Xot oriental

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Xot oriental
Otus sunia
	;
Enregistrament
Dades
Envergadura	48 cm
Nombre de cries	4,2
Període d'incubació de l'ou	24 dies
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	22728969
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Strigiformes
Família	Strigidae
Gènere	Otus
Espècie	Otus sunia ; (Hodgson, 1836)
Nomenclatura
Protònim	Scops sunia
Subespècies
	Otus sunia distans (Friedmann & Deignan, 1939); Otus sunia japonicus (Temminck & Schlegel, 1844); ; Otus sunia leggei ( Ticehurst, 1923); Otus sunia malayanus (Hay, 1845); Otus sunia modestus (Walden, 1874); Otus sunia nicobaricus (Hume, 1876); Otus sunia rufipennis (Sharpe, 1875); Otus sunia stictonotus (Sharpe, 1875); Otus sunia sunia (Hodgson, 1836);

El xot oriental^[2] (Otus sunia) és un ocell rapinyaire nocturn de la família dels estrígids (Strigidae).^[3]^[4] Habita l'Àsia Meridional i Oriental, a l'extrem sud-est de Sibèria, est de la Xina, Taiwan, Corea, Japó, Indoxina, Índia, Sri Lanka i les illes Andaman i Nicobar. En hivern les poblacions més septentrionals migren cap al sud, arribant fins a la Península Malaia i Sumatra.^[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.^[6]

Referències[modifica]

↑ Catalogue of Life (anglès)
↑ «Xot oriental». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, gener 2023. [Consulta: 17 gener 2023].
↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 257. ISBN 978-84-16728-37-4.
↑ GBIF (anglès)
↑ BirdLife International. «Oriental Scops-owl. Otus sunia» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 2 febrer 2023].

König, Weick i Becking, "Owls: A Guide to the Owls of the World". 1999. Yale University Press.