William Playfair

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaWilliam Playfair
Dades biogràfiques
Naixement 10 de març de 1759
Dundee
Mort 20 de juliol de 1823 (64 anys)
Covent Garden
Activitat professional
Camp de treball Economia
Ocupació Economista, matemàtic, enginyer i estadístic
Modifica dades a Wikidata

William Playfair (22 de setembre de 1759 - 11 de febrer de 1823) va ser un enginyer i economista polític escocès, fundador dels mètodes gràfics estadístics. [1]

Playfair va inventar quatre maneres de presentar gràficament la informació de manera ràpida i clara a través de diagrames: el 1786 el diagrama de punts i línies i el diagrama de barres per a representar dades econòmiques, i el 1801 el diagrama de sectors o la gràfica circular utilitzat per veure la relació de la part amb el tot.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Playfair va néixer a Escòcia l'any 1759 en plena època de la il·lustració, l'edat d'or de les arts, les ciències, la indústria i el comerç. Va ser el quart fill del reverend James Playfair de la parròquia de Liff i Benvie prop de la ciutat de Dundee, a Escòcia, i els seus germans eren, James Playfair, arquitecte i John Playfair, matemàtic. El seu pare va morir el 1722 quan William tenia 13 anys, deixant al seu germà gran John com a l'encarregat de cuidar la família i la seva educació. Després del seu aprenentatge amb Andrew Meikle, l'inventor de la màquina trilladora, es va convertir en dibuixant i en assistent personal.[3]

Playfair va tenir varietat de carreres, va ser constructor de molins, enginyer, dibuixant, comptable, inventor, orfebre, comerciant, corredor d'inversions, economista, estadista, traductor, publicista, especulador de terres, banquer, editor, periodista.... Quan va sortida de la companyia Watt l'any 1782, va establir un negoci de plateria i una tenda a Londres, però aquest va fracassar. L'any 1787 es va traslladar a París, i va participar en la presa de la Bastilla dos anys després. Va tornar a Londres el 1783, on va obrir un banc de seguretat que finalment també va fracassar. Des de 1775 va treballar com a escriptor, també es va dedicar a fer pamflets i va realitzar alguns treballs d'enginyeria.[4]

Treball[modifica | modifica el codi]

Ian Spence i Howard Wainer l'any 2001 descriuen a Playfair com a "enginyer, economista i pocavergonya" mentre que eminències escoceses el descriuen com a "un mecànic enginyós i un escriptor miscel·lani".[5]

Gràfic de barres[modifica | modifica el codi]

Dues dècades abans de les primeres realitzacions de Playfair, l'any 1765 Joseph Priestley havia creat la innovació de les primeres cartes de línia de temps, on s'utilitzaven barres individuals per visualitzar el temps de vida d'una persona i, el conjunt podia ser utilitzat per a comparar la vida útil d'una pluralitat de persones. Segons Beniger i Robyn (1978) "les línies de temps de Priestley van ser un èxit comercial i es van publicar a través d'una dotzena d'edicions".[6]

Diagrama biogràfic de William Playfair

Aquesta línia en el temps va inspirar a William Playfair a la invenció del diagrama de barres, que va aparèixer per primera vegada en el seu Atlas Comercial Polític, publicat l'any 1786.

Diagrama de barres de Playfair sobre les importacions i exportacions d'Escòcia

En aquest gràfic de barres es representen les importacions i exportacions d'un total de 17 països l'any 1781 a Escòcia. "Aquest gràfic de barres va ser la primera forma gràfica quantitativa que no localitza dades, ni l'espai, ni les coordenades i les taules o el temps, com feia la línia del temps de Priestley. Constitueix la solució al problema de la comparació quantitativa discreta".

Gràfiques[modifica | modifica el codi]

Diagrama de pastís de Playfair

Playfair, qui va argumentar que els gràfics comuniquen millor que les taules de dades, és acreditat com l'inventor de la línia, la barra i els gràfics circulars. Les seves línies del temps encara ara es presenten com a models de claredat.

Playfair va publicar per primera vegada l'Atlas Comercial i Polític a Londres l'any 1786. Aquest contenia 43 parcel·les de línies del temps i un gràfic de barres. S'ha descrit com la primera gran obra que contenia gràfics estadístics.

Playfair Statistical Brevary, que va publicar l'any 1801 a Londres, conté el que s'acredita com el primer gràfic circular.[7]    

Cicle de Playfair

La següent cita, coneguda com el "cicle de Playfair" ha arribat a tenir més notorietat que el "cicle de Tytler"

:... la riquesa i el poder mai han estat durant molt temps permanents en qualsevol lloc.

.... es transmeten per la faç de la terra,

alguna cosa així com una caravana de mercaders.

A la seva arribada cada cosa en troba verda i fresca;

mentre romanguin tot és bullici i abundància,

i, quan ha marxat, tot queda trepitjat, estèril i despullat.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Playfair Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Paul J. FitzPatrick (1960). "Leading British Statisticians of the Nineteenth Century". In: Journal of the American Statistical Association, Vol. 55, No. 289 (Mar., 1960), pp. 38-70
  2. Michael Friendly (2008). "Milestones in the history of thematic cartography, statistical graphics, and data visualization". pp 13-14. Retrieved 7 July 2008
  3. Ian Spence and Howard Wainer (1997). "Who Was Playfair?". In: Chance 10, p. 35–37.
  4. an Spence and Howard Wainer (1997). "Who Was Playfair?". In: Chance 10, p. 35–37.
  5. Ian Spence and Howard Wainer (2001). "William Playfair". In: Statisticians of the Centuries. C.C. Heyde and E. Seneta (eds.) New York: Springer. pp. 105–110.
  6. James R. Beniger and Dorothy L. Robyn (1978). "Quantitative graphics in statistics: A brief history". In: The American Statistician. 32: pp. 1–11.
  7. Edward R. Tufte (2001). The Visual Display of Quantitative Information. Chesire, CT: Graphics Press, p. 44.
  8. William Playfair (1807). An Inquiry into the Permanent Causes of the Decline and Fall of Powerful and Wealthy Nations, p. 102.