Zimirra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaZimirra

Localització
34° 42′ 29″ N, 35° 59′ 10″ E / 34.708056°N,35.986111°E / 34.708056; 35.986111
Modifica les dades a Wikidata

Zemar (en egipci Smr/Simyra; en accadi, Sumuru o Sumur; en assiri Simirra o Zimirra, en grec antic Simyra, Σιμύρα) fou una ciutat de Fenícia i centre comercial. Estava a la plana entre el mont Bargylus i la costa propera a l'illa d'Arvad, de la que en certs moments fou una dependència. Tenia al sud Arqa o Arka, al riu Eleutheros, que era dependència de Botrys. Els seus habitants, els zemarites, són esmentats a la Bíblia com una tribu dels cananeus. També és esmentada per Plini el Vell juntament amb Marathus i Antaradus. Ptolemeu la situa entre el riu Eleutheros i Ortòsia. Estrabó diu que fou ocupada per Arados junt amb Marathus.

Vers el 1474 aC en la sisena campanya egípcia a Palestina, Simyra va caure en poder dels egipcis com altres ciutats-estats que van conservar una autonomia interna però sota sobirania del faraó. A la primera meitat del segle xiv un comissari egipci, rabisu, està testimoniat a la ciutat.

Se l'esmenta a les cartes d'Amarna vers el 1325 aC on s'assenyala que estava governada per Ahribta que era vassall de Rib-Hadda, rei de Biblos (vassall fidel d'Egipte), però es va revoltar i es va aliar a l'emergent regne d'Amurru dels apiru, regit per Abdi-Ashirta. La mort d'Abdi-Ashirta s'esmenta a una de les cartes d'Amarna dirigida al faraó Akhenaton. Rib-Hadda es va beneficiar de moment de la mort d'Abdi-Ashirta i va poder recuperar Zemar, però el rei d'Amurru fou succeït pel seu fill Aziru que finalment va capturar el rei de Biblos i el va enviar a l'exili i després el va fer matar. Aziru va reconquerir Zemar. Yapa-Addi apareix com a rei aliat d'Aziru d'Amurru, el qual aviat va fer aliança amb l'Imperi Hitita.

El primer tercer del segle xiii aC fou conquerida amb altres ciutats per Seti I. Vers el 1260 aC el faraó Ramsès II l'esmenta al papir anomenat Anastasi I.

Va caure en mans dels apiru d'Amurru a la meitat del segle xiv aC i com a reis s'esmenten en aquesta època a Ahribta, i probablement a Yapa-Addi, aquest darrer aliat d'Aziru d'Amurru.

Vers 1185 el regne d'Amurru fou destruït pels Pobles de la Mar i entre les ciutats destruïdes hi havia Arvad, propera a Zemar. Teglatfalassar I (1115-1076 aC) va navegar per la mar Mediterrània amb vaixells d'Arvad i quan nadava a la mar va matar un "nahiru" (potser un dofí). Entre 876 i 868 aC Assurnasirpal II va rebre tribut de diverses ciutats fenícies: Tir, Sidó, Amurru, Biblos, Mahallaru, Kaizu, Maizu i Arvad. La ciutat d'Amurru, desconeguda, seria probablement la ciutat de Sumuru. En la coalició dels reis del 854/853 aC a la batalla de Qarqar no se l'esmenta però alguns pensen que es tractaria de la "terra de Musru" que no seria pas Musri sinó Sumur o Sumuru.

L'oposició siriana encapçalada per Arpad fou esclafada per Teglatfalassar III a Arpad (740 aC) i a Fenícia (738 aC) i Zimirra va desaparèixer de la història com a estat independent. Deportats de Babilònia foren establerts a la ciutat. El rei assiri va posar les ciutats fenícies sota governadors assiris responsables davant el rei. Per la Bíblia se sap que el rei Oixea (Osees) d'Israel va pagar el tribut el 727 i 726, però es va negar a fer-ho el 725 aC confiant en l'ajut d'Egipte. Salmanassar hauria decidit intervenir ràpidament per prevenir una extensió de la revolta per Síria. L'ajut egipci mai va arribar. Els assiris van destruir en el camí la ciutat de Shabaraim (entre Damasc i Hamath). Un exèrcit israelita va sortir a l'encontre dels assiris i fou derrotat i el rei Oixea va ser capturat en aquesta batalla i segurament enviat a Assíria com a presoner. La ciutat de Samària fou assetjada. El territori fou devastat però la ciutat resistia. El setge es va allargar i durant aquest el rei assiri va morir el 12 de Tebet de l'any equivalent al 722 aC (inicis de gener del 722 aC). Samària es va rendir després de 3 anys de setge quan ja era rei Sargon II (els assetjants i defensors no es van assabentar del canvi de rei), però el país estava molest pel domini directe assiri i ja s'havia organitzat una nova coalició anti-assíria, dirigida per Yau'bi'di (Ilubidi) d'Hamath, i Hanno (Hanuna o Khanunu) de Gaza, i a la que es van sumar Bit Agusi, Zemar (Simirra o Zimirra), Damasc, i alguns estats menors, amb un teòric suport egipci. El text bíblic identifica el rei egipci aliat d'Israel el 725 aC com a So, però probablement s'hauria de llegir Sewe, i apareix a les inscripcions de Sargon II com Shabi; s'havia identificat com el faraó Shabaka però això és impossible perquè l'inici del regnat de Shabaka ha estat fixat vers el 721/716 aC, i el nom del seu antecessor, Piankhi, que regnava abans del 721 aC i fins al 721/716 aC és massa diferent per ser considerat; es pensa que seria un general o rei local de la zona del delta. Ilubidi va establir la seva fortalesa principal a Qarqar i va mobilitzar un fort exèrcit. El 720 aC Sargon II es va dirigir a Síria i va atacar Qarqar, que finalment fou ocupada; el rei rebel Ilubidi fou executat i Hamath convertida en província. També Bit Agusi, Damasc i Simirra van caure en mans dels assiris. Finalment les forces assíries van avançar cap a Gaza que igualment va ser conquerida. Les tropes egípcies que van anar en ajut de la ciutat foren derrotades a Rafah (Rapikhu en assiri), fortalesa situada al sud. Sibe, Sewe o Shabi va poder fugir cap a Egipte i Hanno fou fet presoner i enviat a Assíria.

Posteriorment Zimirra apareix com a seu d'un província assíria amb un sakin mati (governador). N'eren part Zemar, Arka, Usnu, Sianu, Kashpuna i altres); tota la regió de Fenícia al nord del que fou el riu Eleutheros, excepte Arvad o Arados que va subsistir com a regne, fou convertida en província; les ciutats al sud del riu van restar independents pagant tribut (Biblos, Tir). La província de Zimirra potser a la meitat del segle vii aC potser va estendre la seva autoritat a Arvad (on ja no consta monarquia, tot i que no se sap segur). Algun dels governadors és esmentat a la llista d'epònims: Iddina-Ahhe el 668 i Mamukihahi, no datat però proper al 630 aC. Però el governador més rellevant fou Salmanassar V que va regir la província quan era príncep, en vida del seu pare Teglatfalassar III.

En una ofrena Simirra i Khatarika (Tell Afis) són esmentades conjuntament i potser les dues províncies haurien estat reunides.

Al segle vi aC sota domini babiloni, s'esmenta la regió de Simirra com a productora de vi i de ferro. Sembla que va formar part del restaurat regne d'Arvad sota domini persa; el rei d'Arvad es va sotmetre voluntàriament a Alexandre el Gran el 333 aC.

Bibliografia[modifica]

Coord.: 34° 42′ 29″ N, 35° 59′ 10″ E / 34.708056°N,35.986111°E / 34.708056; 35.986111