Èric Vinaixa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaÈric Vinaixa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 juliol 1977 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantautor, compositor, instrumentista, productor discogràfic Modifica el valor a Wikidata
GènerePop
Rock
Autor
Soul
Blues
Rhythm and blues
Clàssic
Instrumentveu, guitarra, piano, hammond, acordió cromàtic, trombó de bares, trombó de pistons, bombardí, baix, fiscorn, harmònica
Segell discogràficPicap
Lloc webericvinaixa.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: eric.vinaixa Twitter (X): ericvinaixa Musicbrainz: 99ddd562-9b9a-4180-9b95-9a22a170e9d8 Viasona: eric-vinaixa Modifica el valor a Wikidata

Èric Vinaixa Pujol (Barcelona, 11 de juliol de 1977) és cantant, músic, compositor i productor.

Biografia[modifica]

Èric Vinaixa va començar a estudiar música als 6 anys al seu poble, Miravet.[1] Va estudiar diferents instruments com l'acordió, el bombardí, el fiscorn baix i el trombó fins a arribar als que avui toca: guitarra i piano. Als 15 anys ja forma part de bandes de música i col·labora en diferents projectes, fins que el 2002 comença a liderar el grup de rock Rodamons.[2]

Etapa professional[modifica]

Des de 2002 lidera el grup de rock Rodamons, amb qui té 2 discos editats, Temps Millors (PICAP, 2005) i Mama (PICAP, 2008), després de signar el seu primer contracte discogràfic amb PICAP l'any 2004. A Rodamons s'encarrega de la composició dels temes, així com la co-producció dels discos. Rodamons neix amb l'objectiu d'expressar la passió pel rock com a forma d'entendre la música. Buscant sempre un so directe, sincer i lliure, el quartet (actualment, Èric Vinaixa: veu, guitarra i piano. Albert Cariteu: guitarra solista. Pepe Flix: baix. Ramon Aragall: bateria) ofereix en els seus espectacles una posada en escena carregada de força i d'energia, seguint els patrons de les bandes de rock dels setanta. Rodamons comença a guanyar ressò mediàtic després d'acumular diversos premis, com Gamarock 2003[3][4] o En Potència de Catalunya Cultura, fins a rebre el Disc Català de l'any 2005,[5][6] que atorga anualment Ràdio 4, pel seu primer treball Temps Millors. Amb cinc videoclips oficials (Quan, L'últim anònim, Ho tens negre, company, Sexy Gi i Família Rock) circulant per les televisions nacionals, Rodamons actua en les principals sales catalanes (com Bikini o Luz de Gas), al Palau de la Música, televisions i radios, en festivals de renom (com el Senglar Rock) o a les Festes de la Mercè de Barcelona i, fins i tot, al Camp Nou[7][8] (en els actes de celebració del títol de Lliga 2004-05, el 15 de maig). Per Rodamons, al llarg dels anys, han passat músics com Esteve Gisbert, Dani Palmés, Dio López, Jordi Pibou, Salva Gallegos i Xavi Navarro. Part de la crítica i del públic situen L'últim anònim entre les grans cançons de la música en català.

Carrera en solitari[modifica]

A partir del 2006, comença els seus projectes en solitari, tocant en diferents clubs, pubs, locals i petits teatres, normalment sol, acompanyat només de la seva inseparable guitarra Tanglewood, oferint un repertori que es deixa portar pel moment, a cavall dels clàssics que l'han protegit des petit i de la seva pròpia música, en un espectacle anomenat Llarga vida al Rock'n'Roll.[9][10] En solitari també ha voltat pel món oferint concerts a llocs insòlits com Japó (Tòquio), Cuba (Cienfuegos, Santa Clara, L'Havana), Tailàndia (Chiang Mai) o la República Txeca (Praga).

Ha participat en el disc Història de Catalunya en cançons 2.0 (PICAP, 2009), juntament amb altres músics de parla catalana, interpretant el tema La primera senyera, sobre Guifré el Pilós, escrita per Toni Xuclà i Joan Vilamala. Presenta el tema actuant al Camp Nou (22 de desembre del 2009) abans del partit Catalunya - Argentina. Des de 2007 també escriu, coordina i produeix diferents músiques per a bandes sonores i spots publicitaris com la sintonia del programa 360 de Catalunya Ràdio o el documental Creixent sobre rodes. A finals del 2010 presenta el seu primer disc en solitari, La famosa gemma de Galveston (PICAP, 2010), que ofereix un registre més íntim al que ens té acostumats a veure amb Rodamons. Un disc escrit, arranjat i produït per ell mateix. A primers d'abril surt el videoclip del primer senzill, “Escac i mat”. El concert presentació es fa a la sala Luz de Gas, el 15 de maig del 2011, dins del 22 Festival de Guitarra de Barcelona, organitzat per The Project.[11][12]

Durant l'estiu del 2011 col·labora al programa Factor Estiu de Catalunya Ràdio realitzant la secció Un bis al rock.[13] A finals del 2011 participa en el disc de "La Marató" de TV3 amb el tema "La clau de tot ets tu", una versió del "While you see a chance" de Steve Winwood. El disc ven al voltant de les 170.000 còpies i és el disc més venut en un sol dia a tota Europa.[14][15][16]

A principis del 2012, el director de cinema Ventura Pons utilitza el tema "Escac i mat" com a part de la B.S.O de la pel·lícula "Any de Gràcia", protagonitzada per Rosa Maria Sardà, Oriol Pla, Santi Millan i Amparo Moreno.[17] Aquell mateix any participa en la Marató de TV3 per la pobresa amb la cançó "Fora de joc".[18] A l'estiu torna a Catalunya Ràdio al programa No em pots dir que no, amb la secció musical "La cara oculta dels hits".[19]

L'estiu del 2013 publica el seu segon disc en solitari, Insinuacions (PICAP, 2013) que significa un pas important a la seva carrera. En el primer senzill, "Suplicava la reina", hi col·labora l'actriu i cantant Mercè Martínez. D'aquest senzill se'n fa un videoclip amb la participació de les actrius catalanes Andrea Montero i Alba Ribas. El concert de presentació del disc se celebra el 8 de febrer de 2014 a la sala Luz de Gas de Barcelona.[20]

Un any més tard produeix, co-escriu i fa els arranjaments de "Sóc" (Right Here Right Now, 2015), el primer disc en solitari de Sendra, excantant de Vitruvi. En el disc hi grava veus, guitarres, pianos, orgues i acordió.[21] Durant tot l'any segueix fent concerts en llocs emblemàtics com Luz de Gas, Antiga Fàbrica Estrella Damm o el Teatre Grec de Barcelona. El 2015 produeix i fa els arranjaments el primer disc en solitari de Txell Sota "No sembles tu", on torna a gravar veus, guitarres, pianos, orgues i acordió.[22] Durant el mateix any escriu la banda sonora per l'obra teatral "Portrait 2017" de Sílvia Navarro, on està previst que ell mateix hi interpreti un dels personatges principals. L'estiu d'aquest 2015, tanca la gira "Insinuacions... i més" al seu poble natal, Miravet, en un concert emotiu amb 500 persones al Castell Templer.

El 2016 i 2017 fa la gira "Llarga vida al Rock'n'roll" en format trio i en solitari, repassant els seus clàssics favorits mentre escriu, produeix i assaja el que serà el seu tercer disc en solitari. L'estiu del 2017 fa una secció musical a El Matí de Catalunya Ràdio amb Xavi Freixes.[23] A finals d'any estrena el seu tercer disc en solitari: Caos a mig camí.[24]

El 2019 col·labora, juntament amb altres cantants catalans del moment com Gossos, Aspencat, Blaumut o Txarango, en el llibre-disc homenatge al poeta Joan Salvat-Papasseit: Sota el firmament.[25]

Malgrat la pandèmia del 2020, actua al Festival Cruïlla XXS i al Festival Internacional de Música de Vic. En aquest últim, presenta un avanç del seu quart disc en solitari i que porta per títol La més bonica història (Picap, 2020), publicat al mes de novembre.[26] Aquest mateix any, la revista Enderrock va incloure el disc entre els 75 millors discos del 2020.[27]

Entre el 2020 i el 2023, la gira de "La més bonica història" ha passat per desenes de poblacions dels Països Catalans i per festivals com el "Festival de Vallviva", "Festival NEC de Calella", "Barnasants", "Festival Vincle" o el "Festival Vall de Camprodon".

La primavera del 2023 estrena l'espectacle "La vida del poeta anarquista Roc Llop".[28] Un espectacle a cavall de la cançó, la poesia i el teatre, on es repassa la vida del miravetà Roc Llop, des dels orígens, passant pels camps d'extermini, fins a la seva mort, amb música del propi Èric Vinaixa. El 15 de desembre presenta el seu darrer disc en solitari Les mil cares de la nit (PICAP, 2023).[29]

Discografia[modifica]

Amb Rodamons
  • Temps Millors (Picap, 2005)
  • Mama (Picap, 2008)
En solitari
  • La famosa gemma de Galveston (Picap, 2010)
  • Insinuacions (Picap, 2013)
  • Caos a mig camí (Picap, 2017)
  • La més bonica història (Picap, 2020)
  • Les mil cares de la nit (Picap, 2023)
Col·laboracions
  • Cançó Vine i acompanya'm dels Entregirats (Picap, 2007).
  • Lunatic 30 anys (2008), amb el tema L'home de les mil històries.
  • Història de Catalunya en cançons 2.0 (Picap, 2009), interpretant La primera senyera.
  • Disc de La Marató de TV3 (2011), interpretant La clau de tot ets tu.
  • Polseres vermelles. Les millors cançons de tota la sèrie (Musica Global, 2013), amb la cançó Ales en sang.
  • B.S.O de la pel·lícula Any de Gràcia, amb la cançó Escac i mat.
  • Sota el firmament. A Salvat Papasseit, amb la cançó Dona'm la mà.
Cançons emeses en mitjans de TV i radio, amb Rodamons (no editades)
  • Torna el Rock'n'roll (2003).
  • Riff de riffs (2005).
  • Un nou planeta (2008).

Referències[modifica]

  1. ↑ «Èric Vinaixa: «Miravet té un racó on et sents part de l'aigua»». El Periódico, 19-12-2013 [Consulta: 2 agost 2017].
  2. ↑ «"Els templers van construir a Miravet el castell més important d'Occident"». Descobrir.cat, 03-04-2016 [Consulta: 2 agost 2017].
  3. ↑ «Concurs Gamarock 2003». Gamarock.
  4. ↑ «Concurs Gamarock 2003». Gamarock.
  5. ↑ «El disc de Rodamons, el millor de l'any segons els oients de Ràdio 4». Enderrock.cat.
  6. ↑ «Ràdio 4 ha atorgat el disc català de l'any 2005 a "Temps millors" de Rodamons». TVE Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-01-19. [Consulta: 29 maig 2021].
  7. ↑ «Rodamons al Camp Nou». Youtube.
  8. ↑ «Los jugadores del Barça con Èric Vinaixa». Discogràfica PICAP. Arxivat de l'original el 2015-12-22. [Consulta: 19 setembre 2011].
  9. ↑ «Èric Vinaixa - Llarga vida al rock & roll». Doyouvisit. Arxivat de l'original el 2011-10-14. [Consulta: 3 octubre 2011].
  10. ↑ «Èric Vinaixa - Llarga vida al rock & roll. Units contra el càncer». http://unitscontraelcancer.blogspot.com/.
  11. ↑ «La famosa gemma de Galveston, presentació oficial». The Project. Arxivat de l'original el 2012-01-11. [Consulta: 19 setembre 2011].
  12. ↑ «22 Festival de Guitarra de Barcelona 2011: Èric Vinaixa Presentació oficial de "La famosa gemma de Galveston" en Luz de Gas». Atiza.
  13. ↑ «Un bis al rock». Catalunya Ràdio.
  14. ↑ «Disc de La Marató 2011». TV3.
  15. ↑ «Ventes del Disc de "La Marató" 2011». TV3. Arxivat de l'original el 2012-01-31. [Consulta: 12 gener 2012].
  16. ↑ «Èxit del Disc de "La Marató" 2011». http://laprincipaldelabisbal.com/.
  17. ↑ «Any de Gràcia». http://venturapons.blogspot.com.
  18. ↑ «Avui diumenge, únic dia per adquirir el DVD de la "Marató per la pobresa"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 8 desembre 2016].
  19. ↑ «No em pots dir que no!». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 8 desembre 2016].
  20. ↑ «Viatge emocional, amb Èric Vinaixa». El Periódico, 04-02-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  21. ↑ «Sendra - Sóc». Enderrock. [Consulta: 27 maig 2017].
  22. ↑ «Txell Sota. No sembles tu». Enderrock [Consulta: 2 agost 2017].
  23. ↑ «El matí de Catalunya Ràdio amb Xavi Freixes».
  24. ↑ «Èric Vinaixa - Caos a mig camí». Enderrock. [Consulta: 20 desembre 2019].
  25. ↑ Nerín, Gustau «'Sota el firmament': les versions de Salvat-Papasseit del segle XXI». En Lacional, 23-11-2019 [Consulta: 20 desembre 2019].
  26. ↑ «Èric Vinaixa s'embriaga de la història». Enderrock, 12-11-2020. [Consulta: 11 febrer 2021].
  27. ↑ «Els 75 millors discos del 2020». Enderrock, 23-12-2020. [Consulta: 11 febrer 2021].
  28. ↑ «Èric Vinaixa i Roc Llop i Convalia, una lliçó de vida a través de la música i la poesia». Diari de Tarragona, 15-10-2023 [Consulta: 16 desembre 2023].
  29. ↑ Vilarnau, Joaquim «Èric Vinaixa: «El meu estil és innegociable i no depèn de les modes»». Enderrock, 15-12-2023 [Consulta: 16 desembre 2023].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Èric_Vinaixa&oldid=32943107»