Xènia Dyakonova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaXènia Dyakonova
Biografia
Naixement1985 Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, traductora, catedràtica, crítica literària, poeta Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ksénia Diàkonova, rus: Ксения Дьяконова, coneguda habitualment en català com a Xènia Dyakonova (Leningrad, actual Sant Petersburg, 1985) és poeta, traductora, crítica literària i professora d'escriptura. Dyakonova va néixer a Leningrad l'any 1985. L'any 1999 es trasllada a Barcelona, on estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. A partir de l'any 2001, publica nombroses seleccions de poemes a les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou i el 2003 publica el seu primer poemari en rus, Moià jisn' bez menià;[1] posteriorment, publica els reculls de poemes Kaníkuly (Vacances, 2007)[2] i Florianópol (2010).[3] L'any 2002 va rebre el premi de poesia jove Nóvie Imenà (Els Nous Noms), i l'any 2014 va ser premiada en el Certamen Joseph Brodsky en la modalitat de cicle poètic.

En català, l'any 2015, publica el recull de poemes Per l'inquilí anterior,[4] amb il·lustracions de Miguel Pang Ly i el 2020, Dos viatges.[5] Dyakonova ha traduït al català novel·les, assaigs, poemes i articles periodístics de diversos autors, entre els quals destaquen Anton Txèkhov, Mikhaïl Bulgàkov, Anna Politkóvskaia, Lev Tolstoi, Varlam Xalàmov i Aleksandr Kúixner.[6] L'any 2016 va rebre el Premi de traducció Vidal Alcover i l'any 2018 se li atorgà el Premi PEN Català de Traducció Literària, per la seva versió al català del poemari A banda i banda del petó, de Vera Pàvlova.[7] Ha col·laborat en la traducció d'antologies de poesia catalana moderna al rus i, en castellà, ha publicat traduccions dels poetes Lev Rubinstein, Nikolai Gumiliov, Borís Pasternak i Aleksandr Kúixner.

Com a crítica, és autora del pròleg del recull de contes Hi havia una vegada una dona que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre, de Liudmila Petruixévskaia,[8][9] ha col·laborat amb el suplement cultural del diari Avui entre els anys 2005 i 2015. Des del 2013 col·labora amb el suplement cultural del diari Ara i des del 2018 amb la revista digital La lectora.[10] El 2020 va publicar Apunts de literatura russa i un afegit polonès, un recull de textos sobre literatura russa i polonesa.[11]

Obres[modifica]

Poesia en català[modifica]

  • Per l'inquilí anterior (Genèric, 2015)
  • Dos viatges (Edicions del Buc, 2020)

Assaig

  • Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·ligraf, 2020)

Traduccions

Referències[modifica]

  1. ↑ Diàkonova, Ksénia. Moià jizn' bez menià. XXI Vek, Sant Petersburg, 2003. 
  2. ↑ Diàkonova, Ksénia. Kaníkuly. Gelikón-Plius, Sant Petersburg, 2007. 
  3. ↑ Diàkonova, Ksénia. Florinópol. Gelikón-Plius, Sant Petersburg, 2010. 
  4. ↑ Dyakonova, Xènia. Per l'inquilí anterior. Il·l. Miquel Pang Ly, Blind Books, 2015. 
  5. ↑ Dyakonova, Xènia. Dos viatges. Epíleg de Pere Gimferrer. Edicions del Buc, 2020, p. 139. ISBN 978-84-122103-0-9. 
  6. ↑ «Pàgina com a traductora a Visat». [Consulta: 1r abril 2021].
  7. ↑ «Xènia Dyakonova guanya el III premi Pen de Traducció». La Llança. El Nacional, 06-10-2018 [Consulta: 11 octubre 2018].
  8. ↑ «Xènia Dyakonova». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  9. ↑ Petruixévskaia, Liudmila. Hi havia una vegada una dona que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre. Trad. Miquel Cabal Guarro, Edicions del Periscopi, 2015. 
  10. ↑ «La lectora». [Consulta: 24 desembre 2020].
  11. ↑ Dyakonova, Xènia. Apunts de literatura russa i un afegit polonès. Cal·ligraf, 2000. ISBN 9788412212358. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xènia_Dyakonova&oldid=31130241»