Walden 7: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de: 87.219.14.83 (discussió) fins l'última edició de: Cap Quadrat |
|||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
Les finestres exteriors tenen una peculiar forma semicircular i la seva distribució és irregular tot i que manté certa simetria. Sembla que amb elles es pretén trencar amb les línees rectes de l'edifici. La combinació de les línees rectes amb les circulars és constant en tot l'edifici. |
Les finestres exteriors tenen una peculiar forma semicircular i la seva distribució és irregular tot i que manté certa simetria. Sembla que amb elles es pretén trencar amb les línees rectes de l'edifici. La combinació de les línees rectes amb les circulars és constant en tot l'edifici. |
||
Tot i que l'exterior de l'edifici és d'un color vermell argilós, a l'interior es combina aquest color amb un blau intens. De color blau son les zones comunes de la planta baixa, els passadissos, les passarel·les, i les parets dels quatre patis interiors més grans (aquests, a més, tenen una font a la planta baixa). |
Tot i que l'exterior de l'edifici és d'un color vermell argilós, a l'interior es combina aquest color amb un blau intens. De color blau son les zones comunes de la planta baixa, els passadissos, les passarel·les, i les parets dels quatre patis interiors més grans (aquests, a més, tenen una font a la planta baixa).critian perez i paco torres |
||
== En l'actualitat == |
== En l'actualitat == |
||
Revisió del 19:21, 27 abr 2010
El Walden 7 és un edifici emblemàtic del Taller d'Arquitectura a Sant Just Desvern.
El projecte va néixer l'any 1970, intentant la materialització d'una utopia. L'edifici va ser dissenyat per a un grup de treball interdisciplinar format per enginyers, psicòlegs, filòsofs i arquitectes, entre els quals hi havia Anna i Ricard Bofill Leví, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano.
Construcció
Amb un pressupost notablement menor que els habitatges socials de l'època i un finançament atípic, el Walden 7 s'aixeca com un monument i un punt de referència de Sant Just Desvern (Barcelona). Hi han aproximadament 446 vivendes i hi resideixen uns 1.000 veïns.
L'edifici pretenia posar en pràctica la teoria de la Ciutat en l'espai. És com tot un barri que a més de tenir una extensió horitzontal també la té vertical. En total, l’edifici té 16 pisos (incloent la terrassa), i la superfície edificada total és de 31.140 m².
Es van fer evidents greus defectes en la construcció quan les rajoles de tota la façana van començar a caure. La promotora havia fet fallida. L'ajuntament es va negar a declarar l'edifici en ruïna, i es va quedar amb els terrenys propietat de la promotora que quedaven lliures per finançar l'alt cost de la reparació, que va costar uns 1.000 milions de pessetes (6 milions d'euros).
El 1995 es va inaugurar la rehabilitació de l'edifici, que es va lliurar de les xarxes de protecció i la imatge degradada que havia donat durant els darrers anys.
Formes i colors
El Walden està format per divuit torres que es desplacen des de la vertical de la seva base formant una corba i prenent contacte amb les torres contigües. El resultat és un laberint vertical amb set patis interiors comunicats en horitzontal i en vertical. La façana davantera té una forma semblant a una gran lletra «M». En canvi, en la façana posterior s'hi veu una doble «O».
Els habitatges es formen unint mòduls sensiblement quadrangulars de 30 m², podent-se crear des d'un estudi d'un sol mòdul fins a l'habitatge més gran, de quatre mòduls, en diferents nivells.
Les finestres exteriors tenen una peculiar forma semicircular i la seva distribució és irregular tot i que manté certa simetria. Sembla que amb elles es pretén trencar amb les línees rectes de l'edifici. La combinació de les línees rectes amb les circulars és constant en tot l'edifici.
Tot i que l'exterior de l'edifici és d'un color vermell argilós, a l'interior es combina aquest color amb un blau intens. De color blau son les zones comunes de la planta baixa, els passadissos, les passarel·les, i les parets dels quatre patis interiors més grans (aquests, a més, tenen una font a la planta baixa).critian perez i paco torres
En l'actualitat
Trenta anys més tard, «moltes persones han reformat l'interior dels pisos, però es manté el concepte original», explica l'alcalde, que afegeix que «la comunitat comparteix les il·lusions però manté la individualitat».
L'associació de veïns del Walden és a dia d'avui una de les més actives del municipi.
Referències
- Walden 7 – Habitatges Ricard Bofill
- Waldenites - Reportatge 30 minuts – TV3 3alacarta
- Edifici Walden – Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Galeria d'imatges
-
Façana
-
Entrada principal -
Vista dels balcons -
Vista d'un pati interior
Bibliografia
- Solé, Josep Lluís; Amigó, Jordi. Walden 7 i mig. Ajuntament de Sant Just Desvern, 1995.
- Parradimas, Ignacio «Walden 7 la utopía de una comunidad autónoma». Hogar y Arquitectura [Madrid], 177, 1976, p. 21–30.
- Miró i Rufà, Josep Maria «Walden 7». Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo [Barcelona], 111, p. 13–31.
- «Walden 7 par lui même». Arquitecturas Bis [Barcelona], 8, 1975, p. 30–32.
- «Walden 7 by Taller de Arquitectura: Ricardo Bofill». GA House [Barcelona], 1, 1976, p. 18–35.
- «Walden 7. Una realización de arquitectura con nuevas propuestas sobre viviendas». Jano Arquitectura [Barcelona], 34, 1976, p. 50–53.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walden 7 |