Virus del papil·loma humà
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
_EM.jpg) | |
Un virus del papil·loma humà (VPH) és la designació genèrica per a més de cent tipus de virus que infecten la pell i mucoses a humans i altres animals. Poden produir berrugues cutànies o genitals i alguns tipus de càncer.[1] Es transmet per contacte directe entre dues persones, moltes vegades en relacions sexuals (en el cas dels tipus de virus que afecten les zones genitals), amb penetració o sense. La Generalitat de Catalunya estima que un 80% de la població s'infectarà per VPH al llarg de la seva vida[1] i que possiblement és una de les infeccions de transmissió sexual més freqüents.[2] Més del 90% d'infeccions d'aquests virus es curen de manera espontània.[2]
Tipus[modifica]
Hi ha més d'un centenar de tipus de virus del papil·loma humà. Cada un d'aquests tipus s'anomena amb les inicials "VPH" seguides d'un nombre. Cadascun pot atacar zones diferents del cos i pot tenir efectes diferents Així, n'hi ha que només produeixen berrugues (típicament el VPH 6 i el VPH 11) mentre que d'altres, considerats d'alt risc, com el VPH 16 i el VPH 18, poden provocar càncer uterí. Hi ha una quarantena d'aquests virus que afecten a les mucoses, d'aquests, una dotzena poden afavorir l'aparició d'algun tipus de càncer.[2]
Exemples[modifica]
- VPH 1: afecta les plantes dels peus
Vacunes[modifica]
És possible dissenyar i desenvolupar vacunes (vegeu vacuna del papil·lomavirus) contra els virus. A Catalunya hom disposa de la vacuna Gardasil®; que preveu la infecció pels VPH dels tipus 6, 11, 16 i 18; i la vacuna Cervarix®, que només preveu la infecció pels VPH dels tipus 16 i 18.[1]
El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut recomana la vacunació de les adolescents d'una única cohort a una edat compresa entre els 11 i els 14 anys. A Catalunya, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya finança la vacunació sistemàtica a les noies de sisè de primària.[2]
És possible estar infectat per alguns VPH sense desenvolupar cap malaltia, però igualment l'infectat no malalt pot contagiar els altres. Per a les persones infectades, encara que no desenvolupin cap patologia, les vacunes no són eficaces. L'objectiu principal de les vacunes Cervarix i Gardasil és prevenir una de les causes de càncer d'úter a les dones, ja que els virus VPH 16 i VPH 18 sumen el 70% de càncers d'aquest tipus.
No s'ha estudiat el funcionament d'aquestes vacunes entre homes, ni en dones menors de nou anys o més grans de vint-i-sis.[2]
Transmissió sexual[modifica]
El papil·loma humà es transmet per contacte directe entre les mucoses i/o la pell de dos individus i es contagia sobretot a les relacions sexuals, però aquest contagi es pot evitar amb l'ús del preservatiu. És necessari usar el condó també en el cas que la persona estigui vacunada, ja que la vacuna només actua sobre dos o quatre dels cent tipus de virus. De tota manera, el condó tampoc no pot evitar la transmissió de virus que afecten les zones que no cobreix.
VPH i càncer[modifica]
Els diferents virus del papil·loma humà poden causar càncer de coll uterí, vulva, vagina, penis o anus, en qualsevol cas tumors relacionats amb les zones genitals d'homes i dones. Són els causants del 10% de càncers totals en les dones, però de menys d'un 1% dels que afecten els homes.
Càncer anal[modifica]
Els estudis mostren una relació entre la infecció pel VPH i els càncers anals. Els VPH de transmissió sexual es troben en un gran percentatge de càncers anals.[3] A més, el risc de càncer anal és de 17 a 31 vegades més gran entre les persones seropositives (pel VIH) que van estar coinfectades amb el VPH d'alt risc, i 80 vegades més gran per als homes especialment seropositius que tenen sexe amb homes.[4]
Càncer de penis[modifica]
El VPH s'associa amb aproximadament el 50% dels càncers de penis. Als Estats Units, el càncer de penis representa aproximadament el 0,5% de tots els casos de càncer en homes. El VPH16 és el tipus associat més freqüentment detectat. El risc de càncer de penis augmenta de 2 a 3 vegades per a les persones infectades pel VIH i pel VPH.[4]
Diagnòstic[modifica]
La citologia cervicovaginal, o prova de Papanicolau, permet detectar i identificar canvis anormals en les cèl·lules del coll de l'úter produïdes pel VPH abans que es pugui desenvolupar un càncer. La prova es realitza de forma ràpida i s'agafa una mostra de les cèl·lules de la paret del coll de l'úter amb una petita espàtula a través de la vagina, sense dolor i sense causar molèsties.[5]
Actualment, es recomana fer periòdicament la citologia cervicovaginal a les dones d'entre vint-i-cinc a seixanta-cinc anys que siguin sexualment actives, i també a les dones que presenten infecció pel VIH (segons el cas, cada tres, sis o dotze mesos), atès que tenen un risc més alt de desenvolupar càncer genital.[5]
Fins fa poc es recomanava realitzar aquesta prova un cop a l'any. Però avui dia se sap que si els resultats de les dues últimes citologies són normals, la citologia cervicovaginal practicada cada tres anys ofereix el mateix nivell de seguretat en la prevenció que la realitzada anualment. Si la citologia demostra la presència de VPH, el metge o la metgessa pot demanar altres proves com una colposcòpia, que permet examinar el coll de l'úter a través d'una lupa i prendre'n mostres[5]
Tractament[modifica]
Actualment, no hi ha cap tractament específic per a la infecció pel VPH.[6][7][8] No obstant això, la infecció vírica sol ser eliminada a nivells indetectables pel sistema immunitari.[9] Segons els Centres per al Control i Prevenció de Malalties, el sistema immunitari del cos elimina el VPH de manera natural en dos anys en el 90% dels casos.[6] Tanmateix, els experts no estan d'acord sobre si el virus s'elimina o es redueix a nivells indetectables, i és difícil saber quan és contagiós.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Vacuna del virus del papil·loma humà
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Preguntes més freqüents sobre el virus del papil·loma humà
- ↑ Parkin DM «The global health burden of infection-associated cancers in the year 2002». Int. J. Cancer, vol. 118, 12, 2006, pàg. 3030–44. DOI: 10.1002/ijc.21731. PMID: 16404738.
- ↑ 4,0 4,1 «Human Papillomavirus». Microbiology Spectrum. American Society of Microbiology, vol. 4, 4, August 2016, pàg. 177–195. DOI: 10.1128/microbiolspec.dmih2-0001-2015. PMID: 27726787.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Papil·loma humà». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- ↑ 6,0 6,1 «Genital HPV Infection Fact Sheet». Centers for Disease Control and Prevention (CDC), 10-04-2008. Arxivat de l'original el 11 September 2012. [Consulta: 13 novembre 2009].
- ↑ «HPV Vaccine Information For Young Women». Centers for Disease Control and Prevention (CDC), 26-06-2008. Arxivat de l'original el 26 October 2009. [Consulta: 13 novembre 2009].
- ↑ American Cancer Society. «What Are the Risk Factors for Cervical Cancer?». Arxivat de l'original el 19 February 2008. [Consulta: 21 febrer 2008].
- ↑ «Cure for HPV». Webmd.com. Arxivat de l'original el 18 August 2010. [Consulta: 29 agost 2010].
- ↑ «Answering frequently asked questions about HPV». Sexually Transmitted Diseases, vol. 30, 3, March 2003, pàg. 193–4. DOI: 10.1097/00007435-200303000-00002. PMID: 12616133.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virus del papil·loma humà |
- «Papil·loma humà». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
- Preguntes més freqüents sobre el virus del papil·loma humà a la web de la Generalitat de Catalunya
- Vacuna del virus del papil·loma humà a la web de la Generalitat de Catalunya
- Article sobre el virus del papil·loma humà[Enllaç no actiu] article de Carmina Solano publicat a El Punt, pàg 9, 3 de desembre de 2008
- Recull d'articles relacionats amb el VPH[Enllaç no actiu] realitzat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO) (castellà)
- ICO Information Centre on HPV and Cancer