Max Richter

Max Richter

(2016)
Biografia
Naixement	22 març 1966 (58 anys) Hamelín (Alemanya)
Formació	Universitat d'Edimburg Bedford Modern School
Activitat
Lloc de treball	Berlín Edimburg
Ocupació	compositor, pianista, compositor de bandes sonores
Activitat	1994 -
Gènere	Postminimalisme i ambient
Instrument	Piano
Segell discogràfic	Deutsche Grammophon FatCat Records
Participà en
	Festival d'Atenes
Premis
(2008)  Premi del Cinema Europeu al millor compositor europeu, per l'obra Vals Im Bashir
Lloc web	maxrichtermusic.com

Max Richter (Hamelín, Alemanya, 22 de març de 1966) és un productor, pianista i compositor britànic, d'origen alemany, de música clàssica i minimalista.

Biografia

Max Richter va cursar estudis de composició i piano a la Universitat d'Edimburg, a la Reial Acadèmia de Música, i, més tard, amb Luciano Berio a Florència.

Quan va completar els seus estudis, Max va cofundar Piano Circus, un iconoclasta conjunt de música clàssica en el qual va interpretar durant deu anys al costat de noms com Arvo Pärt, Brian Eno, Philip Glass, Julia Wolfe i Steve Reich.

A la fi de la dècada dels noranta, va treballar amb alguns artistes de música electrònica, entre els quals destaca el conjunt Future Sound of London en l'àlbum "Dead Cities". Més tard, Max Richter va col·laborar amb ells durant un període de dos anys, contribuint també en els àlbums The Isness i The Peppermint Tree and Seeds of Superconsciousness. Max també va col·laborar amb el guanyador del premi Mercury Roni Size en la seva obra In the Mode.

Al juny del 2002, va llançar el seu primer àlbum en solitari: "Memoryhouse", gravat amb l'Orquestra Filharmònica de la BBC. Aquest àlbum seria seguit més tard, al març del 2003, per The Blue Notebooks, publicat amb lectures de Titlla Swinton en el segell discogràfic FatCat.

El 2005, va produir l'impressionant àlbum de retorn a l'escena musical actual de Vashti Bunyan: Lookaftering. 

El 2006 va veure la llum l'àlbum Songs from Before, basat en els textos de Haruki Murakami, que van ser llegits per Robert Wyatt. El mateix any, Max va començar a treballar en From the Art of Mirrors, una banda sonora per a les inèdites pel·lícules en súper 8 de Derek Jarman.

Els treballs més recents de Max Richter continuen portant al límit les nocions del que és la música clàssica. 24 Postcards in Full Colour, llançat a l'agost del 2008, és un treball experimental en el qual compon 24 tons per a telèfon.

Max Richter ha treballat àmpliament per a bandes sonores, instal·lacions i teatres; més recentment, en el seu àlbum Infra, amb el coreògraf Wayne MacGregor i Julian Opie per al Ballet Real de Londres.

Richter va ser nomenat el 2008 Compositor Europeu de l'Any per les seves partitures per a Vals Im Bashir, pel·lícula d'animació d'Ari Folman per la qual també va ser proposat com a candidat al Premi de França de la Música.

Actualment es troba treballant en bandes sonores per a pel·lícules europees i nord-americanes, com My Trip to Al-Qaeda (del guardonat per l'acadèmia Alex Gibney), Womb (dirigida per Benedek Fliegauf) i Last Word (de David McKenzie). Ha actuat últimament en el Hebbel-Theater de Berlín, la Union Chapel de Londres i el Festival de Burgos (Espanya).

En 2014 Max Richters col·labora en la banda sonora de la sèrie Leftovers. És de destacar les variacions del seu extraordinari tema Vladimir's Blues de l'àlbum The blue notebooks

Discografia per compte propi

Àlbums d'estudi

Àlbum	Any
Memoryhouse	2002
The Blue Notebooks	2004
Songs from Before	2006
24 Postcards in Full Colour	2008
Infra	2010
Recomposed by Max Richter: Vivaldi - The Four Seasons	2012
Sleep	2015
Three Worlds: Music from Woolf Works	2017

Música de cinema

Pel·lícula	Any	Director	Notes
Gender Trouble	2003	Roz Mortimer
Geheime Geschichten	2003	Christine Wiegand
Soundproof	2006	Edmund Coulthard
Work	2006	Jim Hosking
Butterfly	2007	Tracey Gardiner
Hope	2007	Stanislaw Mucha
Frankie Howerd: Rather You Than Me	2008	John Alexander
Henry May Long	2008	Randy Sharp
Vals Im Bashir	2008	Ari Folman	Won "Best Composer" at the 21st Annual European Awards
Lost and Found	2008	Philip Hunt
Penelope	2009	Ben Ferris
La vie sauvage des animaux domestiques (Die wilde Farm)	2009	Dominique Garing & Frédéric Goupil
The Front Line (La prima linea)	2009	Renato De Maria
My Words, My Lies – My Love (Lila, Lila)	2009	Alain Gsponer
When We Leave (Die Fremde)	2010	Feo Aladağ	Amb Stéphane Moucha
My Trip to Al-Qaeda	2010	Alex Gibney
Womb	2010	Benedek Fliegauf
Sarah's Key (Elle s'appelait Sarah)	2010	Gilles Paquet-Brenner
The Gift	2010	Andrew Griffin	Amb Hildur Guðnadóttir
How to Die in Oregon	2010	Peter D. Richardson
Perfect Sense	2011	David Mackenzie
Unforgivable	2011	André Téchiné
Nach der Stille	2011	Stephanie Bürger, Jule Ott & Manal Abdallah	With Sven Kaiser
Edwin Boyd: Citizen Gangster	2011	Nathan Morlando
Jiro Dreams of Sushi	2011	David Gelb	Amb Jiro Ono
The Patience Stone/Syngue Sabour	2012	Atiq Rahimi
Spanien	2012	Anja Salomonowitz
Lore	2012	Cate Shortland
La bicicleta verda	2012	Haifaa al-Mansour
Disconnect	2012	Henry-Alex Rubin
The Nun	2013	Guillaume Nicloux
The Congress	2013	Ari Folman
The Lunchbox	2013	Ritesh Batra
The Last Days on Mars	2013	Ruairí Robinson
The Mark of the Angels – Miserere	2013	Sylvain White
Prison Terminal: The Last Days of Private Jack Hall	2013	Edgar Barens
The Green Prince	2014	Nadav Schirman
96 hours	2014	Frédéric Schoendoerffer
Escobar: Paradise Lost	2014	Andrea Di Stefano
Testament of Youth	2014	James Kent
The Leftovers (TV series)	2014	Damon Lindelof, Tom Perrotta (executive producers)
Into the Forest	2015	Patricia Rozema
Morgan	2016	Luke Scott
Black Mirror (TV series)	2016	Joe Wright	Episodi "Nosedive"
Arrival	2016	Denis Villeneuve	On the Nature of Daylight used as a theme. Score by Jóhann Jóhannsson.
Miss Sloane	2016	John Madden
Taboo (TV series)	2017	Kristoffer Nyholm, Anders Engström
Hostiles	2017	Scott Cooper

Enllaços externs

• Lloc oficial
• Pàgina de Max Richter en Arxivat 2010-10-30 a Wayback Machine. FatCat Records Arxivat 2010-10-30 a Wayback Machine.
• Pàgina de Max Richter en The 61