Xènia Dyakonova
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1985  (35/36 anys)Sant Petersburg (Rússia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptora, crítica literària, catedràtica, traductora i poetessa |
| Gènere | Poesia |
Premis | |
Ksénia Diàkonova, en rus: Ксения Дьяконова, coneguda habitualment en català com a Xènia Dyakonova (Leningrad, actual Sant Petersburg, 1985) és poeta, traductora, crítica literària i professora d'escriptura. Dyakonova va néixer a Leningrad l'any 1985. L'any 1999 es trasllada a Barcelona, on estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. A partir de l'any 2001, publica nombroses seleccions de poemes a les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou i el 2003 publica el seu primer poemari en rus, Moià jisn' bez menià;[1] posteriorment, publica els reculls de poemes Kaníkuly (Vacances, 2007)[2] i Florianópol (2010).[3] L'any 2002 va rebre el premi de poesia jove Nóvie Imenà (Els Nous Noms), i l'any 2014 va ser premiada en el Certamen Joseph Brodsky en la modalitat de cicle poètic.
En català, l'any 2015, publica el recull de poemes Per l'inquilí anterior,[4] amb il·lustracions de Miguel Pang Ly i el 2020, Dos viatges.[5] Dyakonova ha traduït al català novel·les, assaigs, poemes i articles periodístics de diversos autors, entre els quals destaquen Anton Txèkhov, Anna Politkóvskaia, Lev Tolstoi, Varlam Xalàmov i Aleksandr Kúixner. L'any 2016 va rebre el Premi de traducció Vidal Alcover i l'any 2018 se li atorgà el Premi PEN Català de Traducció Literària, per la seva versió al català del poemari A banda i banda del petó, de Vera Pàvlova.[6] Ha col·laborat en la traducció d'antologies de poesia catalana moderna al rus i, en castellà, ha publicat traduccions dels poetes Lev Rubinstein, Nikolai Gumiliov, Borís Pasternak i Aleksandr Kúixner.
Com a crítica, és autora del pròleg del recull de contes Hi havia una vegada una dona que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre, de Liudmila Petruixévskaia,[7][8] ha col·laborat amb el suplement cultural del diari Avui entre els anys 2005 i 2015. Des del 2013 col·labora amb el suplement cultural del diari Ara i des del 2018 amb la revista digital La lectora.[9]
Referències[modifica]
- ↑ Diàkonova, Ksénia. Moià jizn' bez menià. XXI Vek, Sant Petersburg, 2003.
- ↑ Diàkonova, Ksénia. Kaníkuly. Gelikón-Plius, Sant Petersburg, 2007.
- ↑ Diàkonova, Ksénia. Florinópol. Gelikón-Plius, Sant Petersburg, 2010.
- ↑ Dyakonova, Xènia. Per l'inquilí anterior. Il·l. Miquel Pang Ly, Blind Books, 2015.
- ↑ Dyakonova, Xènia. Dos viatges (en català). Epíleg de Pere Gimferrer. Edicions del Buc, 2020, p. 139. ISBN 978-84-122103-0-9.
- ↑ «Xènia Dyakonova guanya el III premi Pen de Traducció». La Llança. El Nacional, 06-10-2018 [Consulta: 11 octubre 2018].
- ↑ «Xènia Dyakonova». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ Petruixévskaia, Liudmila. Hi havia una vegada una dona que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre. Trad. Miquel Cabal Guarro, Edicions del Periscopi, 2015.
- ↑ «La lectora». [Consulta: 24 desembre 2020].