Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2019-20 (II)/Grup 4

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Integrants del grup i tema[modifica]

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

Tema escollit pel grup: Contingut generat pels estudiants.

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia[modifica]

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

  1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
  2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
  3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
  4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
  5. Fase de revisió. Sobre la base d'una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de realitzar una revisió general per a assegurar que el text respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament. Quan tots els membres del grup hagin revisat i verificat la informació aportada, es podrà emplenar el document “Llista de control”, per a lliurar al docent via correu electrònic amb les explicacions necessàries en cada casella. Amb aquest document, el professor podrà indicar al grup les millores a realitzar abans del lliurament.
  6. Fase de verificació. Quan es realitzin els canvis indicats pel docent i es disposi de la versió definitiva, s'haurà d'escriure novament al professor per a demanar la seva autorització per a publicar.
  7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
Tasca Responsable Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) Sara x x x x
Elements de l'artícle a modificar tots de manera col·laborativa x x x x
Documentació tots de manera individual x x x x
Anàlisi i síntesi tots de manera individual x x x x
Publicació al taller tots x x
Revisió tots x x
Verificació Sara x
Notificació al professor Aura x
Publicació a Viquipèdia Raquel x

Contigut generat pels estudiants[modifica]

Contiguts generats pels estudiants són tots aquells materials creats en diversos formats (audiovisual, àudios i podcast, text, esquemes, infografies, presentacions, etc.), que han estat creats per alumnes sota una situació d'aprenentatge[1]. És similar a la creació de contingut generat per usuaris. La diferència es troba en què els participants i creadors dels materials són dins d'un procés de formació i, per tant, hi ha la figura d'un professor/a que guia i verifica els continguts que es creen[2]. L'avaluació dels continguts projectats es du a terme per part pel professor, pels mateixos alumnes (autoavaluació i coavaluació) i, en alguns casos, per experts externs. Aquest procés aporta un punt de control i verificació de la informació que s'exposa. Els continguts i elements creats, poden ser oberts per a tothom i dins d'entorns tancats, en els quals els usuaris que poden accedir-hi són únicament els participants al projecte de formació en concret.[3]

Aquesta manera d'ensenyar, aprendre fent, forma part dels mètodes de la teoria de l'aprenentatge del constructivisme. Implica l'alumne a participar activament en "fer" i, per tant, l'obliga a aprendre per poder assolir l'objectiu del treball.[4]

És una manera d'aprendre activa, una estrategia centrada en l'aprenentatge a través d'una experiencia de col·laboració i reflexió individual de forma permanent. Promou en els estudiants habilitats de cerca, anàlisi i síntesi d'informació, així com l'adaptació activa a la resolució de problemes.[5]

Rol del professors[modifica]

El professor és un guia i acompanya els alumnes durant la generació dels continguts.[6] Es poden definir els següents rols: [7][8]

  • Organitza i gestiona els elements educatius que formen part de la formació.
  • Realitza el seguiment dels alumnes oferint un feedback i suport continuat.
  • Orienta i dona resposta a les necessitats educatives dels seus alumnes en el procés de creació dels continguts.
  • Crea una interacció en el procés d'ensenyament-aprenentatge per a establir una bona comunció amb els alumnes. Es poden fer ús de blogs, fòrums o espai de debat.
  • Avalua de forma constructiva el procés de generació de continguts dels alumnes.
  • Col·labora en l'oferiment de recursos digitals i educatius.
  • Reconeix les possibilitats tecnopedagògiques dels recursos digitals inmersos en l'acció formativa.
  • Investiga estratègies formatives per potenciar l'autonomia i la iniciativa dels alumnes per crear continguts.

Rol de l'alumne[modifica]

El rol de l'alumne en la creació de continguts és participatiu i actiu, treballant amb autonomia les seves capacitats creatives i les habilitats en l'ús de les noves tecnologies. Així com, desenvolupa i gestiona el propi procés per a la construcció de l'aprenentatge. [9]

Cal anomenar que l'alumne pot assumir els següents rols:[10][11]

  • Crea i planifica els continguts segons els objectius establerts a l'acció formativa.
  • Gestiona el procés de creació dels continguts per a la seva adequació.
  • Aplica els coneixements i les estratègies tecnopedagògiques per generar experiències educatives en la creació de continguts.
  • Comunica i genera canals comunicatius entre iguals i amb el docent.
  • Valora i avalua la tasca desenvolupada per a l'adequació dels resultats.
  • Coopera  aportant els coneixements mitjançant l'ús intensiu de les noves tecnologies i entorns virtuals d'aprenentatge.
  • Recerca informació fiable i contrastada en bases de dades, fonts primàries i secundaries d'informació, recursos i materials, amb l'objectiu d'enriquir el procés de creació dels continguts.
  • Potencia el treball d'habilitats, el sentit de la inciativa i l'augment de la motivació.


Punts forts i febles del mètode[modifica]

Punts forts[modifica]

El desenvolupament d'una metodologia didàctica centrada en la generació de continguts per part dels alumnes provoca, segons Elena Sánchez Nielsen, un canvi d'actitud en els estudiants, que s'observa en els aspectes següents:[12]

  • Major percepció per part dels alumnes de la importància de l'avaluació.
  • L'avaluació dels estudiants i del professor coincideixen sovint.
  • Participació activa de l'alumne.
  • Aprenentatge continu per part dels estudiants a causa de l'actitud activa i participativa.
  • Aprenentatge autònom i participatiu.
  • Compliment més alt de les dates de lliurament.
  • Alts nivells d'èxit i eficiència.

Punts febles[modifica]

La recerca necessària per a confeccionar els continguts exigeix accedir a una gran quantitat d'informació. L'excessiva quantitat de dades genera una saturació o intoxicació informacional que porta a tenir una visió confusa sobre la realitat, i que s'ha anomenat infoxicació.[13]

El temps de dedicació és molt variable segons els coneixements previs de l'estudiantat i la seva predisposició natural vers la informàtica.[14]

Els drets d'autor són un altre aspecte que s'haurà de tenir en compte, atès que s'han presentat alguns problemes legals entre alguns organismes educatius, editors i autors.[15]

Eines per la generació de continguts pels alumnes[modifica]

Actualment els usuaris disposen d'una gran quantitat d'eines per col·laborar en la creació de continguts de diferents tipus, sense necessitat de fer cap instal·lació ni limitacions pel sistema operatiu que utilitzin. Algunes de les utilitats que es poden trobar en línia i de manera gratuïta serveixen per crear comptes de correu electrònic (com Gmail), crear i compartir documents (com Google Drive) o vídeos (com Youtube), publicar blogs (com Wordpress), o crear continguts d'altres tipologies com animacions, infografies o presentacions.[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Cosi, S., & Voltas, N. (2019). Evaluación formativa en estudiantes universitarios mediante tecnologías digitales: el rol del alumno en su propio proceso de enseñanza-aprendizaje.». .
  2. ↑ «Fernández-Pampillón Cesteros, A. M., Porras Guardo, A. D., González Serrano, Á. L., García Villalobos, J., Moreno López, L., Domínguez Romero, E., ... & Sierra Rodríguez, J. L. (2017). Herramienta de evaluación de la calidad de los Materiales Educativos Digitales: perfiles de aplicación del profesor y del alumno.». .
  3. ↑ «What is Student-Generated Content | IGI Global». [Consulta: 5 abril 2020].
  4. ↑ «Saldarriaga-Zambrano, P. J., Bravo-Cedeño, G. D. R., & Loor-Rivadeneira, M. R. (2016). La teoría constructivista de Jean Piaget y su significación para la pedagogía contemporánea. Dominio de las Ciencias, 2(3 Especial), 127-137.». .
  5. ↑ «¿Qué es el aprendizaje activo? - Laboratorio para la Innovación y el Aprendizaje / Aprendizaje activo - Universidad EAFIT». [Consulta: 4 abril 2020].
  6. ↑ «Calderón, M., & Loja, H. (2018). Un cambio imprescindible: el rol del docente en el siglo XXI.». .
  7. ↑ «Blanco, A. V., & Amigo, J. C. (2016). El rol del docente en la era digital. Revista interuniversitaria de formación del profesorado, 30(2), 103-114.». .
  8. ↑ «Romero-Abrio, A., & Hurtado, S. (2017). ¿ Hacia dónde va el rol del docente en el siglo XXI? Estudio comparativo de casos reales basados en las teorías constructivista y conectivista. Hekademos: revista educativa digital, (22), 84-92.». .
  9. ↑ «Pérez-Mateo, M., Guitert, M. (2011). Aprendre i ensenyar en línia. Barcelona: UOC.». .
  10. ↑ «Berenguer, D. P., & Molina, J. G. (2016). Un enfoque para la creación de contenido online interactivo. Revista de Educación a Distancia, (51).». .
  11. ↑ «Cosi, S., & Voltas, N. (2019). Evaluación formativa en estudiantes universitarios mediante tecnologías digitales: el rol del alumno en su propio proceso de enseñanza-aprendizaje.». .
  12. ↑ Sánchez Nielsen, Elena. Creaciones de contenidos audiovisuales producidos por los estudiantes como nuevo instrumento en el proceso de la enseñanza y aprendizaje: metodología y resultados. Universidad de Castilla-La Mancha, 2012-07-10. ISBN 978-84-615-7157-4. 
  13. ↑ Area, Manuel; Guarro, Amador «La alfabetización informacional y digital: fundamentos pedagógicos para la enseñanza y el aprendizaje competente» (en castellà). Revista española de Documentación Científica, 35, Monográfico, 30-07-2012, pàg. 46–74. DOI: 10.3989/redc.2012.mono.977. ISSN: 1988-4621.
  14. ↑ Galotto, M.M. «Mejora de la docencia con la creación de material docente complementario autodidáctico.». Conferencia IADIS Ibero-Americana WWW, 2004.
  15. ↑ Garduño, Roberto; Vera «Contenido educativo en el aprendizaje virtual.». Investigación bibliotecológica [Mèxic], 23, 2009. ISSN: 2448-8321.
  16. ↑ Bernal, Sindey; Villamarín, Carolina «Diseño y Creación de Contenidos Educativos Digitales a través de las Herramientas Web 2.0.». Nuevas Ideas en Informática Educativa TISE, 2015, pàg. 464-468.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:Fonaments_Tecnològics_de_l%27e-learning_2019-20_(II)/Grup_4&oldid=31117358»