Vés al contingut

William Dickson (oficial de la RAF)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSir William Forster Dickson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Northwood (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 setembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
RAF Wroughton (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cap de l'Estat Major de la Defensa (Regne Unit)
1959 – 1959 – Lluís Mountbatten →
Cap de l'Estat Major de l'Aire
1953 – 1956
← John SlessorDermot Boyle (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióHaileybury and Imperial Service College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaviador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1916-1959
Carrera militar
LleialtatRegne Unit Regne Unit
Branca militarBandera d'Itàlia (1861-1946) Royal Air Force
Rang militarMariscal de la RAF Mariscal de la Royal Air Force
Comandant de (OBSOLET)Cap de l'Estat Major de la Defensa
Desert Air Force
ConflicteI Guerra Mundial
II Guerra Mundial:
Altres ocupacionsDirector de The Glass Sellers' Company
Premis


El Mariscal de la Royal Air Force Sir William Forster Dickson GCB KBE DSO AFC (24 de setembre de 1898 – 12 de setembre de 1987) va ser un aviador del Royal Naval Air Service durant la Primera Guerra Mundial, i un comandant superior de la Royal Air Force durant i després de la Segona Guerra Mundial. A finals de la dècada de 1950 serví com a primer Cap de l'Estat Major de la Defensa (CDS) del Regne Unit, sent el cap professional de les Forces Armades britàniques.

Biografia

[modifica]

Dickson va néixer a Northwood, al Middlesex.[1] Per part de mare era descendent directe de l'almirall Nelson.[1] Dickson va estudiar al Bowden House de Seaford (Sussex) i al Haileybury College.[1]

I Guerra Mundial i anys d'entreguerres

[modifica]

Dickson s'allistà al Royal Naval Air Service el 1916[2] i, després de completar l'entrenament de vol, serví com a pilot al RNAS Gran a l'illa de Grain.[2] Posteriorment, durant la guerra, serví com a pilot a bord del HMS Furious,[2] on realitzà tasques d'exploració, realitzant aterratges a coberta i participant en el primer bombardeig realitzat des d'un portaavions de la història. Va ser traslladat a la Royal Air Force en la seva creació a l'abril de 1918. Dickson passà les darreres setmanes de la guerra a bord del HMS Revenge, abans de ser traslladat al HMS Queen Elizabeth el 1919.[2]

A inicis de la dècada de 1920 Dickson passà ràpidament d'un destí a l'altre. Al març de 1920 va ser nomenat per l'estat major de RAF Gosport,[2] i dos mesos després va ser nomenat pilot del 210 Squadron,[2] destinat a Gosport i que feia poc que havia estat reformat. L'abril del 1921 Dickson tornà al mar a bord del portaavions HMS Argus[2] i, a l'inici de 1922 va ser enviat al Royal Aircraft Establishment a Farnborough, on serví com a pilot de proves.[2] La seva carrera no s'assentà fins a 1923. Al maig va ser nomenat Conseller de Personal del Vicecap de l'Estat Major de l'aire i Director d'Operacions i Intel·ligència, Comodor de l'Aire John Steel,[2] on va estar-se fins al juliol de 1926, en què va ser traslladat per malaltia al 56 Squadron[2] Al 1930 va ser nomenat Assistent Personal al Comandant de l'Aire de la RAF India.[2]

El gener de 1935 va ser nomenat comandant del 25 Squadron, unint-se a l'Estat Major Director a RAF Staff College, Bracknell al març de 1936.[2]

II Guerra Mundial

[modifica]

Quan esclatà la Segona Guerra Mundial, Dickson servia a l'Estat Major del Directori de Planificació amb rang de Comandant d'Ala.[2] Va ser destinat a l'Estat Major Conjunt de Planificació, que era un subcomitè del Comitè de Caps d'Estat Major i comportava realitzar el suport la planificació dictada per Winston Churchill i els principals comandants militars britànics.[3] Dickson serví en aquest destí durant els dos primers anys de la guerra, sent promogut a capità de grup a inicis de 1940 i sent nomenat Director de Planificació al març de 1941,[2] i sent promocionat a Comodor de l'Aire en funcions a l'abril de 1941.[2]

Al maig de 1942 Dickson prengué el càrrec d'Oficial Superior de l'Estat Major de l'Aire al Quarter General del Grup 9 (Caces);[2] però no va estar-se gaire temps en aquest càrrec. Al mes següent va ser nomenat Oficial comandant del Grup 9 i, algun temps després, va prendre el comandament del Grup 10.[2] Mentre que ocupava aquest càrrec, Dickson acompanyà el Comandant en Cap del Comandament de Caces Mariscal de l'Aire Leigh-Mallory, durant una visita al Quarter General de l'Aire al Desert Occidental. En tornar a la Gran Bretanya, va rebre l'ordre de formar el Grup 83,[2] que va ser el primer formar per un grup que serviria de model pels futurs grups que aviat formaria la Segona Força Aèria Tàctica, creada per la planejada invasió d'Europa.[4]

Portal amb Dickson a Itàlia al 1944.

Tot i que Dickson passà un temps considerable en planificar i preparar la invasió de l'Europa ocupada, no participà en les operacions. A finals de 1943 va ser promogut temporalment a vicemariscal de l'aire i, a l'abril de 1944 va rebre el comandament del Desert Air Force[2] (anteriorment el Quarter General de l'Aire del Desert Occidental), que estava operant a Itàlia després de la victòria aliada al nord d'Àfrica el 1943.

Cap a finals de 1944 Dickson tornà a Londres, assumint el càrrec d'Assisten al Cap de l'Estat Major de l'Aire (política), un càrrec que ocuparia fins a mitjans de 1946.[2]

Postguerra

[modifica]

El 1946 va ser nomenat Vicecap de l'Estat Major de l'Aire, comandant en cap de la RAF Mediterrània i Orient Mitjà el 1948 i Membre de l'Aire per Subministraments i Organització el 1950.[2]

Entre 1953 i 1955 serví com a Cap de l'Estat Major de l'Aire.[2] Com a tal va ser l'únic Cap de l'Estat Major de l'Aire que havia estat comissionat originàriament a la Royal Navy (Sir Frederick Sykes serví a la Navy un any, encara que originàriament havia estat a l'Exèrcit). Va ser el primer i únic President del Comitè de Caps d'Estat Major entre l'1 de gener de 1956 i l'1 de gener de 1959, quan esdevingué el primer Cap de l'Estat Major de la Defensa, càrrec que ostentà fins al juliol de 1959.[2]

En retirar-se treballà en diverses organitzacions de caritat, incloent la Royal Central Asian Society, l'Ex-Services Mental Welfare Society i la Forces Help Society.[5]

El Mariscal de la RAF William Dickson va morir a l'Hospital de la RAF de Wroughton, Wiltshire, el 12 de setembre de 1987.

Condecoracions

[modifica]

Dates de promoció

[modifica]

Royal Naval Air Service

[modifica]

Royal Air Force

[modifica]


Precedit per:
AM L H Slatter
Comandant del Grup 9
1942
Succeït per:
AM C H Steele
Precedit per:
AVM A H Orlebar
Comandant del Grup 10
21 de setembre de 1942–1943
Succeït per:
AM C H Steele
Precedit per:
grup de nova creació
Comandant del Grup 83
1943-1944
Succeït per:
ACM H Broadhurst
Precedit per:
ACM H Broadhurst
Comandant de la Desert Air Force
1944
Succeït per:
ACM R M Foster
Precedit per:
D Colyer
Assistent al Cap de l'Estat Major de l'Aire
1944 - 1946
Succeït per:
ACM Sir William Elliott
Precedit per:
ACM Sir Douglas Evill
Vicecap de l'Estat Major de l'Aire
1946 – 1947
Succeït per:
ACM Sir James Robb
Precedit per:
ACM Sir Charles Medhurst
Comandant de la RAF Mediterrània i Orient Mitjà
1948 – 1950
Succeït per:
ACM Sir John Baker
Precedit per:
ACM Sir George Pirie
Membre de l'Aire per Subministraments i Organització
1950-1952
Succeït per:
ACM Sir John Whitworth-Jones
Precedit per:
MRAF Sir John Slessor
Royal Air Force
Cap de l'Estat Major de l'Aire

1953-1955
Succeït per:
MRAF Sir Dermot Boyle
Precedit per:
càrrec de nova creació
Estat Major de la Defensa
President del Comitè de Caps d'Estat Major

1956-1958
Succeït per:
Càrrec re-denominat com a
Cap de l'Estat Major de la Defensa
Precedit per:
càrrec establert en re-denominar
el de President del Comitè
de Caps d'Estat Major
Estat Major de la Defensa
Cap de l'Estat Major de la Defensa

1959
Succeït per:
Admiral El Vescomte Mountbatten de Birmània

Referències

[modifica]