Yorai Lahav-Hertzanu
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 agost 1988 (35 anys) Tel-Aviv (Israel) |
| Membre de la Kenésset | |
| 15 novembre 2022 – cap valor Legislatura: 25a Kenésset | |
| Membre de la Kenésset | |
| 6 abril 2021 – 15 novembre 2022 Legislatura: vint-i-quatrena legislatura de la Kenésset | |
| Membre de la Kenésset | |
| 19 juny 2020 – 6 abril 2021 ← Yechiel Tropper (en)  Legislatura: vint-i-tresena legislatura de la Kenésset | |
| Membre de la Kenésset | |
| 19 gener 2020 – 16 març 2020 ← Gadi Yevarkan (en) Legislatura: vint-i-dosena legislatura de la Kenésset | |
| Membre de la Kenésset | |
| 30 abril 2019 – 3 octubre 2019 Legislatura: vint-i-unena legislatura de la Kenésset | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Northwestern Universitat de Tel Aviv |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Yeix Atid |
Yorai Lahav-Hertzanu (hebreu: יוֹרַאי לַהַב־הֵרְצָנוּ; Tel-Aviv, 5 d'agost de 1988) és un polític israelià. Actualment s'exerceix com a membre de la Kenésset per Yeix Atid.
Nascut a Tel-Aviv, Lahav-Hertzanu va ser president del Consell Estudiantil de Tel-Aviv-Jafa durant tres anys mentre era a l'escola.[1] Es va graduar de la Universitat de Tel Aviv amb un LLB i una llicenciatura en història de l'Àfrica i l'Orient Mitjà. També va obtenir un mestratge executiu en dret (ELLM) en dret públic de la Universitat de Tel Aviv i la Universitat Northwestern. Encara que va rebre una exempció del servei nacional per motius de salut, es va oferir com a voluntari per servir a les Forces de Defensa d'Israel i va passar sis anys a l'exèrcit, els dos últims com a part de la delegació de les FDI a Índia, Nepal i Sri Lanka. Més tard es va convertir en blocaire del The Times of Israel.[2]
El 2013 es va unir a Yeix Atid i es va convertir en cap de l'ala juvenil del partit.[2] Es va postular per a les eleccions a l'Ajuntament de Hertseliyya a la llista del partit. Abans de les eleccions a la Kenésset de 2015, ocupava el trentè lloc a la llista del partit,[3] però només va obtenir onze escons. Va pujar al quinzè lloc a la llista del partit per a les eleccions d'abril de 2019, i quan el partit es va unir a l'aliança Blau i Blanc, se li va assignar el trenta-cinquè lloc a la llista conjunta.[4] Va ser triat membre de la Kenésset quan l'aliança va obtenir 35 escons. Encara que va conservar el trenta-cinquè lloc a la llista Blava i Blanca per a les eleccions anticipades del setembre del 2019, l'aliança es va reduir a 33 escons, cosa que va provocar que Lahav-Hertzanu perdés el seu escó. No obstant això, va tornar a ingressar a la Kenésset al gener de 2020 com a reemplaçament de Gadi Yevarkan.[5] Després d'ocupar el lloc trenta-cinquè a la llista del partit per a les eleccions del març del 2020, va perdre el seu escó quan Blau i Blanc es van reduir a 33 escons. No obstant això, va tornar a ingressar a la Kenésset el 19 de juny de 2020 com a reemplaçament de Hili Tropper,[6] qui havia renunciat al seu escó en virtut de la llei noruega després de ser nomenat membre d'un gabinet ministerial. Lahav-Hertzanu va ocupar el catorzè lloc a la llista de Yeix Atid per a les eleccions de 2021 i va ser reelegit quan el partit va obtenir 17 escons.
Lahav-Hertzanu és gai[7] i viu amb la seva parella a Hertseliyya.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «For Doctors, a Simulating Experience» (en anglès). Haaretz, 23-07-2006. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Israel 2019 elections: Meet the LGBTQ candidates. A Wider Bridge. Arxivat 2022-01-21 a Wayback Machine. (anglès). 19 de marzo de 2015. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ 2015 Yesh Atid list. CEC. (anglès). 2015. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ 2019 Blue and White list CEC (anglès). 2019. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ Idan Yosef. «יוראי להב הרצנו יחליף את גדי יברקן» (en hebreu). News1, 16-01-2020. [Consulta: 16 gener 2020].
- ↑ «Replacements Among Knesset Members» (en anglès). Kenésset, 19-06-2020. [Consulta: 26 setembre 2023].
- ↑ «Israel set to have record number of openly gay MPs» (en anglès). BBC News, 18-06-2020 [Consulta: 11 juny 2021].
- ↑ «Yorai Lahav Hertzanu» (en anglès). Kenésset, 2023. [Consulta: 26 setembre 2023].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yorai Lahav-Hertzanu |