Zerynthia polyxena
 Vista dorsal d'un imago prop de Bèlagarda, Occitània, França | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Hoste | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174351  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Papilionidae |
| Tribu | Zerynthiini |
| Gènere | Zerynthia |
| Espècie | Zerynthia polyxena (Denis & Schiffermüller, 1775) |
.svg){kind=icon}
Zerynthia polyxena és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae.[1]
Distribució
[modifica]S'estén des del sud d'Europa fins a l'Àsia central. A Europa és present al sud-est de França, sud de Suïssa, Itàlia, sud-est de Polònia, sud-est d'Àustria, Eslovàquia, Hongria, Romania i Balcans fins a Grècia, mentre que a l'Àsia ocupa des del nord-oest de Turquia fins al sud dels Urals i nord-oest de Kazakhstan. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília.[2][3]
Descripció
[modifica]Envergadura alar entre 42 i 47 mm. Sense diformisme sexual aparent. Anvers de color groguenc amb nombroses bandes i venes negres. Anvers de l'ala posterior amb una sèrie de punts vermells amb rivet intern negre, una banda negra amb abundants escates blaves sota d'aquests, i una línia negra en ziga-zaga envoltada de groc al marge. Revers similar a l'anvers.[4] Es distingeix de l'arlequí Zerynthia rumina, present a la península Ibèrica, sobretot perquè no presenta taques vermelles al revers de les ales anteriors.[3]
-
♂ -
♂ △ -
♀ -
♀ △
Hàbitat
[modifica]Ambients mediterranis oberts i secs, com ara prats secs i amb abundància de flors, garrigues, marges assolellats, així com zones pedregoses.[4] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1700 m, però generalment per sota dels 900 m.[3] L'eruga s'alimenta d'espècies del gènere Aristolochia, sobretot A. rotundifolia, i més rarament A. clematitis, A. pistolochia, A. pallida i A. rotunda.[4][3]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una sola generació entre finals de març i principi de juliol, en emergència prolongada.[3] Hiberna com a crisàlide.[4]
Comportament
[modifica]L'eruga emmagatzema compostos tòxics, concretament un alcaloide anomenat àcid aristolòquic, que provenen de la planta nutrícia, de manera que són tòxiques per als depredadors.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Funet» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «Zerynthia polyxena» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Eurobutterflies (anglès)