Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2020-21 (I)/Grup 2
Integrants del grup i tema[modifica]
A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:
- TeresaGT94 (ip: 90.74.140.186 )
- Cesmarl
- Hginesta
- Vimapulla
Tema escollit pel grup: Aprenentatge adaptatiu
Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia[modifica]
Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:
- Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
- Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
- Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
- Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
- Fase de revisió. Sobre la base d'una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de realitzar una revisió general per a assegurar que el text respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament. Quan tots els membres del grup hagin revisat i verificat la informació aportada, es podrà emplenar el document “Llista de control”, per a lliurar al docent via correu electrònic amb les explicacions necessàries en cada casella. Amb aquest document, el professor podrà indicar al grup les millores a realitzar abans del lliurament.
- Fase de verificació. Quan es realitzin els canvis indicats pel docent i es disposi de la versió definitiva, s'haurà d'escriure novament al professor per a demanar la seva autorització per a publicar.
- Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
| Tasca | Responsable | Setmana 1 | Setmana 2 | Setmana 3 | Setmana 4 |
|---|---|---|---|---|---|
| Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) | Lorena Cester | X | X | X | |
| Elements de l'artícle a modificar | tots | X | |||
| Documentació | tots de manera individual | X | |||
| Anàlisi i síntesi | tots de manera individual | X | X | X | |
| Publicació al taller | tots | X | X | ||
| Revisió | tots | X | X | ||
| Verificació | Vicenta Maria Puig | X | X | ||
| Notificació al professor | Teresa Gil | X | |||
| Publicació a Viquipèdia | Helena Ginesta | X |
EDICIÓ DEL TEXT A INTEGRAR SOBRE "APRENENTATGE ADAPTATIU" A LA VIQUIPÈDIA[modifica]
Espai per afegir els canvis que volem realitzar sobre l'aprenentatge adaptatiu.
( Després de "no, adaptatius" de l'article original. )
Aquest tipus d'aprenentatge sorgeix per donar resposta a l'atenció a la diversitat, ja que cada persona aprèn diferent i presenta un ritme de treball diferent de la resta. L'adaptació ajuda al docent a oferir a l'alumne un recurs que mitjançant una plataforma tecnològica adquireix els continguts de la matèria i a la vegada fonamenta la confiança en l'alumne/a i minimitza l'abandonament escolar. També és una eina pel docent, perquè suposa un suport per realitzar un seguiment més exhaustiu de l'alumne/a i li permetrà complementar activitats per aquell grup d'estudiants més avançats. Per esdevenir un aprenentatge adaptatiu a les aules és essencial la recol·lecció de dades per adequar els continguts a cada nivell i potenciar les àrees amb més dificultat.[1]
En certa manera, l’aprenentatge adaptatiu és la personalització de l’aprenentatge, però aquest fet sovint comporta confusions entre l’aprenentatge adaptatiu, [1] i diferenciat. És important diferenciar els termes, l’aprenentatge personalitzat es basa en regles específiques que necessita cada aprenent i es realitza un diagnòstic previ, en canvi, l’adaptatiu està impulsat per unes dades i canvia i millora amb el temps, per dur a terme el procés s’efectua una anàlisi psicomètrica.[1]
Història[modifica]
Amb el temps els dispositius han aconseguit l'adaptabilitat dels humans. Per aquest motiu es té molt present l'aprenentatge adaptatiu, ja que és essencial que l'eina s'adapti al mètode d'aprenentatge de l'usuari. Però en aquest període sorgiren diversos obstacles, el primer als anys setanta a causa de l'elevat cost que va suposar una barrera per l'aplicació personalitzada. Un altre dels obstacles van ser les interfícies d'usuari, ja que no eren propicis pel procés d'aprenentatge. L'evolució de les TIC va disminuir aquests obstacles i l'aprenentatge adaptatiu es va introduir a les aules, a banda de ser utilitzat en altres àmbits com la NASA, Amazon, Netflix, etc. Aquest avanç s'ha centrat més en el sector educatiu i empreses com Sherton Software, Carnegie Learning i Knewton.[1]
Al llarg dels anys, l'aprenentatge adaptatiu ha aconseguit un alt potencial en diferents grups consultors com Gartner i cada vegada s'implementa més en el context educatiu amb tendències com MOOC i Big Data en educació superior, les quals permeten la recol·lecció de grans quantitats de dades que ajuden a millorar l'educació.[2]
El fet que hi hagi una tecnologia sofisticada i assequible així com models cognitius de com aprenen millor les persones, ajuda als educadors a assolir una pràctica educativa amb èxit i a la vegada condueix a la construcció de sistemes intel·ligents d'aprenentatge adaptatiu.[3]
Implementació[modifica]
Adaptació de l'aprenentatge[modifica]
Els avenços tecnològics que contribueixen a la personalització dins de l'aprenentatge en línia són:
1) La millora dels sistemes d'adaptació hipermèdia (en endavant, AHS, acrònim en anglès de Adaptive Hypermedia Systems). Aquests, tenen en compte les característiques de cada usuari a partir de les quals, adapten el contingut per tal d'oferir-li una experiència personalitzada. En l'àmbit educatiu aquests sistemes s'anomenen Sistemes d'Aprenentatge Adaptatiu.[4]
2) Els sistemes de gestió de l'aprenentatge (en endavant, LMS, acrònim en anglès de Learning Management System). Proporcionen entorns d'aprenentatge que faciliten la gestió de cursos, usuaris i continguts així com l'administració de qualificacions, etc.[5]
La personalització de l'aprenentatge està relacionada amb la incorporació de AHS en els LMS. Aquests sistemes ofereixen a l'alumne un itinerari d'aprenentatge personalitzat basat en activitats predefinides segons el seu perfil. Al mateix temps, el docent també té capacitat d'incidir en aquest itinerari fent canvis en els continguts, l'avaluació i la interfície, aconseguint un elevat nivell d'individualització en el procés d'ensenyament-aprenentatge.[4]
La integració de tècniques de personalització en l'activitat dels estudiants que interactuen en un Entorn Virtual d'Aprenentatge millora en forma positiva l'aprenentatge. Aquesta personalització tant en l'activitat com en l'avaluació es pot fer mitjançant plataformes com Moodle, sistema gratuït i amb codi obert amb múltiples funcionalitats adaptades per a la creació i administració que permeten la personalització del procés d'aprenentatge.[5]
Possibles adaptacions[modifica]
El contingut: es pot adaptar segons les destreses i el nivell en què es vulguin treballar. Diferents continguts depenent de les preferències, de la informació sobre l'usuari, història del recorregut per l'hiperespai, comportament de l'usuari enfront del sistema, objectius, tasques o plans de l'usuari.[6]
El domini tecnològic: (Seria la informació actual que hi ha en el model de l'entorn)[6]
La seqüenciació: Consisteix a adaptar el sistema tecnològic a l'usuari. Seguir la seqüenciació de forma personalitzada segons la seva evolució en el procés d'ensenyament-aprenentatge.[6]
El paper del docent de l'aprenentatge adaptatiu[modifica]
La funció docent continua sent un factor important durant el procés d'ensenyament-aprenentatge perquè l'aprenentatge adaptatiu agilita el procés, dóna informació útil sobre com aprendre i estalvia temps per a realitzar altres activitats. A més, permet treballar de manera directa amb els estudiants aquells aspectes en el que suposa un repte per a ells. No es tracta de limitar el treball del professor ni eliminar el contacte amb els alumnes, sinó tot el contrari. [7]
Es pot aplicar en diferents matèries o assignatures alhora i/o complementar-se amb altres instruments digitals. No obstant això, pot aplicar-se tant dins com fora de l'aula amb l'objectiu de treure el màxim profit possible. Al mateix temps es pot programar el tema en la plataforma d'aprenentatge adaptatiu, i així, mentre l'alumnat avança en matèria, aquest detecta les dificultats i genera diferents itineraris d'aprenentatge per a cada alumne. Aquesta informació rebuda permet al docent detectar quins temes presentar algun tipus de dificultat o de quins alumnes es tracta.[1]
Avaluació de l'aprenentatge adaptatiu[modifica]
L'avaluació del procés d'ensenyança-aprenentatge permet saber en quin grau o mesura els estudiants assoleixen canvis qualitatius en termes d'adquisició de coneixement possibilitant així, establir un judici de valor sobre la qualitat d'aquests canvis.[8]
A diferència dels models tradicionals basats en transmissió/recepció, actualment els objectius de l'ensenyament es dirigeixen a considerar l'estudiant com un agent actiu en la construcció del seu propi aprenentatge. En aquesta direcció destaquem el concepte d'avaluació orientada a l'aprenentatge.[9] Carls (2007) afirma que l'avaluació hauria de contribuir eficaçment en la millora de l'aprenentatge i suggereix una sèrie de principis:
a) L'avaluació de les tasques deu dissenyar-se per a estimular pràctiques concretes d'aprenentatge entre els estudiants. L'alineació entre objectius, continguts i tasques d'avaluació facilitarà l'experiència d'aprenentatge profunda.
b) L'avaluació deu involucrar activament als estudiants. L'autoavaluació, l'avaluació per pars o retroalimentació promou una millor comprensió dels objectius d'aprenentatge.
c) La retroalimentació de l'avaluació ha de ser oportuna, és a dir, que existeixi un recolzament entre els aprenentatges actuals i futurs. Una retroalimentació adequada promou el compromís de l'estudiant amb el seu procés d'aprenentatge.
La integració de tècniques de personalització en l'activitat dels estudiants que interactuen en un Entorn Virtual d'Aprenentatge millora en forma positiva l'aprenentage. Aquesta personalització tant en l'activitat com en l'avaluació es pot fer mitjançant plataformes com Moodle, sistema gratuït i amb codi obert amb múltiples funcionalitats adaptades per a la creació i administració que permenten la personalització del procés d'aprenentage[8].
Vegeu també[modifica]
- Aprenentatge virtual
- Classe intel·ligent
- Disseny d'aprenentatge
- Educació inclusiva
- Entorn virtual d'aprenentatge
- Instrucció diferenciada
- Sistema de gestió de l'aprenentatge
Referències bibliogràfiques[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Morillo Lozano, Maria del Carmen. «Aprendizaje adaptativo», 2016. [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ «Hype Cylce for Education», 2013. [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ Coll, Lemke. «Intelligent Adaptive Learning: An Essential Element of 21st Century Teaching and Learning.», 2014. [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Somyürek, Sibel «The New Trends in Adaptive Educational Hypermedia Systems». International Review of Research in Open and Distance Learning, 16, 1, 2015, pàg. 221-241. DOI: 10.19173/irrodl.v16i1.1946 [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «3 Benefits of Utilizing Adaptive Learning in Your LMS» (en english). [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Aula Planeta. «El aprendizaje adaptativo en diez preguntas». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ El aprendizaje en diez preguntas.. Planeta, 2019 [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ 8,0 8,1 Andriola, W. . Uso da teoría de respostaao ítem (Tri) para analizar a equidade do processo de avaliaçao do aprendizado discente. Revista Iberoamericana de evaluación educativa, 1, (2008), pp. 171-189
- ↑ Carless, David «Learning‐oriented assessment: conceptual bases and practical implications» (en anglès). Innovations in Education and Teaching International, 44, 1, 2007-02, pàg. 57–66. DOI: 10.1080/14703290601081332. ISSN: 1470-3297.