Àcid borònic
Un àcid borònic és un àcid bòric alquil o aril-substituït. Poden actuar com a àcids de Lewis. Un dels seus usos principals és en l'acoblament de Suzuki
Estructura i síntesi
[modifica]El 1860, Edward Frankland va ser el primer a denunciar la preparació i l'aïllament d'un àcid borònic. L'àcid etilborònic es va sintetitzar mitjançant un procés de dues etapes. Primer, el dietilzinc i el borat de trietil van reaccionar per produir trietilboran. Aquest compost després s'oxida a l'aire per formar àcid etilborònic.[1][2][3] Actualment, hi ha diverses vies sintètiques en ús comú, i hi ha molts àcids borònics estables en l'aire comercialment.
Els àcids borònics tenen normalment punts de fusió elevats. Són propensos a formar anhídrids per pèrdues de molècules d'aigua, normalment per donar tríglers cíclics.
| Àcid borònic | Grup | Estructura | Massa molar | Número CAS | Punt de fusió °C |
|---|---|---|---|---|---|
| Àcid fenilboronic | Fenil | 
|
121.93 | 98-80-6 | 216–219 |
| Àcid tenilboronic-2 | Tiofè | 
|
127.96 | 6165-68-0 | 138–140 |
| Àcid metilboronic | Metil | 
|
59.86 | 13061-96-6 | 91–94 |
| Àcid propenilboronic-cis | propè | 
|
85.90 | 7547-96-8 | 65–70 |
| Àcid propenilboronic-trans | propè | 
|
85.90 | 7547-97-9 | 123–127 |
Síntesi
[modifica]Els àcids borònics es poden obtenir mitjançant diversos mètodes. La forma més comuna és la reacció de compostos organometàlics basats en liti o magnesi (Grignards) amb èsters de borat.[4][5] Per exemple, l'àcid fenilborònic es produeix a partir del bromur de fenilmagnesi i del borat de trimetil seguit d'hidròlisi.[6]
- PhMgBr + B(OMe)₃ → PhB(OMe)₂ + MeOMgBr
- PhB(OMe)₂ + H₂O → PhB(OH)₂ + MeOH
Un altre mètode és la reacció d'un arilsilà (RSiR₃) amb tribromur de bor (BBr₃) en una transmetació a RBBr₂ seguida d'hidròlisi àcida.
Un tercer mètode consisteix en la reacció catalitzada per paladiu d'halogenurs d'aril i triflats amb èsters diboronílics en una reacció d'acoblament. Una alternativa als èsters d'aquest mètode és l'ús d'àcid diborònic o tetrahidroxidiboron ([B(OH₂)]₂).[7][8]
Àcids borònics en química orgànica
[modifica]Reacció de Suzuki
[modifica]Els àcids borònics s'utilitzen a la reacció d'acoblament de Suzuki, en la qual reaccionen amb un halur arílic o vinílic per formar un enllaç carboni-carboni.
Referències
[modifica]- ↑ «Vorläufige Notiz über Boräthyl». Justus Liebigs Ann. Chem., 115, 3, 1860, pàg. 319. DOI: 10.1002/jlac.18601150324.
- ↑ «On Boric Ethide». Proceedings of the Royal Society, 10, 1860, pàg. 568–570. DOI: 10.1098/rspl.1859.0112.
- ↑ Frankland, E. «On a new series of organic compounds containing boron». J. Chem. Soc., 15, 1862, pàg. 363–381. DOI: 10.1039/JS8621500363.
- ↑ Dennis G. Hall. Boronic Acids. Wiley, 2005. ISBN 978-3-527-30991-7.
- ↑ (1999) "(2S,3S)-(+)-(3-Phenylcyclopropyl)methanol". Org. Synth. 76: 86; Coll. Vol. 10: 613.
- ↑ (1959) "Benzeneboronic anhydride". Org. Synth. 39: 3; Coll. Vol. 4: 68.
- ↑ Pilarski, Lukasz T.; Szabó, Kálmán J. «Palladium-Catalyzed Direct Synthesis of Organoboronic Acids». Angewandte Chemie International Edition, 50, 36, 2011, pàg. 8230–8232. DOI: 10.1002/anie.201102384. PMID: 21721088.
- ↑ Molander, Gary A.; Trice, Sarah L. J.; Dreher, Spencer D. «Palladium-Catalyzed, Direct Boronic Acid Synthesis from Aryl Chlorides: A Simplified Route to Diverse Boronate Ester Derivatives». Journal of the American Chemical Society, 132, 50, 2010, pàg. 17701–17703. DOI: 10.1021/ja1089759. PMC: 3075417. PMID: 21105666.
Enllaços externs
[modifica]
- Base de dades d'àcids borònics (anglès)