Yaël André

De Viquipèdia
Infotaula de personaYaël André
Biografia
Naixement1967 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Area metropolitana de Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Lliure de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirectora de cinema, productora de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1715455 Allocine: 38921 Modifica el valor a Wikidata

Yaël André (Brussel·les, 1967) és una directora de cinema, productora de cinema i guionista belga nascuda a Brussel·les el 1967.[1]

Vida i obra[modifica]

Yaël André va passar la seva infància al Marroc i després va anar a viure a Brussel·les, a on va estudiar Filosofia i Guió. Després de graduar-se va anar a viure a Berlín, a on va treballador de documentalista en la història del cinema documental d'Alemanya Oriental, al mateix temps que va començar a treballar en els seus propis films i instal·lacions en vídeo.[1]

Estil[modifica]

Segons ella mateixa, Yaël André és admiradora de Jacques Tati, Buster Keaton i del cinema burlesc primitiu,[2] el seu cinema es caracteritza per una barreja de ficció i d'imatges documentals [3] i segons Philippe Simon, de Cinergie, per l'ús de la improvisació i de l'humor.[4]

Obres[modifica]

  • 1991: La Poésie du verre d'eau.
  • 1995: Sida et nutrition.
  • 1998: Histoires d'amour.[5]
  • 2002: Bureau des Inventaires systématiques de la mémoire résiduelle.[6]
  • 2003: Les Filles en orange.[7]
  • 2006: Portrait d'une rue avec ses habitants.
  • 2007: Chats errants (Zones temporaires d'inutilité).[8]
  • 2008: Conversations avec Yaël André con Vincent Dieutre, 2008[9][10]
  • 2013: Quand je serai dictateur.[11]
  • 2013: Mes entretiens filmés, 2013[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Yaël André». film festival rotterdam. [Consulta: 2 juny 2014].
  2. Yaël André entrevistada per Richard Olivier, "Yaël André" in Big Memory Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine., a RTBF, abril del 2012. (francès)
  3. «Pour moi, la distinction "fiction-documentaire", ça n'a aucun intérêt», Yaël André entrevistada per Richard Olivier Arxivat 2014-04-13 a Wayback Machine.
  4. Philippe Simon, Quand je serai dictateur de Yaël André a Cinergie, juliol de 2013.
  5. Fitxa tècnica i crítica feta per Philippe Simon a Cinergie cinergie.be, juny de 1998.
  6. Fitxa tècnica i crítica feta per Philippe Simon a Cinergie [1], desembre de 2003.
  7. Fitxa tècnica feta per Philippe Simon a Cinergie [2], juny de 2003.
  8. Fitxa tècnica feta per Philippe Simon a Cinergie Idem, marc de 2007.
  9. [3] Canal+
  10. [4] Centre Pompidou
  11. compte-rendu par Philippe Simon de Cinergie [5], juliol de 2013.
  12. «Yaël André». IMDb. [Consulta: 2 juny 2014].