Zdravljica
 | |
Àudio |  |
|---|---|
| Tipus | himne nacional |
| Llengua | eslovè |
| Lletra | France Prešeren |
| Música | Stanko Premrl (en)  |
 | |
Zdravljica («Un brindis») és l'himne nacional d'Eslovènia d'ençà la seva adopció un cop esdevingué un estat independent el 1991 si bé des del setembre de 1989 ja havia sigut adoptat com a himne de la República Socialista d'Eslovènia i cantat en algunes ocasions[1][2]
L'himne és la setena estrofa del poema homònim escrit a 1844 i publicat a 1848 obra del poeta romàntic eslovè France Prešeren.[3][2][4] El poeta eslovè s'inspirà en els ideals de la revolució francesa en tant que llibertat, igualtat i fraternitat així com l'anhel d'una Eslovènia independent.[5] La melodia la va compondre Stanko Premrl el 1905.[6]
L'himne és vist com una crida a reforçar l'amistat i els llaços entre les nacions del món i a defugir de la guerra.[7] En essència, reforça els valors com la pau, la tolèrancia i la cooperació entre les nacions.[8][9]
La moneda de dos euros eslovena porta inscrita una cita amb el poema. També es gravà el poema, traduït en les 23 llengues oficials a la Unió Europea al moment, al monument commemoratiu erigit l'any 2008 durant la presidència eslovena de la Unió Europea, davant de l'edifici Justus Lipsius del Consell de la Unió Europea a Brusel·les.[1][8][10]
El març del 2020, la Comissió Europea guardonà amb el Segell de Patrimoni Europeu el poema escrit de France Prešeren, juntament amb d'altres obres europees, pel testimoni de la idea d'Europa i llur integració.[10][11][12][13]
Lletra[modifica]
La lletra de l'himne segueix la setena estrofa del poema amb el mateix títol de France Prešeren i és la següent:[14]
Žive naj vsi narodi
ki hrepene dočakat' dan,
da koder sonce hodi,
prepir iz sveta bo pregnan,
da rojak
prost bo vsak,
ne vrag, le sosed bo mejak!
Lletra en català[modifica]
Que visquin totes les nacions
que anhelen veure el dia
En que allà vagi el sol,
les guerres seran allunyades
que cada compatriota
serà lliure,
ja no hi haurà més enemics, sinó veïns!
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «About Zdravljica» (en anglès). National and university library. [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Plut-Pregelj, Leopoldina; Kranjc, Gregor; Lazarevic, Žarko; Rogel, Carole. Historical Dictionary of Slovenia (en anglès). Rowman & Littlefield, 2018-02-22. ISBN 978-1-5381-1106-2.
- ↑ «France Prešeren | Slovenia’s National Poet | Britannica» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ «Symbols of Slovenia | Slovenia 25 years». [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ Veceric, Danica. Slovenia (en anglès). The Oliver Press, Inc., 2006. ISBN 978-1-881508-74-8.
- ↑ «Skladatelj Stanko Premrl in Zdravljica» (en eslovè). Državni zbor, 27-09-2020. [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ «The Slovenian anthem emphasises ties and friendship among nations | GOV.SI» (en anglès), 30-03-2021. [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ 8,0 8,1 «Zdravljica - the Message of the European Spring of Nations (Slovenia) - Culture and Creativity» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ «Symbols of Slovenia» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ 10,0 10,1 «The verse "Long live all nations" by Prešeren permanently symbolizes the central idea of European integration | GOV.SI» (en anglès), 09-02-2024. [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ «Zdravljica awarded with European Heritage Label – CED Slovenija» (en anglès britànic). [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ «Zdravljica- The european heritage label» (en anglès). National and University library. [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ «European heritage label: 2019 selection» (en anglès). European Commission, 20-12-2019. [Consulta: 25 juny 2024].
- ↑ «Državni simboli | GOV.SI» (en eslovè). [Consulta: 25 juny 2024].