Vés al contingut

Été 85

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaÉté 85
Fitxa
DireccióFrançois Ozon Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióÉric Altmayer i Nicolas Altmayer Modifica el valor a Wikidata
GuióFrançois Ozon Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJean-Benoît Dunckel Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soBrigitte Taillandier Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHichame Alaouie Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLaure Gardette Modifica el valor a Wikidata
VestuariPascaline Chavanne Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorVertigo Média Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2020 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enDance on My Grave Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema romàntic, pel·lícula basada en una obra literària i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Temamort d'una persona propera, culpabilitat, amor romàntic, gelosia, enamorament, amor a primera vista, estratègia d'afrontament i pèrdua Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNormandia Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1985 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt10457128 FilmAffinity: 781007 Allocine: 274837 Rottentomatoes: m/summer_of_85 Letterboxd: summer-of-85 Allmovie: v725266 Metacritic: movie/summer-of-85 TMDB.org: 659959 Modifica el valor a Wikidata

Été 85 és una pel·lícula dramàtica franco-belga del 2020 escrita i dirigida per François Ozon, basada parcialment en la novel·la del 1982 Dance on My Grave d'Aidan Chambers. Protagonitzada per Félix Lefebvre, Benjamin Voisin, Philippine Velge, Valeria Bruni Tedeschi, Melvil Poupaud i Isabelle Nanty.

Argument

[modifica]

La película esta ambientada a l'estiu de 1985, a la costa de Normandía. Un adolescent Alexis, de 16 anys està passant uns dies de vacances en un resort ple de luxes, propis de les classes mitjanes que ambicionen un estil de vida burgès. En plena joventut, l'usual és tenir moltes aventures en el creuer i aprofitar per fer esports aquàtics. Però el noi, en lloc de gaudir dels propis desitjos de la pubertat, fantaseja constantment amb la mort. Perquè no hi ha experiència més al·lucinant que la de morir. Quan una tempesta amenaça el seu vaixell, aquest es bolca i és rescatat per David, de divuit anys. A partir d'aquí, es crearà una història d’amor tumultuosa entre aquests dos nois. Un dia, després d’una discussió entre ells, David mor en un accident de moto. L’Alexis, desesperat se sent culpable, i respecta el pacte celebrat entre els dos amants: anar a ballar a la tomba del que mori primer.[1]

Repartiment

[modifica]

Llançament

[modifica]

La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cannes el maig de 2020, abans de la seva cancel·lació a causa de la pandèmia COVID-19.[2] Va ser estrenada a França el 14 de juliol de 2020.[3] El setembre de 2020, Music Box Films va adquirir els drets de distribució nord-americana de la pel·lícula.[4] Es va projectar al Festival Internacional de Cinema de Toronto del 2020 el 13 de setembre de 2020.[5] A Espanya s'estrenà el 9 d'octubre de 2020 per Golem Distribución.[1]

Nominacions

[modifica]
Premi Categoria Nominat Resultat Ref.
Premis Cèsar Millor pel·lícula Nominat [6]
Millor Director François Ozon Nominat
Millor actriu secundària Valeria Bruni Tedeschi Nominat
Millor esperança masculina Félix Lefebvre Nominat
Millor esperança masculina Benjamin Voisin Nominat
Millor adaptació François Ozon Nominat
Millor música original Jean-Benoît Dunckel Nominat
Millor so Brigitte Taillandier, Julien Roig i Jean-Paul Hurier Nominat
Millor fotografia Hichame Alaouié Nominat
Millor muntatge Laure Gardette Nominat
Millor vestuari Pascaline Chavanne Nominat
Millor decorat Benoît Barouh Nominat
Lumières 2021 Millor pel·lícula Nominat [7]
Millor director Françoise Ozon Nominat

Amb tretze nominacions als premis César, però sense premis a la cerimònia, Été 85 va igualar el rècord de més nominacions en una pel·lícula que no ha guanyat cap César al final. Aquest rècord havia estat establert per Camille redouble, que havia superat el que tenia una altra pel·lícula de François Ozon: 8 femmes (dotze nominacions, sense recompensa).

La pel·lícula ha estat escollida amb el segell de Qualitat al Festival de Cannes 2020 i va entrar en competició al Festival internacional de Cinema de San Sebastià 2020 en competició per la Conquilla d'Or.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Verano del 85» (en castellà). E-cartelera.es. [Consulta: 21 març 2021].
  2. «Cannes 2020 Lineup Unveiled» (en anglès). The Hollywood Reporter., 03-06-2020. [Consulta: 21 març 2021].
  3. «Été 85 | Film Diaphana Distribution» (en francès). [Consulta: 21 març 2021].
  4. Keslassy, Elsa; Keslassy, Elsa. «Music Box Acquires U.S. Rights to Francois Ozon’s Cannes 2020 Highlight ‘Summer of 85’ (EXCLUSIVE)» (en anglès americà), 09-09-2020. [Consulta: 21 març 2021].
  5. Wiseman, Andreas; Wiseman, Andreas. «Toronto Sets 2020 Lineup: Werner Herzog, Regina King, Mira Nair, Francois Ozon, Naomi Kawase Titles Join Hybrid Edition» (en anglès americà), 30-07-2020. [Consulta: 21 març 2021].
  6. «Été 85r» (en francès). Arxivat de l'original el 2021-04-14. [Consulta: 22 desembre 2020].
  7. «26e cérémoni des Lumières de la presse internationale - Les nominations -» (en francès). Acadèmie des Lumieres - Canal +, 14-12-2020. Arxivat de l'original el 2022-07-16. [Consulta: 21 octubre 2021].