Vijnanavada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El vijnanavada (विज्ञानवाद) o yogatxara (योगाचार) (IAST: Yogācāra; literalment "pràctica de ioga"; "el que practica ioga")[1] és una escola filosòfica del budisme mahayana que sosté que res no existeix fora de la consciència. [2]

Va aparèixer a l'Índia al voltant del segle II, va ser introduïda a la Xina al segle VII per Xuanzang i a mitjans del mateix segle, va ser divulgada al Japó amb el nom de Hosso.

El Saṃdhinirmocana Sutra va ser el sutra fonamental del yogācāra i encara continua sent un dels seus referents principals. El Pratyutpanna Sutra i el Daśabhūmika Sutra també contenen elements yogacara mentre que el Laṅkāvatāra Sutra, també és d'una importància considerable per a aquest corrent.

Rebutja el realisme total del budisme theravada i el realisme empíric de l'escola madhyamika, inclinant-se per una postura més complicada en la qual la realitat percebuda pels humans no existeix sinó que només sembla real en virtut de la capacitat de la ment per percebre patrons de continuïtat i regularitat.

Representa una modificació del śunyavāda ('doctrina del buit'), negador del món extern dels fenòmens. L'obra més representativa, Saddharma Lankāvatāra Sutra (La manifestació de l'autèntica religió a Ceilan), és atribuïda, alternativament, als dos germans fundadors de l'escola, Asanga[3] i Vasubandhu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jones, Lindsay (Ed. in Chief) (2005). Encyclopedia of Religion. (2nd Ed.) Volume 14: p.9897. USA: Macmillan Reference. ISBN 0-02-865983-X (v.14)
  2. Buddhahood Embodied: Sources of Controversy in India and Tibet by John Makransky. SUNY Press: 1997. ISBN 0-7914-3431-1 [1]
  3. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Asanga». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 51. ISBN 84-7838-400-6. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bayer, Achim (2012). Addenda and Corrigenda to The Theory of Karman in the Abhidharmasamuccaya, 2012 Hamburg: Zentrum für Buddhismuskunde.
  • Kalupahana, David J. (1992), The Principles of Buddhist Psychology, Delhi: ri Satguru Publications
  • Keenan, John P. (1993). Yogācarā. pp. 203–212 published in Yoshinori, Takeuchi; with Van Bragt, Jan; Heisig, James W.; O'Leary, Joseph S.; Swanson, Paul L.(1993). Buddhist Spirituality: Indian, Southeast Asian, Tibetan, and Early Chinese. New York City: The Crossroad Publishing Company. ISBN 0-8245-1277-4
  • King, Richard «Vijnaptimatrata and the Abhidharma context of early Yogacara». Asian Philosophy, vol. 8, 1, 1998, pàg. 5–18.
  • Kochumuttom, Thomas A. (1999), A buddhist Doctrine of Experience. A New Translation and Interpretation of the Works of Vasubandhu the Yogacarin, Delhi: Motilal Banarsidass
  • Norbu, Namkhai (2001), The Precious Vase: Instructions on the Base of Santi Maha Sangha. Shang Shung Edizioni. Second revised edition. (Translated from the Tibetan, edited and annotated by Adriano Clemente with the help of the author. Translated from Italian into English by Andy Lukianowicz.)
  • Park, Sung-bae (1983), Buddhist Faith and Sudden Enlightenment, SUNY Press
  • Shantarakshita & Ju Mipham (2005). The Adornment of the Middle Way Padmakara Translation of Ju Mipham's commentary on Shantarakshita's root versus on his synthesis.
  • A. Sponberg (1979). Dynamic Liberation in Yogacara Buddhism, Journal of the International Association of Buddhist Studies 2(1), pp. 44–64.
  • Stcherbatsky, Theodore (1936). Mathyanta-Vibhanga, "Discourse on Discrimination between Middle and Extremes" ascribed to Bodhisattva Maiteya and commented by Vasubhandu and Sthiramathi, translated from the sanscrit, Academy of Sciences USSR Presss, Moskow/Leningrad.
  • Zim, Robert (1995). Basic ideas of Yogacara Buddhism. San Francisco State University. Source: [2] (accessed: October 18, 2007).