Zhu Da
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1626 Districte de Xinjian (RP Xina) |
Mort | 1705 (78/79 anys) Districte de Xinjian (RP Xina) |
Religió | Budisme |
Activitat | |
Lloc de treball | Xina |
Ocupació | pintor, escriptor, cal·lígraf, poeta |
Obra | |
Obres destacables
| |
Zhu Da (xinès: 朱耷; pinyin: Zhū Dā), conegut també com a Chu Ta i Bada Shanren (en xinès: 八大山人; en pinyin: Bādà shān rén), fou un pintor xinès, poeta i cal·lígraf sota la dinastia Qing, descendent de la noblesa Ming, nascut el 1625 a Nánchāng, província de Jiangxi i mort el 1705.[1] En relació amb la pintura i la cal·ligrafia va ser un nen prodigi. Arran de la invasió manxú i el suïcidi del darrer emperador de la dinastia Ming es va retirar a un monestir budista: però, passada la quarantena, quan va tenir esperances d'un canvi polític, va tornar a fer una vida de relacions socials. Va acabar sofrint problemes mentals.
Obra pictòrica
[modifica]Va ser un pintor d'un tipus de pintura coneguda com a shuimohua (shui-mo hua: 水墨畫). De la seva etapa budista es conserva poca cosa: un àlbum de pintures de flors de lotus. Una de les seves obres més cèlebres és la coneguda com a Lluna i meló (Arthur M. Sackler Museum, Harvard). Cap al 1930, un pintor, Zhang Daqian, va falsificar diverses obres de Zhu, però els experts ho van detectar sense gaires dificultats perquè les còpies eren de pinzellades més suaus i arrodonides. Wang Fangyu, antic alumne de Yale, ha estat un gran col·leccionista de les obres de Zhu Da.
Referències
[modifica]- ↑ Huaiyu, Guo.. 5000 ans d'Art Chinois. ISBN 978-2-8099-1601-0.