Vielleaureïta-(Ce)
 Vielleaureïta-(Ce) | |
|---|---|
| Fórmula química | (Mn²⁺Ce)(MgAlMn²⁺)F[Si₂O₇][SiO₄](OH) |
| Localitat tipus | mina Cousto, Vièla d'Aura, Banhèras de Bigòrra, Alts Pirineus, Occitània, França |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,824(1) Å; b = 5,7131(9) Å; c = 10,003(2) Å; β = 112,823(6)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/m |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2022-134 |
| Any d'aprovació | 2023 |
| Símbol | Vlr-Ce |
| Referències | [1] |
La vielleaureïta-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la dol·laseïta. Rep el nom de la localitat francesa de Vièla d'Aura, molt propera a la mina Cousto, on va ser trobada aquest mineral per primera vegada.[2]
Característiques[modifica]
La vielleaureïta-(Ce) és un sorosilicat de fórmula química (Mn²⁺Ce)(MgAlMn²⁺)F[Si₂O₇][SiO₄](OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2023,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades al museu de mineralogia de l'escola de mines de París (França) amb el número de catàleg: ensmp 83943, i al Museu Nacional d'Història Natural, també a París, amb el número de catàleg: mnhn_min_223.001.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Cousto, situada molt a prop de la localitat de Vièla d'Aura, als Alts Pirineus (Occitània, França). També ha estat descrita a Brandlscharte, al districte de Zell am See (Salzburg, Àustria).[3] Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Vielleaureite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 maig 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 72». European Journal of Mineralogy, 35, 2, 20-04-2023, pàg. 285–293. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-285-2023 [Consulta: 18 maig 2023].
- ↑ Kolitsch, U., Schachinger, T., Auer, C. «Neue Mineralfunde aus Österreich LXX». Carinthia II, 2021, pàg. 187-276 [Consulta: 18 maig 2023].