Vladímir Makogónov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVladímir Makogónov

Vladímir Makogónov cap al 1938. Modifica el valor a Wikidata
Nom originalVladímir Andréievitx Makogónov
Владимир Андреевич Макогонов
Biografia
Naixement27 agost 1904 Modifica el valor a Wikidata
Naxçıvan (Azerbaidjan) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 gener 1993 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Bakú (Azerbaidjan) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBakú Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Es coneix perEntrenador de Garri Kaspàrov
Activitat
OcupacióJugador i entrenador d'escacs
AlumnesVladímir Baguírov Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaRússia
Azerbaidjan
Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional (1950)
Gran Mestre (honorífic) (1987)
Altres
TítolMestre Internacional (1950)
Gran Mestre (honorífic) (1987)
Premis

Vladímir Andréievitx Makogónov, (en rus: Владимир Андреевич Макогонов); (27 d'agost de 1904 - 2 de gener de 1993) va ser un jugador i entrenador d'escacs soviètic, nascut a Nakhtxivan, (actualment Azerbaidjan), tot i que va viure a Bakú durant gran part de la seva vida. Va obtenir el títol de Mestre Internacional el 1950, i se li va concedir el títol de Gran Mestre honorífic el 1987.[1]

Makogónov mai va ser molt conegut fora de l'URSS, però va ser molt respectat al seu país com a jugador i entrenador. Va ser un dels jugadors més forts dels anys 1940: Chessmetrics calcula la seva puntuació històrica més alta com 2735 a l'octubre de 1945 i la seva millor posició en la classificació mundial històric com a cinquè al juliol de 1945.[2]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Resultats destacats en competició[modifica]

Els seus resultats més notables en torneigs foren un empat als llocs 3r-6è amb Viatxeslav Ragozin, Andor Lilienthal i Grigori Löwenfisch al torneig de Leningrad-Moscou (1939) darrere de Salomon Flohr i Samuel Reshevsky[3] i una segona plaça a Sverdlovsk (1943) darrere de Mikhaïl Botvínnik, però davant de Vassili Smislov i Issaak Boleslavski. El 1942, va derrotar Salo Flohr en un matx a dotze partides celebrat a Bakú, amb un marcador de 7½-4½. El 1944 fou 6è al 13è Campionat de l'URSS a Moscou.[4]

El 1945 va jugar al novè tauler de l'equip soviètic en el matx per ràdio per equips entre els Estats Units i l'URSS, derrotant Abraham Kupchik per 1½-½.[5][6]

Va deixar de jugar en competició en els anys 1950. Va ser cinc cops campió de l'Azerbaidjan des de 1947 fins a 1952 i va participar en vuit Campionats de l'URSS entre 1927 i 1947, en els quals el seu millor resultat va ser un 4t lloc en solitari el 1937 i un empat per la quarta plaça el 1939.[1]

Estil de joc i contribució a la teoria dels escacs[modifica]

Com a jugador, Makogónov va ser conegut pel seu estil posicional. Va fer diverses contribucions a la teoria d'obertures; hi ha una Variant Makogónov a la defensa índia de rei (1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 Ag7 4.e4 d6 5.h3) i en la defensa Grünfeld (1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 d5 4.Cf3 Ag7 5.e3 0-0 6.b4). Va ajudar a desenvolupar el Sistema Tartakower del gambit de dama, que és anomenat per algunes fonts sistema Tartakower-Makogónov-Bondarevski.

Entrenador d'escacs[modifica]

Makogónov també va ser molt conegut com a entrenador d'escacs. Va ajudar Vassili Smislov a preparar el seu matx pel Campionat del món de 1957 contra Mikhaïl Botvínnik. Entrenà en Vladímir Baguírov i en Génrikh Txepukaitis[7] i per recomanació de Botvínnik, va esdevenir un dels primers professors de Garri Kaspàrov.[8] El seu germà, Mikhaïl Makogónov (1900-1943),[9][10] va ser també un mestre d'escacs; ambdós van empatar en el primer lloc al campionat d'escacs de Bakú el 1923.[11] Makogónov va morir el 2 de gener de 1993 als 89 anys.

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Vladímir Makogónov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 2 octubre 2010].
  2. ↑ Jeff Sonas, "Perfil del jugador a Chessmetrics: Vladímir Makogonov."
  3. ↑ «Torneig de Leningrad/Moscou 1939». 365Chess. [Consulta: 1r abril 2014].
  4. ↑ «Taula de classificació i resultats del 13è Campionat d'escacs de la Unió Soviètica». webcitation.org. Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 9 setembre 2015].
  5. ↑ Wall, Bill. «USA vs USSR radio match, 1945» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-10-28. [Consulta: 23 abril 2013].
  6. ↑ «Quadre d'emparellaments i resultats del Matx d'escacs per ràdio Estats Units - URSS de 1945» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 23 abril 2013].
  7. ↑ Misha Savinov, "Entrevista amb Valeri Tsaturian." Chesscafe.com (anglès)
  8. ↑ Stephen Ham, "El Jove Rei."
  9. ↑ Bill Wall, "Els escacs durant la segona Guerra Mundial."
  10. ↑ Partides de Mikhaïl Makogónov a «365chess.com». [Consulta: 2 octubre 2010]. (anglès)
  11. ↑ «Bill Wall, "Història dels escacs russos."». Arxivat de l'original el 2009-10-28. [Consulta: 2 octubre 2010].

Enllaços externs[modifica]

  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 2 octubre 2010]. (anglès)
  • Vladímir Makogónov a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 2 octubre 2010] (anglès)
  • Partides de Vladímir Makogónov a «365chess.com». [Consulta: 2 octubre 2010]. (anglès)
  • Estimació Elo de Vladímir Makogónov a «chessmetrics.com». [Consulta: 2 octubre 2010]. (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vladímir_Makogónov&oldid=32224499»