Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2018-19 (II)/Grup 7

SCORM

SCORM (de l'anglès, Sharable Content Object Reference Model) és una especificació que permet crear objectes d'aprenentatge estructurats. Amb els sistemes de gestió de continguts en línia originals no era possible l'intercanvi de continguts. Amb SCORM es fa possible crear continguts que puguin importar-se dins d'un sistema de gestió de l'aprenentatge (Learning Management System en anglès) diferent, sempre que aquests suportin la norma SCORM.

Els continguts SCORM són fonamentals per l'aprenentatge e-learning, ja que es tracta d'una eina potent per a qualsevol organisme de formació que proveeixi aquest tipus d'aprenentatge, a més de ser reconegut i utilitzat arreu del món.

Un contingut compleix amb SCORM si està:

• Dissenyat per ser exhibit en un navegador.
• Descrit per metadades.
• Organitzat com un conjunt estructurat d'objectes més petits.
• Empaquetat de manera que pugui ser importat per qualsevol plataforma LMS compatible.
• Creat per ser portable, distribuit a través de qualsevol servidor web en qualsevol sistema operatiu.

Història i evolució de l'SCORM

El departament de defensa d'Estats Units l'any 1999 va crear el laboratori ADL (Advanced Distributed Learning). Aquest centre va recollir part d'altres iniciatives existents de la indústria de la nova formació online (AICC, IEEE e IMS), les va compilar i millorar i va crear aquest nou model de referència SCORM amb especificacions i estàndards comuns.

Evolució de l'SCORM

SCORM 1.0	2000	Primer esborrany que en descrivia els elements principals. Els seus documents no eren una implementació completa de l'especificació.
SCORM 1.1	Gener 2001	Primera versió utilitzada al mercat. Encara no tenia manifest d'empaquetar ni suport per a les metadades.
SCORM 1.2	Octubre 2001	Actualment és la més utilitzada i compatible amb la majoria d'LMS. Va resoldre els inconvenients de l'anterior però encara no tenia els components de seqüenciació i navegació. Això comporta que els continguts que s'hi presenten no siguin un conjunt de continguts de mòduls reutilitzables.
SCORM 2004 (1st Edition)	Gener 2004	S'hi va introduir l'especificació de seqüenciació i navegació que permetés crear les regles necessàries sobre com havia d'actuar l'estudiant amb els objectes de contingut. Va tenir problemes de base i no es va poder implementar.
SCORM 2004 (2nd Edition)	Juliol 2004	Primera versió amb l'especificació de seqüenciació i navegació que es va extendre però va posar de manifest la dificultat d'especificació de seqüenciació.
SCORM 2004 (3rd Edition	2006	Va consistir en un conjunt de millores dirigides, sobretot, a incrementar la consistència de l'especificació de seqüenciació.
SCORM 2004 (4th Edition)	2009	És l'última versió SCORM que va sortir al mercat. Va continuar millorant l'especificació de seqüenciació i navegació i va afegir elements que ampliaven les opcions disponibles pel creador de continguts i els simplificava.

A l'actualitat les versions més utilitzades són SCORM 1.2 i SCORM 2004. L'elecció entre l'utilització d'una o altra recau en les necessitats de l'autor i les diferències entre les dues versions. La principal és l'estàndard de seqüenciació i navegació que introdueix la versió SCORM 2004. Aquesta és una aportació molt important, atractiva i útil però té l'inconvenient que l'implementació de l'estàndard IMS que fa és complexa i, per tant, també ho és la de continguts i la de les LMS.

Principals requeriments i beneficis associats

Els principals requeriments que el model SCORM tracta de satisfer són:

• Accessibilitat: capacitat d'accedir als components d'aprenentatge des d'un lloc distant a través de les tecnologies web, així com distribuir-los a altres llocs. Permet un aprenentatge individualitzat en què l'alumne decideixi quan, com i a quin ritme vol estudiar. També permet una gran difusió dels objectes d'aprenentatge (OA) ja que es poden buscar i recuperar gràcies a la classificació de les metadades.
• Adaptabilitat: capacitat de personalitzar la formació en funció de les necessitats de les persones i organitzacions. Permet un aprenentatge personalitzat, adaptat als coneixements i progressos de l'estudiant ja que es pot seqüenciar el contingut per tal que sigui adequat per l'alumne amb la informació que s'obté de la interacció d'aquest amb l'LMS.
• Durabilitat: capacitat de resistir a l'evolució de la tecnologia sense requerir ser concebuts de nou, una reconfiguració o una reescriptura del codi. El cicle de vida el marca la validesa del contingut de l'objecte d'aprenentatge, no la tecnologia utilitzada.
• Interoperabilitat: capacitat d'utilitzar-se en un altre emplaçament i amb un altre conjunt d'eines o sobre una altra plataforma de components d'ensenyament desenvolupades dins d'un lloc, amb un cert conjunt d'eines o sobre una certa plataforma. Existeixen nombrosos nivells d'interoperabilitat.
• Reusabilitat: flexibilitat que permet integrar components d'ensenyament dins de múltiples contextos i aplicacions.

Aquests requeriments condueixen a uns costos d'ensenyament-aprenentatge assequibles ja que faciliten l'accés als continguts en qualsevol lloc i moment i des de qualsevol dispositiu.

Components d'especificació SCORM

Model d'agregació de continguts

Conté les normes que permeten estructurar els continguts de l'OA, és a dir, definir quins elements el componen, com estan relacionats i com es poden identificar mitjançant metadades. També es defineix la forma en que s'entregarà la informació a l'estudiant i com s'empaqueta el contingut per poder ser dipositat en un LMS.

El CAM (Content Aggregation Model, en anglès) es composa de tres especificacions:

• Model de Continguts (Resource Metadata Information Model). Estableix la nomenclatura que s'utilitzarà per descriure els components de contingut que formaran l'OA. Identifica tres elements bàsics, entre altres: Assets, SCO i Agregació de Continguts.
• Metadades (LOM-Learning Object Metadata). Mecanisme per descriure els components del contingut i els elements del Model de Continguts.
• Model d'Empaquetament de Continguts (Content Packaging). Permet agrupar, en un únic paquet, els objectes de contingut (SCO i Assets), l'estructura del contingut i la informació sobre com ha de ser mostrat el contingut a l'estudiant.

Entorn d'execució

Especifica com s'ha d'executar el contingut, com es comunica amb la LMS i com fer el seguiment del progrés de l'estudiant en funció de la seva interacció.

Seqüenciació i navegació

Especifica com s'ha de definir la seqüència d'execució dels diversos components i la navegació permesa en cada moment. També permet la creació de contingut adaptat a les interaccions de l'estudiant en funció d'unes condicions detallades per unes regles.

Terminologia i conceptes bàsics

El model SCORM es compon d'Assets, SCO, organització de contingut, agregació de contingut, paquets de contingut i manifest.

• Asset: és la unitat més bàsica i la representació electrònica de contingut visible des d'un navegador.
• SCO (Objecte de contingut reutilitzable): conjunt d'Assets que formen un contingut d'aprenentatge independent. És la unitat més petita que es pot col·locar a l'LMS. Per poder-s'hi comunicar necessita incloure l'API.
• Organització de contingut: conté les regles estàtiques de la seqüència de contingut. S'organitzen els SCO i les agregacions en una estructura en arbre de manera que quan l'estudiant interacciona amb l'LMS s'obté la resposta de seqüenciació desitjada.
• Agregació de contingut: és una col·lecció de contingut relacionat, també anomenat Cluster, que s'utilitza per definir la seqüenciació de contingut que relaciona.
• Paquet de continguts: el contingut ha de ser empaquetat en un fitxer ZIP que ha de contenir un fitxer en format XML anomenat imanifest.xml.
• Manifest: conté la informació necessària per descriure el contingut del paquet com la representació en XML de l'arbre d'activitats, com executar el contingut SCO o les metadades que d'escriuen l'OA i les seves parts.

Com funciona SCORM

Es parteix d'uns continguts d'elearning elaborats i d'un LMS en què s'utilitzen unes eines d'autor, per exemple Exelearning. L'SCORM permet que tot el contingut creat i ordenat d'una determinada manera sigui empaquetat, per un software com pot ser Reload, en un arxiu ZIP en què s'ha afegit el manifest amb llenguatge XML. D'aquesta manera es pot introduir el contingut elaborat a qualsevol plataforma que sigui compatible amb SCORM i la seva versió concreta (1.2, 2004...) i, per tant, es poden enviar els mateixos continguts a diferents clients. Una funcionalitat de treballar amb SCORM és que es pot bloquejar part dels continguts, ja sigui per fer-los de pagament, o perquè un determinat client deixi de tenir-lo disponible.

Limitacions tècniques

Les sigles SCORM fan referència a estàndards e-learning que permeten que un determinat recurs pugui ser visualitzat i funcionar correctament en qualsevol LMS. El format permet un llenguatge comú per les diferents plataformes virtuals d'aprenentatge. No obstant això, se'n destaquen algunes limitacions.

• No hi ha compatibilitat entre les diferents versions de SCORM. Això implica que un paquet de contingut 1.2 no funcioni en les LMS compatibles amb SCORM 2004 i, per tant, es perd la reusabilitat.
• Algunes característiques no s'han incorporat encara en un SCORM, com ara l'ús de badges o d'insígnies digitals. Altres limitacions tenen a veure amb la pròpia creativitat en la creació del recurs.
• Per tal de solucionar algunes de les mancances que presenta aquest format, s'ha creat un nou estàndard e-learning, el Tin Can API, que actualment està en fase de prova en el sector per tal de millorar aspectes, com per exemple, l'Aprenentatge Mòbil (M-learning o Mobile Learning en anglès).

Vegeu també

• Alexandria
• Biblioteca del Ministerio de Educación que conté materials SCORM.
• eXelearning programari lliure capaç de generar paquets SCORM, subvencionat pel Ministerio de Educación
• Web oficial d'IEEE Learning Technology Standards Committee (LTSC)
• Web oficial d'ADL The Advanced Distributed Learning Initiative

Articles relacionats

• Exemple d'editor de continuguts: RELOAD
• Exemple de LMS: Moodle
• Aprenentatge virtual

Integrants del grup 7 [modifica]

Els membres del grup 7 són:

Nom i cognoms	Usuari de Viquipèdia
Mònica Colomer Mayola	MCol79
Mireia Milià López	Mmilialo
Alina Georgiana Marin	Aginamarin
Manuela Luque Espadas	Mluquee

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
5. Fase de revisió. Basant-se en una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de fer una revisió general per assegurar que el text de tot el grup respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament.
6. Fase de verificació. Quan es disposi de la versió definitiva, s'ha de consultar novament el document "Llista de control" i revisar que tot el document compleix cada punt. En cas contrari es revisarà l'article novament abans d'escriure al professor per demanar la seva autorització per a publicar.
7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.

Tasca	Responsable	Setmana 1	Setmana 2	Setmana 3	Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments)	Alina	--	--
Elements de l'artícle a modificar	tots	--	--
Documentació	tots de manera individual	--	--
Anàlisi i síntesi	tots de manera individual	--	--
Publicació al taller	tots	--	--
Revisió	tots	--	--
Verificació	Mònica	--	--
Notificació al professor	Manoli	--	--
Publicació a Viquipèdia	Mireia	--	--