Yurgensonita

Yurgensonita
Fórmula química	K₂SnTiO₂(AsO₄)₂
Localitat tipus	fumarola Arsenàtnaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, Krai de Kamtxatka, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 13,2681(6) Å; b = 6,6209(3) Å; c = 10,8113(5) Å;
Grup puntual	mm2 - piramidal
Grup espacial	pna21
Color	incolor, blanc, beix clar
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,877 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,764(6) nβ = 1,780(6) nγ = 1,792(6)
Birefringència	δ = 0,028
Angle 2V	mesurat: ~90°, calculat: 81°
Dispersió òptica	distingible, r < v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2019-059
Símbol	Ygs
Referències

La yurgensonita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor de Georgiy Aleksandrovich Yurgenson (n. 1935), mineralogista, geoquímic i especialista en l'estudi de jaciments minerals a l’Institut de Recursos Naturals, Ecologia i Criologia de la branca siberiana de l'Acadèmia Russa de Ciències, a Rússia.

Característiques

La yurgensonita és un arsenat de fórmula química K₂SnTiO₂(AsO₄)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 2021. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És l'anàleg amb Sn-Ti ordenat de la katiarsita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5419/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Rússia, concretament a la fumarola Arsenàtnaia, situada al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik (Krai de Kamtxatka), on es troba com cristalls amb forma d'espasa de fins a 0,01 × 0,05 × 1 mm, o bé aciculars i com a cristalls aïllats semblants a pèls de fins a 1 mm de llarg, que formen normalment agregats radials de fins a 2 mm de diàmetre. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.