Vostok 2

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula vol espacialVostok 2
Vostok2patch.png
Gherman Titov 2.jpg
Tipus de missió nau tripulada, Vostok i vol espacial tripulat
Operador OKB-1
Designació Harvard 1961 Tau 1
COSPAR ID 1961-019A
Núm. SATCAT 168
Duració de la missió 1 dia, 1 hora, 18 minuts
Òrbites realitzades 17,5
Propietats de la nau espacial
Nau espacial Vostok-3KA No.4
Fabricant OKB-1
Massa de llançament 4731 kg[1]
Tripulació
Gherman Titov 2.jpg
Tripulants 1
Membres
Indicatiu Орёл (Oryol - "Àgila")
Inici de la missió
Data de llançament 6 d'agost de 1961, 06:00  UTC
Vehicle de llançament Vostok-K 8K72K
Lloc de llançament Baikonur 1/5[2]
Fi de la missió
Data d'aterratge 7 d'agost de 1961, 07:18  UTC
Lloc d'aterratge Krasny Kut
50° 51′ 10″ N, 47° 01′ 14″ E / 50.85276°N,47.02048°E / 50.85276; 47.02048[3]
Paràmetres orbitals
Tipus d'òrbita Geocèntrica
Règim Baixa terrestre
Periàpside 183 km
Apoàpside 244 km[4]
Inclinació 64,93 graus
Període 88,46 minuts

Programa Vostok
Vols tripulats
Modifica dades a Wikidata

Vostok 2 (en rus: Восток-2, Orient 2 o Est 2) va ser una missió espacial soviètica que va transportar el cosmonauta Gherman Titov en òrbita durant un dia complet el 6 d'agost de 1961 per estudiar els efectes d'un període més prolongat d'ingravidesa en el cos humà.[1] Titov va orbitar la Terra 17 vegades, superant l'única òrbita de Iuri Gagarin en el Vostok 1 − així com els vols espacials suborbitals dels astronautes americans Alan Shepard i Gus Grissom a bord de les seves missions respectives Mercury-Redstone 3 i 4. En efecte, el nombre d'òrbites i el temps de vol de Titov no seria superat per un astronauta americà fins al Mercury-Atlas 9 amb Gordon Cooper el maig de 1963.

El vol va ser un èxit gairebé complet, entelat només per un escalfador que sense voler s'havia apagat abans de l'enlairament i va permetre que la temperatura dins caigués a 10 °C,[5]:113 un atac del síndrome d'adaptació a l'espai, i una reentrada problemàtica quan el mòdul de reentrada no es va separar fàcilment del mòdul de servei.[6]

A diferència de Iuri Gagarin en el Vostok 1, Titov va prendre el control manual de la nau per un curt temps. Un altre canvi es va produir quan els soviètics van admetre que Titov no va aterrar amb la seva nau espacial. Titov va afirmar en una entrevista que va ser expulsat de la seva càpsula com una prova d'un sistema d'aterratge alternatiu; ara se sap que tots els aterratges del programa Vostok es van realitzar d'aquesta manera.[1][7]

La càpsula de reentrada va ser destruïda durant el desenvolupament de la nau espacial Voskhod.[5]:117

En 2013, Titov segueix sent la persona més jove que ha arribat a l'espai. Va ser un mes abans dels 26 anys en el llançament.[8]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «The First Day In Orbit» (PDF). Flight. Iliffe Transport Publications [London], vol. 80, 2736, 17-08-1961, pàg. 208 [Consulta: 12 març 2009].
  2. «Baikonur LC1». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 4 març 2009].
  3. «Google Maps - Vostok 2 Landing Site - Monument». [Consulta: 25 desembre 2010].
  4. «Missiles and Spaceflight» (PDF). Flight. Iliffe Transport Publications [London], vol. 80, 2741, 21-09-1961, pàg. 467 [Consulta: 12 març 2009].
  5. 5,0 5,1 Francis French; Colin Burgess. Into That Silent Sea: Trailblazers of the Space Era, 1961-1965. Lincoln, Nebr.: University of Nebraska Press, 2007. ISBN 978-0-8032-1146-9. OCLC 71210133. 
  6. Grahn, Sven. «The flight of Vostok-2». Sven's Space Place. [Consulta: 12 març 2009].
  7. Ezell, Edward Clinton; Ezell, Linda Neuman «The Partnership: A History of the Apollo-Soyuz Test Project». NASA History Series. NASA, NASA Special Publication-4209, 1978 [Consulta: 17 març 2009].
  8. Wade, Mark. «Astronaut Statistics». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 12 març 2009].