Xamota
La xamota és un material granular onbtingut de la polvorització dels maons, pedres refractàries, o un altre producte ceràmic cuit. Té un alt percentatge de sílice i alúmina. També es pot fer, a altes temperatures, a partir d’argiles refractàries. Afegint xamota a l’argila en millora la textura, redueix la contracció i evita la formació d’esquerdes durant la cocció.
Propietats
La xamota té un contingut mínim del : 40% d’ alúmina, un 30% mínim de sílice, un 4% màxim d’òxid de ferro (III) , un 2% màxim d’òxid de calci i d’òxid de magnesi en total.[1]
El seu punt de fusió és d’un 178ºC. Absorbeix un màxim del 7% d’aigua.
Aplicacions
La xamota es fa servir en la fabricació d’objectes de terrissa i en escultura per a obtenir una textura rústega. Evita defectes com l’esquerdat i la laminació. Afegeixen resistència a la terrissa.
Com més fines siguin les partícules de la xamota, més estretament s’enllacen amb l’argila i més dens i fort serà el producte cuit final. [2]
Altres usos per la xamota és en el processament del varistor un metall-òxid d’ OZn.
En arqueologia
En arqueologia és diu xamota a la ceràmica que es troba esmicolada.
Referències
Notes
- ↑ Jain 2003, p. 82.
- ↑ Plantilla:Grog.
Bibliografia
- Jain, P. L. (2003), Principles of Foundry Technology (4th, revised ed.), Tata McGraw-Hill, ISBN 9780070447608, <http://books.google.com/?id=k1slD5MmhUMC>.
- Lidell, Macy Liddell (1922), Handbook of chemical engineering, Volume 1 (unknown, revised ed.), McGraw-Hill Book Company, ISBN B000UFRYQI Error en ISBN: caràcter no vàlid, <http://books.google.com/books?id=yd3QAAAAMAAJ&printsec=frontcover&dq=Handbook+of+chemical+engineering+liddell&hl=en&ei=ibitTqmgDMXmiALS59CtCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDIQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false>.