Vés al contingut

Womb

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaWomb
Fitxa
DireccióBenedek Fliegauf Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGerhard Meixner, András Muhi (en) Tradueix i Roman Paul (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióBenedek Fliegauf Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMax Richter Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPéter Szatmári Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeXavier Box (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Hongria Modifica el valor a Wikidata
Estrena2010 Modifica el valor a Wikidata
Durada111 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3.660.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ciència-ficció i drama Modifica el valor a Wikidata
Temaincest Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwomb-film.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1216520 Filmaffinity: 486070 Allocine: 143563 Rottentomatoes: m/womb Letterboxd: womb Allmovie: v526117 TCM: 773895 Metacritic: movie/womb TMDB.org: 59457 Modifica el valor a Wikidata

Womb és una pel·lícula de ciència-ficció i drama de 2010 de coproducció franco-alemanya-hongaresa escrita i dirigida per Benedek Fliegauf i protagonitzada per Eva Green i Matt Smith.[1]

Argument

[modifica]

La pel·lícula comença amb una dona embarassada (Eva Green) dient-li al seu fill nonat que el seu pare ha partit per sempre, però que junts començaran una nova vida. Es conta una història d'amor entre dos nens, Rebecca i Tommy, que es juren amor etern. Quan Rebecca marxa sobtadament al Japó amb la seva mare, els dos se separen. Dotze anys després, Rebecca torna com una dona jove per a descobrir que Tommy (Matt Smith) no sols la recorda, sinó que encara es preocupa profundament per ella. Els dos comencen una nova relació. Amb el pas del temps, totes dues històries comencen a entrellaçar-se.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

El director considera la història molt propera al mite d'Orfeu i Eurídice narrat a Les Metamorfosis d'Ovidi.[2] Va dir que se sent atret pel tema de la determinació genètica i no de la clonació en si mateix, dient: "En general, diria que la creença en l'efecte que tenen les característiques ambientals sobre les persones és extremadament exagerada, tant com el poder dels gens està infravalorat».[2]

La casa palafit on tenen lloc la majoria dels esdeveniments va ser construïda específicament per a la pel·lícula. Aquestes escenes es desenvolupen prop de Sankt Peter-Ording a Alemanya, a l'extrem oriental de la península Eiderstedt, banyada pel Mar del Nord. El director va definir la costa com "tan increïblement ampla i plana que desprèn una sensació d'eternitat". També es van rodar altres escenes al nord d'Alemanya, a l'illa Sylt, ubicacions considerades pel director perfectes durant els mesos d'hivern per donar a les escenes «la sensació de flotar que és el nucli de la pel·lícula».[2]

En general, el rodatge va durar uns dos mesos, des del 10 de març de 2009 fins al 4 de maig del mateix any.[3]

Recepció

[modifica]

Es va presentar a competició a la 63a edició del Festival Internacional de Cinema de Locarno.[4]

Crítiques

[modifica]

A Rotten Tomatoes, la pel·lícula ha rebut una valoració del 35%, basada en 20 ressenyes, amb una valoració mitjana de 4,9/10.[5]

A Metacritic, la pel·lícula té una puntuació de 48 sobre 100, basada en 8 crítics, que indica "crítiques mixtes o mitjanes".[6]

Boyd van Hoeij a Variety afirma: «Malgrat el tema inusual, la pel·lícula del director hongarès Benedek Fliegauf és molt convencional en la seva direcció i narrativa, almenys fins a les inquietants seqüències finals. [Fliegauf] és expert en expressar els temes fonamentals [de la pel·lícula] amb una taquigrafia visual elegant que és més poètica que fredament intel·lectual».[7]

Eric Kohn a indieWire.com diu: «L'actuació de l'Eva Green, centrada en la seva expressió perpètuament satisfeta mentre veu créixer el seu xicot, té els seus calfreds inquietants. Però Fliegauf confia massa en l'ús del silenci, donant lloc a una manca de força, en lloc d'un silenci líric o de suspens».[1]

Ray Bennett de The Hollywood Reporter escriu «Si el director i guionista hongarès, que treballava en anglès, hagués volgut colpejar amb més valentia, les respostes a aquestes preguntes haurien tingut força i la pel·lícula hauria pogut esdevenir més que una premissa intrigant i imatges boniques».[8]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]