweb, 13-06-2019.
↑ «Premi Ciutat d'Alzira No sabràs el teu nom».
↑ «TARTUF, Centre Dramàtic Vila-real | Teatro de la Resistencia» (en castellà). [Consulta: 11 agost 2017].
↑ «"MARGUERITE GAUTIER" - Auditori Municipal de Vila-real - Valencia Teatros» (en castellà). Valencia Teatros, 02-03-2015.

Enllaços externs

Bloc de l'autor
Biografia completa al web de l'autor Arxivat 2012-01-14 a Wayback Machine.

[1] «Vicent Usó i Mezquita | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 setembre 2025].

[:3-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «Vicent Usó i Mezquita | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 agost 2017].

[Publicació-3] Forner, Enric «La presència de Vila-real en la narrativa de Vicent Usó» (en anglès). Font. Publicació d'investigació i estudis vila-realencs, núm. 13. 2011.

[:4-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 «Vicent Usó « El Pont Cooperativa de Lletres». [Consulta: 11 agost 2017].

[5] ssociats, Partal, Maresma i «Tàndem edicions presenta la novel·la 'La taverna del cau de la lluna', de Vicent Usó». VilaWeb.cat.

[6] Premi Andròmina de narrativa

[7] CATALANA, ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA. «Cronologia dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians | ASSOCIACIÓ D'ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA». Arxivat de l'original el 2016-02-16. [Consulta: 11 agost 2017].

[8] «Vicent Usó». [Consulta: 11 agost 2017].

[9] Premi Sant Jordi de novel·la

[:2-10] Mediterráneo, El Periódico «Vicent Usó gana el Alfons el Magnànim 2015». El Periódico Mediterráneo.

[11] «Catarroja presenta les obres guanyadores dels seus premis literaris 2015 | Valencia Extra». València Extra, 01-12-2016.

[12] «La obra ganadora del último Premi Enric Valor, ‘El paradís a les fosques', llega a las librerías de todo el país | Portal de la Excma. Diputación Provincial de Alicante» (en castellà). [Consulta: 18 juny 2019].^{[Enllaç no actiu]}

[13] «Vicent Usó, Ramon Ramon i Àngels Gregori guanyen els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians | Vilaweb». Vilaweb, 13-06-2019.

[14] «Premi Ciutat d'Alzira No sabràs el teu nom».

[15] «TARTUF, Centre Dramàtic Vila-real | Teatro de la Resistencia» (en castellà). [Consulta: 11 agost 2017].

[16] «"MARGUERITE GAUTIER" - Auditori Municipal de Vila-real - Valencia Teatros» (en castellà). Valencia Teatros, 02-03-2015.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1)

Trajectòria literària[1]