Vés al contingut

Èpsilon de l'Escaire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicÈpsilon de l'Escaire
Tipusestel, estrella binària espectroscòpica, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscaire Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra184,6927 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi5,53 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,06 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,521 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,4144 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−20,713 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−10,378 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar107 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−12,5 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 27m 11.0361s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-48° 26' 42.7774''[6] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat474 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Company deHD 147970 Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Èpsilon de l'Escaire (ε Normae) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Escaire.[7] De magnitud aparent +4,52, és el segon més brillant en la constel·lació després de γ² de l'Escaire. S'hi troba, d'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, a 530 anys llum del sistema solar.

L'estel principal d'Èpsilon de l'Escaire és un estel de la seqüència principal blanc-blavós de tipus espectral B4V o B3V.[7] Amb una temperatura superficial de 18.700 K, la seva lluminositat bolomètrica —en tot l'espectre electromagnètic— és 2.384 vegades superior a la del Sol. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 165 km/s.[8] Té una massa estimada de 6,4 - 6,9 masses solars —encara que una altra font li assigna un valor superior de 8,7 masses solars—,[9][10] sent l'edat aproximada del sistema 50 milions d'anys.[11]

Èpsilon de l'Escaire constitueix un sistema estel·lar triple. En primera instància, és una binària espectroscòpica amb un període orbital de 3,2617 dies. S'estima que la massa d'aquesta companya estel·lar pot ser 3,8 vegades major que la del Sol. L'excentricitat de la seva òrbita és ε = 0,13.[12] Completa el sistema un tercer estel (HD 147970) la separació visual del qual respecte a la binària és de 22,8 segons d'arc.[13][14] De tipus espectral B9V, la seva massa és 3,8 vegades major que la del Sol. Empra més de 100.000 anys a completar una òrbita.[11]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Catalogue of two dimentional spectral types for the HD stars, Vol. 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Data de publicació: 1978.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. 6,0 6,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  7. 7,0 7,1 Epsilon Normae -- Star (SIMBAD)
  8. Epsilon Normae (Bright Star Catalogue)
  9. Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
  10. Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
  11. 11,0 11,1 Tokovinin, A. «Comparative statistics and origin of triple and quadruple stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 925-938.
  12. Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A.; Batten, A. H.; Fekel, F. C.; Hartkopf, W. I.; Levato, H.; Morrell, N. I.; Torres, G.; Udry, S. «SB⁹: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits». Astronomy and Astrophysics, 424, 2004. pp. 727-732 (Tabla consultada en CDS).
  13. HD 147970 -- Star in double system (SIMBAD)
  14. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. pp. 869-879.