Nikolai Leskov
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1831 (Julià) |
| Mort | 21 febrer 1895 (Julià) (64 anys) Sant Petersburg |
| Causa de mort | Asma |
| Sepultura | Literàtorskie mostkí |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, dramaturg, prosista, novel·lista, periodista, periodista d'opinió |
| Gènere | Novel·la, povest, conte, otxerk i skaz (en)  |
| Nom de ploma | М. Стебницкий |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Signatura  | |
    | |
Nikolai Semiónovitx Leskov (Николай Семёнович Лесков, (16 de febrer de 1831 — 5 de març de 1895) fou un periodista rus, novel·lista i escriptor de contes, que també escrigué sota el pseudònim M. Stebnitski.
Nascut a Gorokhovo, Oriol, començava la seva educació al Liceu Oriol. La mort del seu pare i la subsegüent pèrdua de la seva propietat heretada en un foc de 1846 forçaren el jove Nikolai a suspendre els seus estudis a l'edat de 15 anys. Leskov serví dos anys com a administratiu al tribunal penal d'Oriol i llavors fou transferit a Kíev com a auxiliar administratiu en l'oficina de reclutament de l'exèrcit. Allà visqué a la casa del seu oncle, que era un professor de medicina. Llegia àmpliament en els camps de filosofia i economia, estudiava polonès i ucraïnès, i s'uní als cercles de pensament liberal de la vella ciutat.
El 1853 es casà amb Olga Smirnova; tingueren un fill i una filla. Entre els anys 1857 i 1860 treballà en gestió immobiliària per a una empresa anglesa i viatjà a regions remotes de Rússia. Més tard, Leskov consideraria aquests anys com a crucials per al seu desenvolupament com a escriptor. Després de mudar-se a Moscou, se separà de la seva muller i començà a publicar articles en revistes. La seva carrera literària s'inicià en 1861 quan va començar a treballar per a un diari a Sant Petersburg. El seu primer treball de prosa Pogassee Delo, fou publicat l'any següent, i la seva primera novel·la, Nekuda, el 1864.
Innovador en l'ús del llenguatge,[1] els seus treballs principals inclouen El nòmada encantat (1873), Lady Macbeth de Mtsensk (1865) (que fou més tard convertit en una òpera), El conte sobre l'esquerrà guenyo de Tula i la puça d'acer (1881), i la novel·la El Clergat de Catedral (1872).
Com a escriptor i periodista en el turbulent 1860, ràpidament es guanyà la reputació de ser anti-nihilista. Alhora no era clarament un conservador, i aquesta negativa aparent a prendre partit li provocava dificultats econòmiques, pel fet que podria trobar pocs diaris disposats a publicar els seus treballs. Leskov va treballar en el Comitè Erudit del Ministeri d'Educació des de 1874. Se l'acomiadava el 1883 a causa dels seus punts de vista massa liberals. Després d'una crisi religiosa a mitjans de 1870, publicà unes quantes històries que qüestionaven el cristianisme ortodox.
Durant els últims anys de la dècada de 1880, la crítica creixent de Leskov a les doctrines de l'església començava a provocar l'atenció de censors. Sota la influència de Lev Tolstoi escrigué diverses històries que tractaven d'antigues llegendes de l'església antiga. Durant els seus darrers anys, Leskov patí d'angina de pit i càncer de pit.[2] Morí el 5 de març de 1895, a l'edat de 64 anys, i és enterrat a la necròpolis Literatorskiye Mostki al Cementiri de Volkovo, Sant Petersburg.
Els seus treballs, recopilats, foren publicats per primer cop entre 1902-03.[3] Després de la Revolució el seu treball es veia amb sospites, encara que Maksim Gorki anteriorment l'havia defensat.[4]
Anton Txékhov considerava Leskov en alguns aspectes el seu professor. Durant dècades Leskov no tingué aprovació oficial, en part a causa dels seus temes religiosos. Durant els anys 1940, van aparèixer dos reculls monogràfics erudits sobre les seves obres. Amb la publicació dels seus treballs recollits durant els anys 1950 i impressions noves i traduccions de les seves històries, Leskov s'ha assegurat la seva posició entre els escriptors clàssics russos essencials del segle xix.[4]
Bibliografia seleccionada[modifica]
- Овцебык (Bou d'Almesc) (1862)
- Nekuda (Cap Sortida) (1864)
- Lady Macbeth de Mtsensk (1865)
- Voitel'nica (Dona Guerrera) (1866)
- На ножах (Ganivets dibuixats) (1870)
- Смех и горе (El riure i la tristesa? (1871)
- Soboriane (El Clergat de Catedral) (1872)
- Запечатленный ангел (1872) (L'àngel segellat) (1872)
- Ocharovannyi strannik (El nòmada encantat) (1873)
- На краю света (En la fi del Món) (1875)
- El conte de l'esquerrà guenyo de Tula i la puça d'acer (1881)
- Пугало (Espantaocells) (1885)
- Человек на часах (L'home en el rellotge) (1887)
- Judol (Val de llàgrimes) (1892)
Traduccions al català[modifica]
- Leskov, Nikolai; Ll. Bertran i Pijoan i A. Markov (traductors). Antoni López. El Miracle de la muntanya : llegenda egípcia, 1920 (Col·lecció La Novel·la Estrangera, núm. 4). b16670929.
- Lady Macbeth del districte de Mtsenk. (Llibres de l'Avenç, 2014), traducció de Jaume Creus.
- L'Artista del tupè i altres relats. (Edicions de 1984, 2020), traducció de Xènia Dyakonova.
- La rialla i l'aflicció. (El Toll, 2023), traducció de Loïç Miquel Pérez.
Referències[modifica]
- ↑ Leskov, Nikolaĭ Semenovich. On the Edge of the World (en anglès). St Vladimir's Seminary Press, 1992, p. 9. ISBN 0881411183.
- ↑ «Nikolai Semenovich Leskov (1831-1895) - also wrote under the pseudonym of M. Stebnitskii». Arxivat de l'original el 2014-07-18. [Consulta: 18 febrer 2011].
- ↑ Leskov, Nikolai. The Enchanted Wanderer and Other Stories (en anglès). Random House, 2013, p. 13. ISBN 1448155940.
- ↑ 4,0 4,1 Barta, Peter I. Gender and Sexuality in Russian Civilisation (en anglès). Routledge, 2013, p. 105. ISBN 1134699301.
Enllaços externs[modifica]
- Kirjasto.sci.fi Arxivat 2014-07-18 a Wayback Machine., Nikolai Leskov a Pegasos
- Ilibrary.ru, Alguns texts de Nikolai Leskov en el rus original
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikolai Leskov |