Yu Dafu
  | |
| Nom original | (zh-hant) 郁達夫 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (zh) 郁文 7 desembre 1896 Fuyang District (Xina) (en)  |
| Mort | 17 setembre 1945 (48 anys) Payakumbuh (Indonèsia) |
| Causa de mort | Homicidi |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Tòquio Universitat de Zhejiang Hangzhou No. 2 High School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, poeta |
| Ocupador | Universitat de Pequín |
| Família | |
| Germans | Yu Hua (en) |
Signatura  | |
 | |
Yu Dafu (xinès tradicional: 鬱達夫, xinès simplificat: 郁达夫, pinyin: Yù Dáfū; Fuyang, Xina 1896 - Sumatra, 1945) fou un escriptor xinès. Va ser un dels membres de la Lliga d'Escriptors Esquerrans fundada el 1930 i un dels fundadors de la Creation Society (创造 社), entitat dedicada a la promoció de la literatura moderna xinesa.[1]
Biografia[modifica]
Yu Dafu va néixer el 7 de desembre de 1896, a finals de la Dinastia Qing, en una família intel·lectuals de Fuyang (浙江 富阳), una petita ciutat del riu Fuchun (富春), al suburbi de Hangzhou, a la província xinesa de Zhejiang. El 1903, a l'edat de set anys, va entrar, a en una escola privada tradicional, després, el 1905, a l'escola pública de Fuchun, una escola progressista amb els principis d'ensenyament moderns defensats pels cercles reformistes de l'època, oberts a Occident.[2][3]
El 1912 va entrar a la Universitat de Hangzhou, d'on va ser expulsat per participar en les manifestacions estudiantils en favor de Sun Yat-sen.
Estada al Japó[modifica]
El setembre de 1913, el seu germà gran, Yu Mantuo va aconseguir una beca per anar a estudiar dret al Japó, i Yu Dafu va seguir el mateix procés. Japó va ser el destí dels intel·lectuals xinesos frustrats per les seves aspiracions liberals que hi van trobar un entorn propici per a totes les innovacions. Després d'uns quants mesos d'aclimatació, en particular la lingüística, Yu Dafu va entrar el juliol de 1914 a l'any preparatori per la Universitat Imperial de Tòquio. Un any més tard, el setembre de 1915, va anar a la Universitat de Nagoya per estudiar medicina i va tornar el 1919 a Tòquio, on va ingressar a la universitat imperial a la secció d'economia política.
Yu va fer els seus estudis superiors al Japó on va coincidir amb un grup d'estudiants i intel·lectuals xinesos. El juny de 1921, Yu amb Guo Moruo i Cheng Fangwu per fundar l'empresa "Creació" (创造 社), amb l'objectiu de promoure la nova literatura xinesa.[1]
Retorn a la Xina[modifica]
El març de 1922 va tornar a la Xina després d'acabar els seus estudis universitaris. Va continuar a Xangai la carrera literària iniciada a Tòquio. El 1923, després d'uns mesos ensenyant anglès a Anhui, va marxar de Xangai cap a Pequín, on va ser nomenat professor d'estadística de la Universitat de Beida i posteriorment el 1925 a la Universitat de Wuchang i després a Canton on va coincidir amb Guo Moruo i Lu Xun. El 1927, insatisfet amb l'ambient de Canton, va preferir tornar a Xangai. El 1930 va entrar a la LLiga d'Escriptors Esquerrans, on entre altres s'hi van reunir Lu Xun, Mao Dun i Ding Ling.
Durant la guerra sino-japonesa (1937-45), Yu va escriure propaganda anti-japonesa des de Wuhan i Singapur. Quan Singapur va caure en mans dels japonesos el 1942, va fugir a Sumatra,el 17 de setembre de 1945, on va ser executat per la policia militar japonesa poc després de finalitzar la guerra.[4]
Carrera literària[modifica]
Deixeble de Guo Moruo, i amic de Lu Xun, Yu Dafu va participar en totes les lluites de l'avantguarda literària dels anys vint que van contribuir a l'aparició i desenvolupament de la nova literatura xinesa.
El 1921 va publicar la seva primera col·lecció de contes: tres contes, “Ofegament” (沉沦), “Sortida cap al sud” (南迁) i “Una mort gris. plata ”(银灰色 的 死), que van provocar un escàndol amb els seus temes i la llibertat del seu to, amb un estil completament nou de caràcter autobiogràfic que havia portat amb ell des del Japó.[2] La primera novel·la de Yu va aparèixer el 1928, amb un èxit moderat. El 1935 es va publicar la seva última i més important obra de ficció, Chuben ("Vol").
A part de la seva activitat com escriptor Yu va ser editor de diverses publicacions literàries com del mensual ‘Benliu’(奔流), "Literatura i cultura del poble" (大众 文艺) i fundador del diari "Dazhong wenyi" (literatura de masses).
Obres destacades[modifica]
- 1921: Chenlun 沉淪 (Sinking)
- 1927: Rijijiuzhong 日記九種 (Nine Diaries)
- 1927: Guoqu 過去 (The Past)
- 1928: 迷羊 (Mi Yang)
- 1932: « Fleurs d'osmanthe tardives » (迟桂花)
- 1935: Chuben 出奔 (Flight)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Yu Dafu». [Consulta: 20 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «chinese-shortstories.com». [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Yu Dafu | Chinese author» (en anglès). [Consulta: 19 novembre 2020].