Xot oriental

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Xot oriental
Otus sunia
	;
Dades
Envergadura	48 cm
Nombre de cries	4,2
Període d'incubació de l'ou	24 dies
Estat de conservació
UICN	risc mínim
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Strigiformes
Família	Strigidae
Gènere	Otus
Espècie	Otus sunia ; (Hodgson, 1836)
Nomenclatura
Protònim	Scops sunia
Enregistrament
Subespècies
	Otus sunia distans (Friedmann & Deignan, 1939); Otus sunia japonicus (Temminck & Schlegel, 1844); ; Otus sunia leggei (Ticehurst, 1923); Otus sunia malayanus (Hay, 1845); Otus sunia modestus (Walden, 1874); Otus sunia nicobaricus (Hume, 1876); Otus sunia rufipennis (Sharpe, 1875); Otus sunia stictonotus (Sharpe, 1875); Otus sunia sunia (Hodgson, 1836);

El xot oriental^[2] (Otus sunia) és un ocell rapinyaire nocturn de la família dels estrígids (Strigidae).^[3]^[4] Habita l'Àsia meridional i Oriental, a l'extrem sud-est de Sibèria, est de la Xina, Taiwan, Corea, Japó, Indoxina, l'Índia, Sri Lanka i les illes Andaman i Nicobar. En hivern les poblacions més septentrionals migren cap al sud, arribant fins a la Península Malaia i Sumatra.^[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.^[6]

Referències

↑ Catalogue of Life^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
↑ «Xot oriental». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 257. ISBN 978-84-16728-37-4.
↑ GBIF (anglès)
↑ BirdLife International. «Oriental Scops-owl. Otus sunia» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 2 febrer 2023].

König, Weick i Becking, "Owls: A Guide to the Owls of the World". 1999. Yale University Press.