Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2019-20 (I)/Grup 3

Integrants del grup i tema

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

• Javier Miguélez --> Miguelez Javier
• Paula Gisbert --> Paugisa
• Laura Llorens --> Laurallorens3
• Pedro Pascual --> Ppascualba

Tema escollit pel grup: MOODLE

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
5. Fase de revisió. Basant-se en una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de fer una revisió general per assegurar que el text de tot el grup respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament.
6. Fase de verificació. Quan es disposi de la versió definitiva, s'ha de consultar novament el document "Llista de control" i revisar que tot el document compleix cada punt. En cas contrari es revisarà l'article novament abans d'escriure al professor per demanar la seva autorització per a publicar.
7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.

Tasca	Responsable	Setmana 1	Setmana 2	Setmana 3	Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments)	Miguelez Javier i Paugisa
Elements de l'artícle a modificar	tots
Documentació	tots de manera individual
Anàlisi i síntesi	tots de manera individual
Publicació al taller	tots
Revisió	tots
Verificació	Laurallorens3 i Ppascualba
Notificació al professor	Miguelez Javier i Laurallorens3
Publicació a Viquipèdia	Paugisa i Ppascualba

PROPOSTA ESQUEMA INICIAL AL TAULER

Introducció

L'alfabetització digital i l'aplicació de les noves tecnologies i Internet a la nostra societat es tracta d'un procés de canvis i reptes. Mitjançant plataformes digitals com Moodle, la utilització de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació ens aporten resultats positius relacionats amb l'aprenentatge.

El disseny i desenvolupament de Moodle es basen en la idea de la pedagogia constructivista social. Aquesta filosofia radica en la cooperació en grup i en la idea que el coneixement es pot crear o construir.

Com a curiositat, cal fer menció que Moodle és la primera comunitat Open Source no formada íntegrament per informàtics, sinó que també hi participen pedagogs i altra gent relacionada amb l'ensenyament.

Història

Les sigles MOODLE signifiquen Modular Object-Oriented Dynamic Learning Environment, que en espanyol signifiquen Entorno de aprendizaje dinámico modularmente orientado a objetos. El concepte de Moodle apareix a través de la tesis del professor universitari Martin Dougiamas (Perth, Australia). La plataforma sorgeix com a necessitat d'una ferramenta que facilitara l'aprenentatge cooperatiu i el constructivisme social. Segons l'autor, moodle es tracta d'un programa fàcil d'utilitzar i intuïtiu.

Segons el constructivisme social, l'aprenentatge del estudiant es construeix a partir d'una participació activa i col·laborativa en el procés d'aprenentatge, on l'estudiant és el protagonista actiu en la seva pròpia formació.

En el pas del temps la plataforma ha anat evolucionant per millorar les seves característiques i poder, així, atendre a les necessitats de la societat en entorns virtuals d'aprenentatge. Fou en 1999, quan l'autor començà a crear models amb la base del seu treball per l'aprenentatge a distància.

En novembre de l'any 2001 fou la primera publicació de Moodle, creada per Peter Taylor en la Universitat de Curtin. La primera versió de la ferramenta, Moddle 1.0, fou creada l'any 2002, amb l'objectiu d'oferir als usuaris poder intercanviar opinions mitjançant la implantació de fòrums i oferint-lo en diferents idiomes per arribar a més públic.

Gràcies al seu avanç i significativitat en el pas dels anys, Moodle ha emprés una nova iniciativa, Moodle.net, sent encara objecte d'estudi per la seva creació a principis de l'any 2019. Ha aconseguit reunir una gran comunitat internacional d'usuaris, programadors, desenvolupadors i traductors de tal forma que actualment té 75.000 usuaris registrats i està traduït a 75 llengües, inclòs el català.​

La clau del seu èxit rau en la facilitat d'instal·lació (només necessita un servidor php i un gestor de bases de dades com MySQL), de configuració, creació de cursos i manteniment del lloc. Està construït sota una òptica de construcció del coneixement basat en el diàleg entre els participants, el constructivisme social. Per això és tan fàcil crear-hi fòrums. Tot i això, accepta molts altres tipus d'activitats didàctiques: qüestionaris, lliçons, tasques, wikis, xats...

Característiques

El Moodle és una ferramenta que ofereix moltes oportunitats d’aprenentatge. Algunes de les característiques què podem trobar són les següents:

1. És un programari lliure que es distribueix sota la llicència GPL (General Public License). Qualsevol persona o institució pot fer ús d'ell i adaptar-ho a les seves necessitats.
2. Té caràcter gratuït i obert que permet descarregar, instal·lar, utilitzar, modificar i personalitzar-lo a cost zero.
3. Eina estable i de confiança.
4. Intuïtiva i fàcil d'usar.
5. Està contínuament revisada i actualitzada per a adreçar-se a les necessitats individuals dels usuaris al llarg del temps gràcies a la seva estructura de funcionament modular.
6. És una plataforma que pot donar servei a tot tipus de nivell, des d’organitzacions petites com en grans.
7. Accessible des de qualsevol dispositiu ja que es realitza des de la web, per la qual cosa pot accedir-se a ell des de qualsevol lloc, en qualsevol moment i des de qualsevol dispositiu.
8. Segura i privada. Els controls de seguretat de la plataforma estan actualitzats constantment. Moodle compta amb sistemes que donen protecció enfront de l'accés no autoritzat, la pèrdua de dades i el mal ús.
9. Està traduït a més de 120 idiomes.
10. Promou la pedagogia constructivista social.
11. Es poden fer les classes 100% en línia
12. Instal·lable en qualsevol plataforma que suporti PHP (només requereix l'existència d'una base de dades).
13. Té una interfície senzilla, lleugera i molt intuïtiva.
14. Ofereix un llistat dels cursos amb descripcions i la possibilitat d'entrar-hi com a usuari convidat.
15. Seguretat ben sòlida, els formularis es revisen, les cookies s'encripten.
16. El tema de la interfície és altament personalitzable.
17. Inclou diversos mòduls per a tallers, fòrums, consultes, xats...
18. Escalable
19. Interoperable

Especificacions tècniques

Interoperabilitat.

Què és i com afecta a Moodle. El creixement significatiu de l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació i el desenvolupament d'aplicacions i solucions per a l'e-learning han brindat solucions complementàries i opcionals per a potenciar l'educació. No obstant això, les institucions educatives que han reunit tecnologies, sistemes d'informació i aplicacions heterogènies distribuïdes, han enfrontat la impossibilitat de compartir els seus recursos d'infraestructura i contingut, problema conegut com a interoperabilitat.

L'establiment d'estàndards, normes i especificacions destaca com una solució a aquest problema; i dins dels diferents estàndards, és rellevant assenyalar que són els estàndards oberts els que emergeixen com una clau important per a garantir la interoperabilitat. Vivancos (2006) defineix aquest concepte com l'habilitat de dos o més sistemes o components per a intercanviar informació i utilitzar la informació intercanviada. Un dels exemples per a tractar aquest concepte d’interoperabilitat tècnica en l’entorn del e-learning i els estàndards de l’educació és Moodle (LMS Open Source), sent així, un sistema amb l’interfaç coneguda per tothom per a funcionar amb altres sistemes existents o futurs i sense restricció d'accés o d'implementació. Aquest recurs (LMS) té uns beneficis molt grans de cara a poder operar i treballar de manera lliure. El fet de treballar d’aquesta manera permet que la societat es puga enriquir de les aportacions de tots nosaltres, amb més o menys recursos. Per últim, l’ús d’aquest sistema als centres educatius permet un treball en equip eficaç per part de docents i una familiarització en l’entorn d’aprenentatge per part, també, de l’alumnat.

Segons Castañeda (2004) i per a garantir la interoperabilitat dels continguts amb altres plataformes i sistemes devem: prendre com a base els estàndards, normes, especificacions per a triar o generar les arquitectures i tecnologies convenients; i implementar sistemes basats en recents arquitectures, tecnologies que ens permetin participar de manera activa en l'establiment d'un estàndard, recomanació o norma. D'altra banda, els estàndards que atenen la interoperabilitat són necessaris però no suficients per a un ambient de sistemes oberts complet. Els estàndards oberts se solidifiquen només després de tenir les seves implementacions; per tant, les implementacions obertes referides com a font oberta (open source) forcen de manera real a comptar amb estàndards oberts, que garanteixin l'intercanvi d'informació a través d'una àmplia varietat de recursos i sistemes, en les tecnologies de l'informació i la comunicació (TIC) aplicades a l'educació, això és, que garanteixin la interoperabilitat.

Des de l’àmbit de l’Administració Pública, es requereix de sistemes i plataformes digitals que acompleixin aquesta propietat de la interoperabilitat, ja que permet al funcionari o funcionària tractar amb les dades per a procediments de matrícula, per exemple, i així facilitar la tasca administrativa amb major eficiència. Des de l’àmbit familiar-escolar, un exemple d’interoperabilitat pot servir-nos per clarificar aquest concepte. El professorat demana a l’alumnat l’entrega d’un treball d’Història del país del segle XV, el Segle d’Or. L’alumnat treballa en aquest al llarg d’un determinat temps, tant al centre educatiu com a la seua casa. Té la possibilitat de fer l’entrega en format digital. Així que, ho considera oportú i guarda l’arxiu o document creat al seu pen drive. Arriba a l’escola i els ordinadors del centre llegeixen sense problema el seu treball. És ací la interoperabilitat d’aquest cas.

Requeriments tècnics

Moodle està desenvolupat, principalment sobre Linux y funciona amb Apache, MySQL, PostgreSQL, MariaDB y PHP, també conegut com la plataforma LAMP . Els requisits bàsics d'instal·lació són els següents:

Hardware

• Espai de disc: 200mb per a Moodle i 5Gb com a mínim per emmagatzemar els continguts: cursos, documents, vídeos, etc
• Processador: 1GHz mínim però es recomanble 2GHz dual core
• Memòria: 1 GB o més és recomanable. El mínim són 512 MB i en llocs Moodle molt grans el mínim recomanable són 8GB

També és recomanable tenir separats els servidors, les bases de dades i els Front Ends web. Aquestes recomanacions estan en funció de la configuració del sistema i de la grandària del lloc Moodle. Per a llocs molt grans és possible necessitar més recursos.

Servidor

• Versió Moodle: Moodle 3.2 o posteriors
• Versió PHP: Mínim PHP 7.1.0
• Extensió PHP: es recomana fer servir intel des de Moodle 3.4

Moodle és un programa que funciona de forma interoperable amb altres programes per la qual cosa es recomana tenir sempre les últimes versions i el software usat el més actualitzat possible

Base de dades

Moodle suporta les següents bases de dades.

Base de dades	Versió mínima recomanable
PostgreSQL	9.4
MySQL	5.6
MariaDB	5.5.31
Microsoft SQL Server	2008
Oracle Database	11.2

Navegadors

Moodle és compatible amb tots els navegadors que compleixin els estàndards

• Chrome
• Firefox
• Safari
• Edge
• Internet explorer

També funciona sobre els navegadors de telèfons:

• Mobile Safari
• Google Chrome

Hi ha una sèrie de navegadors que tenen problemes de compatibilitat amb la versió 3.7 de Moodle

• Internet Explorer 10 i inferiors
• Safari 7 i inferiors

Versions

Actualment està en funcionament la versió Moodle 3.7 que va tenir l’última actualització el 9 de setembre de 2019 donant lloc a la v. 3.7.2

Moodle identifica les versions amb sèries de números. Els dos primers, per exemple la versió 3.7, identifica la versió major i es crea quan les millores i canvis són  suficientment significatives com per establir una nova versió (Major version) Quan el canvi és menor (Minor version) o és una millora més simple s’afegeix un tercer número. Per exemple la versió 3.7.2. Que és la versió 3.7 amb una petita millora en la seguretat d’algunes funcionalitats.

Versions i data de publicació:

• V. 1.0 - 20 d’agost de 2002
• V. 2.0 - 24 de novembre de 2010
• V. 3.0 - 16 de novembre de 2015

Funcionament

Parlar de la plataforma Moodle, és parlar d'educació a distància. A diferència de les formacions presencials, és un espai d'aprenentatge on es pot crear una comunitat social a través de la xarxa formada tant per professors com per alumnes.Tant la comunicació com el treball funciona a través d'aquesta. En tot moment es pot tenir accés a la plataforma per establir comunicació els uns amb els altres, des de qualsevol dispositiu amb accés a un navegador i a connexió a internet. A més compta amb l'opció de poder compartir diferents tipus de documents i continguts, així com poder descarregar-ne d'altres.

Per poder crear un ambient d'aprenentatge en Moodle, aquest programari ha de ser descarregat i instal·lat en un servidor web. Es tracta d'una plataforma open source i fou construïda usant un disseny modular, per a que els usuaris puguin modificar la plataforma adaptant-la a les seves necessitats.

Quant als usuaris independents, com professors i alumnes, compten amb l'opció d'obrir un compte en el servidor de Moodle i accedir al contingut a través d'una interfície web o amb l'aplicació “Moodle Desktop”. Per tal d'accedir, sols cal tenir un ordinador amb el programari instal·lat, connectat al servidor i amb accés a internet.

Per a la seva instal·lació, es requereix l'ajuda d'un equip professional competent amb les tecnologia de la informació. La plataforma pot ser instal·lada en sistemes operatius com Unix, Linux, Windows i Mac US. Una vegada instal·lada la plataforma, només cal seguir pas a pas les indicacions corresponents per tal crear cursos, classes i pujar contingut.

Rols

Moodle estableix un sistema de Rols que defineixen uns perfils d’usuari preconfigurats amb una sèrie de permisos i restriccions per operar dins la plataforma. Aquests rols permeten que un estudiant només pugui treballar sobre el seu curs independentment dels que existeixin a la plataforma o que el contingut d’un curs només el puguin editar certes persones.

Els Rols predefinits a Moodle són:

• Administrador: Es el responsable màxim de la plataforma i té accés a la gestió total
• Manager: Es un rol inferior a Administrador. Pot gestionar de forma interna molts aspectes dels cursos i la seva configuració. Li queden excloses gestions a nivell de plataforma com les bases de dades.
• Creador de cursos: Els creadors de cursos poden, com viu el nom, crear cursos i veure els cursos ocults.
• Professor editor: Els professors poden canviar, editar, pujar, i administrar els cursos del qual són professors.
• Professor no editor: els professors no editors poden seguir, veure i puntuar les activitats però no poden editar cap aspecte del curs.
• Alumne: Només pot realitzar activitats i consultar els documents.
• Convidat: Aquest rol permet veure els cursos però no fer-los ni participar.

Activitats i recursos

Moodle ofereix la possibilitat d’agregar múltiples activitats i recursos en un curs. Aquestes activitats i recursos són els que permeten a l’alumne realitzar el procés d’aprenentatge i interactuar amb els continguts i del curs. Al mateix temps permeten el correcte seguiment de l’evolució de l’alumne per part del professor.

Les activitats són molt configurables i es poden establir múltiples possibilitats tant de seguiment com de visualització, dates d’accés i de finalització, formats d’entrega, etc.

Les principals activitats són:

• Paquet SCORM: Un paquet SCORM és un bloc d’activitats empaquetades segons l’estàndard SCORM. Aquest paquet pot incloure presentacions, exercicis, activitats, vídeos, pàgines web, i d’altres tipus de recursos multimèdia o gràfics.  Per tal de crear-los cal fer servir programes externs i després agrupar-los seguint els estàndards SCORMS abans de pujar-los a la plataforma Moodle. Aquests paquets són editables, configurables i poden incloure valoracions i avaluacions automatitzades per la qual cosa és pot fer un seguiment de l’evolució de l’estudiant.

• Qüestionari: Els qüestionaris són preguntes per tal de poder avaluar el grau d’aprenentatge de l’alumne o per garantir l’adquisició dels coneixements necessaris per a continuar o finalitzar la formació. Dins de l’activitat qüestionari existeixen diferents tipus de preguntes: d’opció múltiple, numèriques, d’aparellament ordenar la frase, resposta breu, resposta llarga, fals/verdader, etc. Les preguntes es poden anar creant individualment o fer càrregues massives de documents ja preparats. Les preguntes es guarden dins del Banc de preguntes i es poden crear categories per tal de tenir-les ordenades per temes o cursos. Un cop creades són totalment reutilitzables en altres cursos. Igual que les altres activitats els qüestionaris són molt configurables i permeten establir dates de realització, fer un seguiment automatitzat dels resultats del test, establir diferents tipus de valoracions o fer informes i treure estadístiques.

• Fòrum: El fòrum permet l’intercanvi d’idees i informacions a través de la plataforma. Tots els cursos integren directament un Fòrum de Notícies que permet mantenir informats els estudiants durant el curs de les novetats, canvis o informacions importants. Moodle permet diferents tipus de fòrums i, tot i ser una eina de comunicació, també poden ser avaluables i formar part del sistema d’avaluació del curs. Els fòrums poden ser general, de pregunta/resposta, de tema únic i el general en format de blog. Com la resta d’activitats és altament configurable i permet un seguiment per part del professor.

• Tasca: L’activitat tasca permet que el professor descrigui una activitat, estableixi les instruccions i pugui recollir els treballs dels alumnes per mitjà de la plataforma. La tasca sol incloure l’entrega per part de l’alumne d’un document o arxiu que ha de pujar a la plataforma per tal de ser avaluat. La tasca també poden ser simplement instruccions o recordatoris de tasques que s’han de dur a terme fora de línia. Són configurables, poden ser avaluades i permet la retroacció i el reenviament per part del professor de comentaris i correccions.

Juntament amb aquestes activitats Moodle en permet moltes d’altres com, inclús, afegir tasques específiques creades per una organització o institut d’ensenyança en exclusiva per ells. Altres exemples representatius són:

• Bases de dades: permet la configuració i creació col·laborativa de bases de dades sobre els conceptes d’estudi.
• Wiki: Permet la creació i valoració de Wikis dins els cursos.
• Glossaris: Permet la creació de llistes de definicions, amb imatge, dins els cursos.
• Lliçons: Permet la creació d’itineraris formatius no lineals segons les respostes i aprenentatge de l’alumne.
• Taller: El taller permet que els companys revisin, comentin i avaluïn treballs entre ells.
• Eina externa: Permet que la plataforma se sincronitzi amb recursos formatius externs a ella.

Blocs

La informació i les activitats dins Moodle es distribueixen en forma de blocs. De forma preconfigurada, en crear un curs, apareixen una sèrie de blocs a esquerra i dreta i una columna central amb tota la informació i continguts del curs. Els blocs permeten accedir a eines d’administració, als calendaris, als missatges, etc. És una forma de mantenir la informació estructurada i gestionar-la de forma individual dins la pàgina. Moodle permet activar una sèrie de blocs de forma personalitzada mentre que d’altres, com el d’administració, és fixe. La visibilitat dels blocs també és configurable de tal forma que el professor o administrador pot establir quin bloc veu cadascú en funció del seu rol.

Alguns tipus de bloc son:

• Buscar al fòrums: Caixa de cerca dins els fòrums i evita haver d’obrir tots els missatges per buscar alguna cosa.
• HTML: Bloc que es pot programar en HTML.
• Novetats: Aquí veurem les novetats i notícies del curs.
• Usuaris en línia: Mostra els alumnes i professors connectats.
• Calendari: Permet veure dates d’entrega, esdeveniments programats, etc.

Moodle permet l’agregació de molts tipus de bloc i es poden situar en qualsevol lloc de la pàgina.

Mòduls

Els principals mòduls que podem trobar a la plataforma Moodle son:

• Mòdul SOAP SEPE. Permet al Servei Estatal Públic d’Ocupació connectar-se a la teva plataforma de formació amb la finalitat de realitzar el seguiment de les accions formatives en curs.
• Mòdul Informes Avançats. Permet generar estadístiques de progrés orientades al seguiment de l’alumne. Aquest mòdul és compatible amb els requeriments del Servidor Espanyol Públic d’Ocupació i de la Fundació Tripartita.
• Mòdul Distribució SCORMS. Permet llicenciar continguts propis desenvolupats en format SCORM per a que es puguin visualitzar en altres plataformes de formació, a més a més de contabilitzar el nombre d’accessos a aquests continguts.
• Mòdul Alertes. Permet a la plataforma de formació detectar situacions amb anomalies que tenen lloc durant el desenvolupament del procés de formació i facilitar la tutorització dels cursos.

Usos pedagògics

Moodle està concebut entorn del model pedagògic del Construccionisme Social, que centra l'aprenentatge en les activitats i no en els continguts o en les eines. Aquest model pedagògic es basa en les següents premisses:

• Coneixement creat mitjançant la interacció amb l'entorn. La posada en pràctica de l'experiència és el que permet construir-ho i consolidar-ho.
• L'aprenentatge és més efectiu al crear alguna cosa que ha d'arribar a la resta.
• El coneixement compartit augmenta l'aprenentatge a nivells elevats. El fet de compartir el nostre coneixement amb altra gent ens motiva a continuar aprenent perquè considerem que les nostres aportacions són valuoses per al col·lectiu.
• Enfocament connectat i separat. Moodle potencia el comportament constructiu, que es produeix quan en el procés d'aprenentatge una persona és capaç de defensar les seves pròpies idees usant la lògica i tenint en compte el punt de vista de l’altre amb la finalitat de fer noves aportacions i construir coneixement.

A nivell d'aula, podem afirmar que són moltes les possibilitats que ofereix la plataforma Moodle tant per al docent com per als estudiant. Algunes de les oportunitats que ofereix són les següents:

• Fomenta l'aprenentatge autoregulat i autònom.
• Estudiant com a protagonista del procés ensenyament-aprenentatge.
• Docent com a orientador de les activitats.
• Permet crear i gestionar el curs als docents.
• Facilita la comunicació amb l'alumnat.
• Ensenyament a distància.

Vegeu també

Canvas LMS

Chamilo

Sakai

Bibliografia

Casales, R., Rojas, J., & Paulí, G. (2008). Algunas experiencias didácticas en el entorno de la plataforma Moodle. Revista de informática educativa y medios audiovisuales, 5(19), 1-10.

Delgado, M., & Solano, A. (2015). Estrategias didácticas creativas en entornos virtuales para el aprendizaje.

Granados La Paz, Rafael Luis (2016). Moodle para profesores-editores. Málaga: IC Editorial.

Ros Martínez de Lahidalga, I. (2008). Moodle, la plataforma para la enseñanza y organización escolar.

Valenzuela-Zambrano, B., & Pérez-Villalobos, M. V. (2013). Aprendizaje autorregulado a través de la plataforma virtual Moodle. Educación y Educadores, 16(1), 66-79.

Enllaços externs

1, Sitio Web Moodle

2. Manuals per al professor

3. Manual Moodle 3.5 para el profesor. Unviersidad Politècnica de Madrid.

4.FAQS de Moodle.