Max Richter

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMax Richter
Max Richter at Cadogan Hall (portrait).jpg
Biografia
Naixement 22 març 1966 (53 anys)
Hamelín (Alemanya)
Formació Universitat d'Edimburg
Activitat
Ocupació Compositor, músic, pianista i compositor de bandes sonores
Activitat 1994 –
Instrument Piano
Discogràfica Deutsche Grammophon
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: nm2068037 Allocine: 201207 Allmovie: p300572 IBDB: 494075
Facebook: MaxRichterMusic Twitter: maxrichtermusic MySpace: maxrichtermusic Youtube: UC-n5eIZ0AecwjWyXYeSwXkA Souncloud: max-richter Spotify: 2VZNmg4vCnew4Pavo8zDdW iTunes: 54782697 Last fm: Max+Richter Musicbrainz: 509f20b2-5df3-4aec-9bbc-002131fb3f99 Songkick: 196980 Discogs: 171698 Allmusic: mn0000203592
Modifica les dades a Wikidata

Max Richter (Hamelín, Alemanya, 22 de març de 1966) és un productor, pianista i compositor britànic, d'origen alemany, de música clàssica i minimalista.

Biografia[modifica]

Max Richter va cursar estudis de composició i piano a la Universitat d'Edimburg, a la Reial Acadèmia de Música, i, més tard, amb Luciano Berio a Florència.

Quan va completar els seus estudis, Max va cofundar Piano Circus, un iconoclasta conjunt de música clàssica en el qual va interpretar durant deu anys al costat de noms com Arvo Pärt, Brian Eno, Philip Glass, Julia Wolfe i Steve Reich.

A la fi de la dècada dels noranta, va treballar amb alguns artistes de música electrònica, entre els quals destaca el conjunt Future Sound of London en l'àlbum "Dead Cities". Més tard, Max Richter va col·laborar amb ells durant un període de dos anys, contribuint també en els àlbums The Isness i The Peppermint Tree and Seeds of Superconsciousness. Max també va col·laborar amb el guanyador del premi Mercury Roni Size en la seva obra In the Mode.

Al juny del 2002, va llançar el seu primer àlbum en solitari: "Memoryhouse", gravat amb l'Orquestra Filharmònica de la BBC. Aquest àlbum seria seguit més tard, al març del 2003, per The Blue Notebooks, publicat amb lectures de Titlla Swinton en el segell discogràfic FatCat.

El 2005, va produir l'impressionant àlbum de retorn a l'escena musical actual de Vashti Bunyan: Lookaftering

El 2006 va veure la llum l'àlbum Songs from Before, basat en els textos de Haruky Murakami, que van ser llegits per Robert Wyatt. El mateix any, Max va començar a treballar en From the Art of Mirrors, una banda sonora per a les inèdites pel·lícules en súper 8 de Derek Jarman.

Els treballs més recents de Max Richter continuen portant al límit les nocions del que és la música clàssica. 24 Postcards in Full Colour, llançat a l'agost del 2008, és un treball experimental en el qual compon 24 tons per a telèfon.

Max Richter ha treballat àmpliament per a bandes sonores, instal·lacions i teatres; més recentment, en el seu àlbum Infra, amb el coreògraf Wayne MacGregor i Julian Opie per al Ballet Real de Londres.

Richter va ser nomenat el 2008 Compositor Europeu de l'Any per les seves partitures per a Vals Im Bashir, pel·lícula d'animació d'Ari Folman per la qual també va ser proposat com a candidat al Premi de França de la Música.

Actualment es troba treballant en bandes sonores per a pel·lícules europees i nord-americanes, com My Trip to Al-Qaeda (del guardonat per l'acadèmia Alex Gibney), Womb (dirigida per Benedek Fliegauf) i Last Word (de David McKenzie). Ha actuat últimament en el Hebbel-Theater de Berlín, la Union Chapel de Londres i el Festival de Burgos (Espanya).

En 2014 Max Richters col·labora en la banda sonora de la sèrie Leftovers. És de destacar les variacions del seu extraordinari tema Vladimir's Blues de l'àlbum The blue notebooks

Discografia per compte propi[modifica]

Àlbums d'estudi
Àlbum Any
Memoryhouse 2002
The Blue Notebooks 2004
Songs from Before 2006
24 Postcards in Full Colour 2008
Infra 2010
Recomposed by Max Richter: Vivaldi - The Four Seasons 2012
Sleep 2015
Three Worlds: Music from Woolf Works 2017

Música de cinema[modifica]

Pel·lícula Any Director Notes
Gender Trouble 2003 Roz Mortimer
Geheime Geschichten 2003 Christine Wiegand
Soundproof 2006 Edmund Coulthard
Work 2006 Jim Hosking
Butterfly 2007 Tracey Gardiner
Hope 2007 Stanislaw Mucha
Frankie Howerd: Rather You Than Me 2008 John Alexander
Henry May Long 2008 Randy Sharp
Vals Im Bashir 2008 Ari Folman Won "Best Composer" at the 21st Annual European Awards
Lost and Found 2008 Philip Hunt
Penelope 2009 Ben Ferris
La vie sauvage des animaux domestiques
(Die wilde Farm)
2009 Dominique Garing & Frédéric Goupil
The Front Line
(La prima linea)
2009 Renato De Maria
My Words, My Lies – My Love
(Lila, Lila)
2009 Alain Gsponer
When We Leave
(Die Fremde)
2010 Feo Aladağ Amb Stéphane Moucha
My Trip to Al-Qaeda 2010 Alex Gibney
Womb 2010 Benedek Fliegauf
Sarah's Key
(Elle s'appelait Sarah)
2010 Gilles Paquet-Brenner
The Gift 2010 Andrew Griffin Amb Hildur Guðnadóttir
How to Die in Oregon 2010 Peter D. Richardson
Perfect Sense 2011 David Mackenzie
Unforgivable 2011 André Téchiné
Nach der Stille 2011 Stephanie Bürger, Jule Ott
& Manal Abdallah
With Sven Kaiser
Edwin Boyd: Citizen Gangster 2011 Nathan Morlando
Jiro Dreams of Sushi 2011 David Gelb Amb Jiro Ono
The Patience Stone/Syngue Sabour 2012 Atiq Rahimi
Spanien 2012 Anja Salomonowitz
Lore 2012 Cate Shortland
Wadjda 2012 Haifaa Al-Mansour
Disconnect 2012 Henry-Alex Rubin
The Nun 2013 Guillaume Nicloux
The Congress 2013 Ari Folman
The Lunchbox 2013 Ritesh Batra
The Last Days on Mars 2013 Ruairí Robinson
The Mark of the Angels – Miserere 2013 Sylvain White
Prison Terminal: The Last Days of Private Jack Hall 2013 Edgar Barens
The Green Prince 2014 Nadav Schirman
96 hours 2014 Frédéric Schoendoerffer
Escobar: Paradise Lost 2014 Andrea Di Stefano
Testament of Youth 2014 James Kent
The Leftovers (TV series) 2014 Damon Lindelof, Tom Perrotta (executive producers)
Into the Forest 2015 Patricia Rozema
Morgan 2016 Luke Scott
Black Mirror (TV series) 2016 Joe Wright Episodi "Nosedive"
Arrival 2016 Denis Villeneuve On the Nature of Daylight used as a theme. Score by Jóhann Jóhannsson.
Miss Sloane 2016 John Madden
Taboo (TV series) 2017 Kristoffer Nyholm, Anders Engström
Hostiles 2017 Scott Cooper

Enllaços externs[modifica]