We Are Not Alone
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Edmund Goulding  |
| Protagonistes | |
| Producció | Hal B. Wallis i Henry Blanke |
| Dissenyador de producció | Carl Jules Weyl |
| Guió | James Hilton i Milton Krims |
| Música | Max Steiner |
| Fotografia | Tony Gaudio |
| Muntatge | Warren Low |
| Productora | First National Pictures |
| Distribuïdor | Warner Bros. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1939 |
| Durada | 112 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | We Are Not Alone (en)  |
| Gènere | drama i cinema romàntic |
    | |
We Are Not Alone és una pel·lícula dramàtica estatunidenca de 1939 dirigida per Edmund Goulding i protagonitzada per Paul Muni, Jane Bryan i Flora Robson. La pel·lícula està basada en la novel·la homònima de 1937 de James Hilton,[1] que va guionar ell mateix juntament amb Milton Krims.
Argument
[modifica]Un metge contracta una dona com a mainadera per al seu fill. Quan la seva dona es posa gelosa, la tragèdia consumeix tots els implicats.
Repartiment
[modifica]- Paul Muni com Dr. David Newcome
- Jane Bryan com Leni Krafft
- Flora Robson com Jessica Newcome
- Raymond Severn com Gerald Newcome
- Una O'Connor com Susan
- Henry Daniell com Sir Ronald Dawson
- Montagu Love com Major Millman
- James Stephenson com Sir William Clintock
- Stanley Logan com Sir Guy Lockhead
- Cecil Kellaway com Jutge
- Alan Napier com Ardiaca
- Eily Malyon com Muller de l'Ardiaca
- Crauford Kent com Dr. Stacey
- Billy Bevan com Mr. Jones
- Holmes Herbert com Inspector de policia
- Colin Kenny com George
- Ethel Griffies com Mrs. Raymond
- Olaf Hytten com Mr. Clark (sense acreditar)
Recepció
[modifica]Frank Nugent va elogiar la pel·lícula a la seva ressenya de The New York Times, escrivint "la seva [de James Hilton] We Are Not Alone sorgeix com una pel·lícula d'una tendresa i bellesa rara, compassiva i greu, posseïda sobretot de la qualitat de la serenor... de les pel·lícules més ben escrites de l'any, una de les millor dirigides i, per descomptat, una de les més brillantment interpretades".[1]