Herpesvirus boví de tipus 2: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 13: | Línia 13: | ||
== Diagnòstic == |
== Diagnòstic == |
||
La mamilitis ulcerativa bovina es caracteritza per l'aparició de vesícules, zones eritematoses i edema en el braguer de la baca. Aquestes vesícules, situades entre el mugró i el braguer, apareixen plenes de líquid. Passades 24 hores es trenquen alliberant un exsudat serós que, produirà les úlceres i, posteriorment, la crosta. De vegades, dites lesions es poden estendre a la zona perineal i a la vulva, provocant vulvovaginitis. Els vedells que mamen de les vaques infectades poden presentar úlceres al morro, a la mucosa de la boca i a la llengua, febre i pèrdua de pes. |
La mamilitis ulcerativa bovina es caracteritza per l'aparició de vesícules, zones eritematoses i edema en el braguer de la baca. Aquestes vesícules, situades entre el mugró i el braguer, apareixen plenes de líquid. Passades 24 hores es trenquen alliberant un exsudat serós que, produirà les úlceres i, posteriorment, la crosta. De vegades, dites lesions es poden estendre a la zona perineal i a la vulva, provocant vulvovaginitis. Els vedells que mamen de les vaques infectades poden presentar úlceres al morro, a la mucosa de la boca i a la llengua, febre i pèrdua de pes.<ref name=":4">{{Ref-publicació|cognom = Ribeiro de almeida|nom = Sabrina , et al|article = Clinic and pathological characterization of acute mammillitis in lactating ewes inoculated with bovine herpesvirus 2|publicació = Pesq. Vet. Bras. vol.28 no.1|url = http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0100-736X2008000100014&lng=en&nrm=iso&tlng=pt#autor|data = 2008|pàgines = }}</ref> |
||
La detecció de l'HVB-2 es pot dur a terme fent un raspat de la zona afectada de la pell, una biòpsia o bé amb extracció de líquid vesicular i, observant les mostres amb microscopia electrònica. |
La detecció de l'HVB-2 es pot dur a terme fent un raspat de la zona afectada de la pell, una biòpsia o bé amb extracció de líquid vesicular i, observant les mostres amb microscopia electrònica.<ref name=":4" /> |
||
D’altra banda es pot identificar el virus mitjançant la detecció d’antigens del virus, aïllament viral i PCR. Per procedir a utilitzar aquestes tècniques cal obtenir mostres que, en aquest cas, són trossos de teixit epitelial de la zona del mogró. |
D’altra banda es pot identificar el virus mitjançant la detecció d’antigens del virus, aïllament viral i PCR. Per procedir a utilitzar aquestes tècniques cal obtenir mostres que, en aquest cas, són trossos de teixit epitelial de la zona del mogró. |
||
Revisió del 23:49, 12 gen 2016
L'Herpesvirus boví de tipus 2 (HVB-2), tradicionalment anomenat el virus de la mamilitis bovina o virus Allerton, és el responsable de la mamilitis ulcerativa i de la pseudolumpy skin disease en bovids.
Descripció de l'agent etiològic
L' Herpesvirus bovi 2 pertany a la família Herpesviridae, concretament a la subfamília Alphaherpesvirinae. Té el genoma compost per una cadena bicatenària d'ADN que representa un 8,6% del pes molecular del virus. El seu pes molecular està al voltant dels 92-102 Kpb i té un diàmetre d'uns 200-300 nm.[1][2]
L'Herpesvirus bovi 2 està format per una càpside icosaèdrica que conté el genoma i que, alhora, està envoltada per una capa de proteïnes anomenada tegument. Recobrint externament aquest tegument, el virus presenta una coberta icosaèdrica amb glicoproteïnes. D'aquesta manera, degut a la presència d'aquesta coberta lipoprotèica, el virus és molt sensible a l'acció de dissolvents orgànics, de l'èter i del cloroform. A més, com tots els Herpesviridae, és força termolàbil i sensible a pH extrems. [1][3]
D'altra banda, es tracta d'un virus que afecta a vertebrats, concretament als bovids. Aquest agent etiològic es pot transmetre de maneres molt diverses. En primer lloc, es pot transmetre via congènita, és a dir, de mares a fills durant la gestació. Quan la cria ja ha nascut i està en l'etapa lactant, si la mamitis persisteix i el vedell mama de la seva mare, aquest també es pot infectar (transmissió galactògena) i presentarà úlceres al morro, la mucosa de la boca i a la llengua, a més de patir un procès de febre i una pèrdua de pes. En aquestes úlceres és, precisament, on s'acumula una secreció serosa que conté el virus i, quan l'exsudat surt, aquests vedells també podràn ser font d'infecció. Així doncs, l'Herpresvirus bovi 2 també es pot transmetre per contacte directe; ja sigui perquè la mama infectada toca una altra superfície corporal, sempre i quan aquesta última tingui petites abrasions a la pell per on pugui entrar el virió; o bé per secrecions genitals o mucoses (en el cas dels vedells infectats). A més, aquest agent etiològic també pot transmetre's per fòmits, és a dir mitjançant materials o objectes inerts que entren en contacte amb el virus, el qual persisteix fins que un altre individu entra en contacte amb aquesta superfície contaminada. Un clar exemple és la infecció a les munyidores: una vaca amb mamitis es munyeix i, degut a una mala neteja i desinfecció de l'aparell, el virus queda a la superfície material (durant poc temps ja que és un patògen intracel·lular obligat) i quan una altra vaca va a munyir-se, s'infecta. Finalment, l'agent també pot ser vectoritzat mecànicament per un insecte picador. Així doncs, lHerpesvirus bovi 2 és un virus de transmissió vertical i horitzontal directa i indirecta.[4][5]
En el moment de la infecció, l'Herpesvirus bovi 2 es replica al nucli de la cèl·lula hoste i la temperatura òptima per a fer-ho és lleugerament inferior a la temperatura corporal normal. Aquest agent té un període d'incubació curt (entre 3 i 7 dies). Si bé és un virus que, en el cas d'una infecció intradèrmica o subcutània, afecta localment, és a dir que es replica allà on s'ha produit la infecció en comptes de disseminar-se cap a altres zones; en el cas d'una infecció intravenosa, produeix una infecció general.[4][5]
Des del punt de vista cel·lular, l'Herpesvirus bovi 2 té un comportament altament citopàtic ja que pot provocar la mort de la cèl·lula per lisi cel·lular o la formació de corpuscles d'inclusió a la cèl·lula infectada durant la seva replicació intranuclear. Aquests corpuscles d'inclusió són eosinòfils perquè contenen proteïnes i àcid nucleic del virió. A més, aquest agent etiollògic té la capacitat de reactivar-se. Així doncs, quan aconsegueix entrar en contacte amb un hostepot, o bé provocar els simptomes directament, o bé establir una infecció latent als ganglis nerviosos. En aquesta última situació, el virus romandrà viable però inactiu (infecció subclínica). Finalment, en un moment concret (ja sigui per febre, un canvi hormonal, com per exemple durant la gestació, etc.) es reactivarà provocant, ara sí, una infecció aguda.[6][3][5]
Diagnòstic
La mamilitis ulcerativa bovina es caracteritza per l'aparició de vesícules, zones eritematoses i edema en el braguer de la baca. Aquestes vesícules, situades entre el mugró i el braguer, apareixen plenes de líquid. Passades 24 hores es trenquen alliberant un exsudat serós que, produirà les úlceres i, posteriorment, la crosta. De vegades, dites lesions es poden estendre a la zona perineal i a la vulva, provocant vulvovaginitis. Els vedells que mamen de les vaques infectades poden presentar úlceres al morro, a la mucosa de la boca i a la llengua, febre i pèrdua de pes.[7]
La detecció de l'HVB-2 es pot dur a terme fent un raspat de la zona afectada de la pell, una biòpsia o bé amb extracció de líquid vesicular i, observant les mostres amb microscopia electrònica.[7]
D’altra banda es pot identificar el virus mitjançant la detecció d’antigens del virus, aïllament viral i PCR. Per procedir a utilitzar aquestes tècniques cal obtenir mostres que, en aquest cas, són trossos de teixit epitelial de la zona del mogró.
- Detecció antígens del virus: Es pot dur a terme mitjançant la tècnica de ELISA on anteriorment s’han preparat alícuotes de suspensions del teixit.
- Aïllament viral: Un dels mètodes que es poden utilitzar per aïllar el virus consisteix en observar macroscopicament o microscopicament els efectes citopàtics que es produeix en les monocapes del cultiu cel•lular que s’ha fet previament amb teixit boví.
- PCR: S’ha de tenir en compte que les lesions produïdes per aquest virus avegades es poden confondre amb el virus de la febre aftosa ja que també produeix lesions vesiculars o ulceratives, per tant, es recomana incrcementar la tecnica d’aïllament viral i la caracterització molecular amb l’objectiu de millorar el
Control i Prevenció
La utilització d'antisèptics tòpics i la separació dels animals infectats són les úniques mesures de control de la mamilitis ulcerativa bovina.
No existeixen vacunes.
- ↑ 1,0 1,1 Iman, M. Bastawecy «Isolation of Bovine Herpesvirus-2 (Bhv-2) from a Case of Pseudo-Lumpy Skin Disease in Egypt». Journal of American Science, 2012, pàg. 122-127.
- ↑ Obando, César et al. «Identificacion molecular de una cepa de Herpesvirus bovino tipo 2 en Venezuela». Revista Científica, 2010, pàg. 37-41.
- ↑ 3,0 3,1 Berríos Etchegaray, Patricio «Virus herpes en animales domésticos». Monografías de Medicina Veterinaria, Vol. 2, Nº 1, Julio, 1980.
- ↑ 4,0 4,1 Jimenez, Antonio «Patología de la ubre». Axón.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Quinn, P. J. et al.. Microbiología y enfermedades infecciosas veterinarias (en espanyol). 1. Espanya: ACRIBIA, S.A., 2002. ISBN 84-200-1049-9.
- ↑ Timoney, John F. et al. Hagan and Bruner's Microbiology and Infectious Diseases of Domestic Animals (en anglès). 8a edició. Estats Units: Comstock Publishing Associates, 1988.
- ↑ 7,0 7,1 Ribeiro de almeida, Sabrina , et al «Clinic and pathological characterization of acute mammillitis in lactating ewes inoculated with bovine herpesvirus 2». Pesq. Vet. Bras. vol.28 no.1, 2008.