Viquipèdia:VICENT GARCÉS QUERALT

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquesta pàgina de proves és en l'espai de noms Viquipèdia. O bé reanomeneu aquesta pàgina al vostre espai d'usuari o bé traieu la plantilla {{Proves d'usuari}}. VICENT GARCÉS QUERALT

El compositor Vicent Garcés Queralt va nàixer en Benifairó de les Valls (València), en la subcomarca de La Vall de Segó, comarca del Camp de Morvedre, el 8 de setembre de 1906, al si d'una família de llauradors benestants.[1] El seu pare va ser membre de la Banda Sociedad Artística Musical Villa de la Unión que es va formar en l'agregació de Faura i Benifairó de les Valls entre 1884 i 1903 aproximadament.

Map

En produir-se la segregació, va passar a anomenar-se Sociedad Musical de Faura.[2] Tot i que no va seguir la tradició musical i no va formar part de la banda de música, era un gran aficionat a escoltar música. Cap a 1923 va a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres i, en tornar a Faura en 1928, decideix estudiar música sota la tutela de Manuel Palau Boix, compositor de prestigi reconegut i amb qui van estudiar el seu germà Joan Garcés Queralt, i els seus cosins Enric Garcés Garcés i Eliseo Ribelles Garcés. En 1930 col·labora amb el compositor Vicente Estarelles Úbeda fent el llibret de l'obra Morerías[3], que no es conserva. No serà aquest el primer text dramàtic per a obres teatrals, ja que també va escriure La deseada i El ramo de flores (1926). Aquest mateix any (1930), compon la suite simfònica per a orquestra Bocetos líricos, revisada posteriorment per Oscar Esplà Triay. Cap a 1931-32 compondrà el ballet Passionera, per a mezzosoprano i orquestra, considerat posteriorment com el seu opus 1. D'aquest ballet farà reduccions per a piano per donar-lo a conèixer.[4][5]. En 1933 accedeix a la plaça de professor de Literatura Espanyola a l'Institut "Ausiàs March" de Gandia, plaça que perdrà en accedir al poder el nou règim franquista.[6] L'any 1934 signarà el Manifest del Grup dels Joves[7] junt a Emilio Valdés Perlasia, Luís Sánchez Fernández, Ricardo Olmos i Vicente Asencio, on exposaran les seues aspiracions a "la realització d'un art musical valencià vigorós i ric, a l'existència d'una escola valenciana fecunda i múltiple, que incorpora a la música universal el matís psicològic i l'emoció pròpia del nostre poble i del nostre paisatge. Un art i una escola que es manifesten en tots els gèneres, en el quartet, en la simfonia, l'òpera, en el ballet...".[8] [9] [10] [11]

En Gandia compondrà la seua Cantiga, obra per a cor amb la qual va obtenir el premi de composicions corals convocat per l'entitat valenciana "Proa" (Consell de Cultura i Relacions Valencianes) i que va suposar l'inici del seu primer període compositiu després de l'etapa de formació i primeres obres. L'any 1936 serà el de la composició en Faura dels Poemes pastorals[12] i la Cançó de la marinera fidel per al llibre de poemes de Lluís Guarner Cançons de terra i de mar[13], junt a composicions d'Eduardo López-Chavarri Marco i Manuel Palau Boix, publicat per la Societat Castellonenca de Cultura. També serà President de la Societat Valenciana d'Autors, en la Secció Simfònica, amb Eduardo López-Chavarri com a vicepresident, Vicente Asencio com a secretari, i els vocals Enrique Gomà i Manuel Palau. Altres compositors que integraven la Secció Simfònica eren José Moreno Gans, Luis Sánchez, Emilio Valdés Perlasia, Ricardo Olmos i Joaquin Rodrigo Vidre.[14] També aquest any rebrà una pensió de la Junta d'Ampliació d'Estudis del Ministeri d'Instrucció Pública per estudiar composició en París al llarg de nou mesos, i quan ja preparava el viatge en juliol de 1936, va esclatar la Guerra Civil (1936-1939). Tindrà una amistat estreta amb el pianista Leopoldo Querol Rosso, de qui rebrà classes i al qual protegirà tot i la seua ideologia de dretes al llarg del conflicte armat. També iniciarà l'escriptura del seu Dietari[15] (de juliol de 1936 a novembre de 1939), on plasmarà les seues vivències i sentiments en estos moments tan tràgics.

En 1937, la seua obra Poemes pastorals va resultar guanyadora dels "Premis Musicals del País Valencià" convocats per la Diputació de València.[16] El 15 d'agost de 1938, el govern de la 2ª República fa el seu nomenament com a Director del Conservatori de Música de València, prenent possessió el dia 3 de setembre, càrrec en el que romandrà fins a la fi de la guerra. Amb la victòria del bàndol franquista, tal com queda reflectit en el seu Dietari, Vicent Garcés passarà per una crisi personal i creativa amb que s'iniciarà, en 1940, el seu segon període compositiu clarament influït pel Neoclassicisme i per la pianista Amparo Garrigues (1903-1945), deixeble de Wanda Landowska. Compondrà un Concert per a piano i orquestra, que no s'ha conservat. Serà depurat de la seua plaça de professor d'institut negant-se en tot moment a signar l'adhesió al nou règim dictatorial. Entre 1943 i 1944 compon en Sagunt (on la seua família va ser desterrada per les autoritats de Faura) la Suite-ofrena a Lluís de Milà.

En l'any 1948 inicia el seu tercer període compositiu arran de la concessió d'una beca de la Direcció de Relacions Culturals de França per estudiar en París al llarg de tres mesos, una visita que es perllongarà fins a 1958. En París, rebrà la influència del post-impressionisme del Grup dels Sis, concretament de Georges Auric, qui li revisarà entre 1948 i 1949 el ballet Marinada[17], escrit al llarg dels anys quaranta amb lletra de Joan Fuster. L'any següent compon en París les Cinc cançons valencianes[18], que seran estrenades en la capital francesa per l'Orquestra Simfònica de la Radiodifusió Francesa, amb la soprano solista Ginette Guillaumat i la direcció musical de Jean Giardino. En agost de 1953 crearà la Cançó i Dansa per a guitarra a petició de Narciso Yepes. L'any 1958 torna definitivament a Faura. Per problemes de salut i davant d'un ambient musical poc atractiu i l'ostracisme, entrarà en una etapa final de silenci compositiu i de depuració de la seua obra. Continuarà la seua amistat amb Vicente Asencio Ruano i Matilde Salvador, compositors que compartiran afinitats artístiques. En 1972 obté el XVI "Premi Joan Senent" per Marinada. El 15 de maig de 1973 es casarà amb Amparo López Blasco en l'església de Sant Bertomeu en València. El 27 de febrer de 1977 s'estrena el Retaule coral[19] en la Setmana Mediterrània de Música d'Alacant, a càrrec de la secció de cambra del Cor de RTVE sota la direcció de Pascual Ortega. L'any 1976 demana la reincorporació al Cos de Professors d'Institut i, després d'un costós procediment legal, és readmès el 15 de gener de 1978 amb dret a pensió. El 20 de febrer de 1984 mor a València. El 30 d'abril de 1997 les seues despulles es traslladen al cementeri de Faura on romanen actualment.


BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

1.- Arrando Mañez, S. (1998). El compositor Vicent Garcés i Queralt (1906-1984). Fundació Bancaixa.

2.- _________(2012). El Dietari de Vicent Garcés i Queralt. Braçal, 45-46. 237-249.

3.- _________(1997). La Sociedad Artística Musical Villa de la Unión. Ajuntament de Faura.

4.- Arrando Mañez. S. i Ferrer Llueca, R. (2015). La relació intel·lectual de Vicent Garcés i Joan Fuster: l'intent de creació de l'òpera valenciana. Braçal, 51-52, 297-310.

5.- _________(2020) El ballet valencià a inicis del s. XX: Passionera de Vicent Garcés i Queralt. Braçal, 61-62, 127-144.

6.- Ferrer Llueca, R. (2022). Vicent Garcés Queralt (1906-1984). Catàleg d'obres. Fundació Joan Garcés Queralt.

7.- Guarner, L. (1936). Cançons de terra i de mar. Societat Castellonenca de Cultura. Reedicions: Publicacions de la Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt (1987) i Generalitat Valenciana (2005).

8.- Hernández Farinós, J. P. (2006). Garcés Queralt, Vicente. En E. Casares Rodicio (dir.), Diccionario de la música valenciana (Vol. 1, pp. 215-416). Iberautor Promociones Culturales.

9.- _________(2010). La composición orquestal valenciana, a través de la aportación del Grupo de los Jóvenes (1925-1960) (Tesis doctoral, Universitat de València). https://www.educacion.gob.es/teseo/imprimirFicheroTesis.do?idFichero=LJsi7leiNvA%3D.

10.- López-Chavarri Andújar, E. (1992). Garcés Queralt, Vicente (1906-1984). En Compositores valencianos del s. XX (pp. 184-189). Música 92-Generalitat Valenciana.


EDICIONS DE PARTITURES

1.- Dos canciones de Pasionaria: I. "Canción del atardecer", II. "Canción de pena", VG/03b-1. Ediciones Jaime Piles, 1935.

2.- Pasionaria: "Danza de una noche de plenilunio", VG/03b-2. Ediciones Jaime Piles, 1935.

3.- Cançó de la marinera fidel, VG/05. Reproducció manuscrit original de 1936 (1ª edició publicada per la Societat Castellonenca de Cultura), en dues edicions posteriors de 1987 i 2005, pp. 73-78.

4.- Poemes pastorals, VG/06b. Ediciones del Consejo Central de la Música. Dirección General de Bellas Artes (Ministerio de Instrucción Pública), 1938.

5.- Cinc cançons valencianes, VG/9a (Vol. V-A) Sèrie PMV. IVM-Editorial Piles, 2006.

6.- Marinada, VG/8a (Vol. IV-A). Sèrie PMV. IVM-Editorial Piles. 2007.

7.- Cantiga, VG/04; Retaule coral, VG/11 (Vol. VI). Sèrie PMV, IVM-Editorial Piles, 2009.


DISCOGRAFIA

LP

1.- Concierto de Iturbi. J. Turina: Procesión del rocío / V. Asencio: Pastoral / R. Chapí: La revoltosa / L. V. Beethoven: Egmont / V. Garcés: "La velleta" i "Dansa final" de Marinada, VG/08a / T. Bretón: La verbena de la paloma. Orquestra de València. José Iturbi (dir.). RCA, 1958. Número de catàleg: 3L16172. Dipòsit Legal: M-8354-1958.

2.- Antologia de la música valenciana. V. Garcés: Marinada, VG/08a / Manuel Palau: Divertimento. Orquestra Municipal de València. Enedina Llori (S), Manuel Galduf (dir.). Ediciones l'Ànec, 1982. Dipòsit legal: V-2403-1982.

CD

1.- Cinc cançons valencianes. Obra selecta. V. Garcés: Cinc cançons valencianes, VG/09a / Danses del ballet "Marinada", VG/08b-1 / Suite-ofrena a Lluís de Milà, VG/07b, Cançó i dansa per a guitarra, VG/10, Cantiga, VG/04 / Retaule coral, VG/11 / Poemes pastorals, VG/06b. Erika Escribà-Astaburuaga (S), Manuel Galduf (dir.), Ricardo Roca (pf), José Luis Ruiz del Puerto (guit.), Cor de la Generalitat Valenciana, Francesc Perales (dir.), Miguel Àngel Gorrea (vl). Sèrie PMV006, IVM, 2007. Dipòsit legal: V-4377-2007.

2.- La música del "Grup dels Joves". M. Palau: Música per a una pel·lícula documental valenciana / R. Olmos: Noche romántica / V. Garcés: "Dansa plenilunial" de Passionera, VG/03a / M. Salvador: "Valenciana" de Seis canciones españolas, Tres cançons valencianes / E. Valdés: Tríptic: Cançons de batre, op.10 / V. Asencio: "Festes al poble" de Tres obres per a orquestra d'arc / L. Sánchez: Amaneix. Marta Estal Vera (S), Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Hilari García Gazquez (dir.). FGUV-IVC, 2018. Dipòsit legal: V-2713-2017.


PÀGINA WEB

Amb motiu del centenari del naixement de Vicent Garcés, l'Ajuntament de Benifairó de les Valls va dur a terme diverses activitats musicals en la vila. També es va confeccionar una pàgina dedicada al compositor, creada per Robert Ferrer Llueca.

http://www.benifairovalls.com/el-poble/veins-il%C2%B7lustres/vicent-garces-queralt/

.

  1. ↑ Ferrer Llueca, Robert. Vicent Garcés Queralt (1906-1984). Catàleg d'obres. València: Fundació Joan Garcés Queralt, 2022, p. 11. ISBN V-1056-2022. 
  2. ↑ Arrando Mañez, Sergi. La Sociedad Artística Musical de la Villa de la Unión. Faura: Ajuntament de Faura, 06-12-1997. ISBN V-5182-1997. 
  3. ↑ Anònim «COMENTOS TEATRALES: MORERÍAS - OBRA DE DOS JÓVENES». Las Provincias, 29-11-1930.
  4. ↑ VG/03b-1. Dos canciones de Pasionaria: I. "Canción del atardecer", II. "Canción de pena". València: Piles, 1935. 
  5. ↑ VG/03b-2. Pasionaria: "Danza de una noche de plenilunio". València: Piles, 1935. 
  6. ↑ Arrando Mañez, Sergi. El compositor Vicent Garcés i Queralt (1906-1984). Sagunt: Fundació Bancaixa, 10-07-1998. ISBN V-2695-1998. 
  7. ↑ Arrando Mañez, Sergi. El compositor Vicent Garcés Queralt (1906-1984). Sagunt: Fundació Bancaixa, 10-07-98, p. 23-33. ISBN V-2695-1998. 
  8. ↑ «Manifest del Grup dels Joves». El Mercantil Valenciano, 09-08-1934.
  9. ↑ «Manifest del Grup dels Joves». La Correspondencia de Valencia, 18-01-1934.
  10. ↑ «Manifest del Grup dels Joves». "El Momento" de Gandia, 29-01-1934.
  11. ↑ «Manifest del Grup dels Joves». Las Provincias, 28-02-1934.
  12. ↑ VG/06b. «Poemes pastorals». Ediciones del Consejo Central de la Música. Dirección General de Bellas Artes (Ministerio de Instrucción Pública), 1938.
  13. ↑ Guarner, Lluís. Cançons de terra i de mar. Publicacions de la Caixa d´Estalvis i Socors de Sagunt (1987), 1ª edició: 30-04-1936; 2ª edició: 1987; 3ª edició: Generalitat Valenciana, 2005, p. 77-78. 
  14. ↑ Anònim «Societat Valenciana d'Autors - Secció Simfònica». Las Provincias, 15-02-1936, pàg. 13.
  15. ↑ Arrando Mañez, Sergi «El Dietari de Vicent Garcés i Queralt». Braçal, 45-46, 2012, pàg. 237-249.
  16. ↑ Ferrer Llueca, Robert. Vicent Garcés Queralt (1906-1984). Catàleg d'obres. València: Fundació Joan Garcés Queralt, 2022, p. 12. ISBN V-1056-2022. 
  17. ↑ VG/08a (Vol. IV-A) «Marinada». Sèrie PMV, IVM-Editorial Piles, 2007.
  18. ↑ VG/9a (Vol. V-A). Cinc cançons valencianes. Sèrie PMV, IVM-Editorial Piles. València: Piles, 2006. 
  19. ↑ VG/04-VG/11. Cantiga-Retaule coral. Serie PMV, IVM-Editorial Piles. València: Piles, 2009. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquipèdia:VICENT_GARCÉS_QUERALT&oldid=31182284»