Vostok 2

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula vol espacialVostok 2
Vostok2patch.png
Vostok spacecraft.jpg Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiónau tripulada, Vostok i vol espacial tripulat Modifica el valor a Wikidata
OperadorSoviet Union-1964-stamp-Vladimir Mikhailovich Komarov.jpg   programa espacial soviètic Modifica el valor a Wikidata
Designació Harvard1961 Tau 1 Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1961-019A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT00168 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió1 dia, 1 hora i 18 minuts Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Nau espacialVostok Modifica el valor a Wikidata
FabricantEnérguia Modifica el valor a Wikidata
Massaenlairament:
4.731 kg Modifica el valor a Wikidata
Tripulació
Gherman Titov 2.jpg Modifica el valor a Wikidata
IndicatiuОрёл (Oryol) Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data6 agost 1961
LlocPlataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentVostok-K Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Aterratge
Data7 agost 1961
LlocKrasni Kut
50° 51′ 10″ N, 47° 01′ 14″ E / 50.85276°N,47.02048°E / 50.85276; 47.02048 Modifica el valor a Wikidata

Vostok 2 (rus: Восток-2, Orient 2 o Est 2) va ser una missió espacial soviètica que va transportar el cosmonauta Gherman Titov en òrbita durant un dia complet el 6 d'agost de 1961 per estudiar els efectes d'un període més prolongat d'ingravidesa en el cos humà.[1] Titov va orbitar la Terra 17 vegades, superant l'única òrbita de Iuri Gagarin en el Vostok 1 − així com els vols espacials suborbitals dels astronautes americans Alan Shepard i Gus Grissom a bord de les seves missions respectives Mercury-Redstone 3 i 4. En efecte, el nombre d'òrbites i el temps de vol de Titov no seria superat per un astronauta americà fins al Mercury-Atlas 9 amb Gordon Cooper el maig de 1963.

El vol va ser un èxit gairebé complet, entelat només per un escalfador que sense voler s'havia apagat abans de l'enlairament i va permetre que la temperatura dins caigués a 10 °C,[2]:113 un atac del síndrome d'adaptació a l'espai, i una reentrada problemàtica quan el mòdul de reentrada no es va separar fàcilment del mòdul de servei.[3]

A diferència de Iuri Gagarin en el Vostok 1, Titov va prendre el control manual de la nau per un curt temps. Un altre canvi es va produir quan els soviètics van admetre que Titov no va aterrar amb la seva nau espacial. Titov va afirmar en una entrevista que va ser expulsat de la seva càpsula com una prova d'un sistema d'aterratge alternatiu; ara se sap que tots els aterratges del programa Vostok es van realitzar d'aquesta manera.[1][4]

La càpsula de reentrada va ser destruïda durant el desenvolupament de la nau espacial Voskhod.[2]:117

En 2013, Titov segueix sent la persona més jove que ha arribat a l'espai. Va ser un mes abans dels 26 anys en el llançament.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «The First Day In Orbit» (PDF). Flight. Iliffe Transport Publications [London], vol. 80, 2736, 17-08-1961, pàg. 208 [Consulta: 12 març 2009].
  2. 2,0 2,1 Francis French; Colin Burgess. Into That Silent Sea: Trailblazers of the Space Era, 1961-1965. Lincoln, Nebr.: University of Nebraska Press, 2007. ISBN 978-0-8032-1146-9. OCLC 71210133. 
  3. Grahn, Sven. «The flight of Vostok-2». Sven's Space Place. [Consulta: 12 març 2009].
  4. Ezell, Edward Clinton; Ezell, Linda Neuman «The Partnership: A History of the Apollo-Soyuz Test Project». NASA History Series. NASA, NASA Special Publication-4209, 1978 [Consulta: 17 març 2009].
  5. Wade, Mark. «Astronaut Statistics». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 12 març 2009].