Yan Lianke

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaYan Lianke
Yan Lianke 20100328 Salon du livre de Paris 2.jpg
(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1958 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Song County (RP Xina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióHenan University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, catedràtic, militar i traductor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Renmin de la Xina Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Xinès Modifica el valor a Wikidata
Premis

Yan Lianke (xinès tradicional: 閻連科, xinès simplificat: 阎连科, pinyin: Yán Liánkē; Song, Henan, 24 d'agost del 1958) és un dels autors més destacats de la Xina contemporània.[1][2]

Procedent d'una família pagesa en una regió empobrida de la província de Henan, va trobar en la literatura l'eina per a promocionar-se. Va esmolar la seva ploma escrivint propaganda per a l'exèrcit xinès. Avui, és un dels escriptors més crítics i controvertits del país, tot i ser membre del Partit Comunista.[1][2] Deu de les seues novel·les romanen inèdites a la Xina Continental,[1] fet que no li ha impedit rebre nombrosos premis tant de la comunitat literària xinesa com de la internacional (en el seu país ha estat guardonat amb els premis Lu Xun i Lao She).

Entre els seus llibres traduïts al castellà destaquen Los besos de Lenin (Automática, 2015) i la seva darrera novel·la, Los cuatro libros (Galaxia Gutenberg, 2016), nominada al Man Booker International Prize.[3] També és autor d'obres d'assaig. En l'actualitat viu a Beijing.

El 13 d'octubre de 2016, el professor Manel Ollé de la UPF va entrevistar Yan Lianke en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).[4]

Publicacions[modifica]

  • 炸裂志 ; pinyin:Zhàliè zhì ( Relat d'un esclat). 2013.
  • 风雅颂 ; pinyin: Fengya song (Oda refinada), Jujiangsu People’s Publishing House, 2008
  • 没有边界的跨越 ; pinyin:Meiyou bianjie de kuayue ( No hi ha pas fronterer], Yangtze Art and Literature Press, 2005.
  • 受活 ; pinyin: Shou huo (Sofrir la vida), Chunfeng Art and Literature Press, 2004.
  • 最后一名女知青 ; pinyin: Zuihou Yiming Nu Zhiqing ( La darrera noia educada], Shidai Times Art and Literature Press, 2003.
  • 潘金莲逃离西门镇 ; pinyin: Pan Jinlian taoli Ximen zhen ( Pan Jinlian fugí de l'assetjament de Ximen). Shidai Times Art and Literature Press, 2003.
  • 夏日落 ; pinyin: Xia ri luo (Cap al tard a l'estiu), Chunfeng Art and Literature Press, 2002.
  • 日光流年 ; pinyin: Riguang liunian (Dies de claror efímera). Shidai Times Art and Literature Press, 2001.
  • 坚硬如水 ; pinyin: Jianying ru shui (. La duresa de l' aigua], Yangtze Art and Literature Press,  2001.
  • 四书; pinyin: Sishu (Els Quatre Llibres)[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Yan Lianke: «China era más tolerante hace diez años»». Diari ABC, 21-11-2020. [Consulta: 26 novembre 2020].
  2. 2,0 2,1 Fan, Jiayang. «Yan Lianke’s Forbidden Satires of China». The New Yorker, 08-10-2018. [Consulta: 26 novembre 2020].
  3. Yan Lianke al CCCB
  4. Yan Lianke novel·la la història “més tabú” de la Xina maoista contemporània, Vilaweb
  5. Yan Lianke, China traducida y por traducir